sábado, 16 de febrero de 2008

Missiva per la Maite

Eii, Maite ... tot és interessant, tot te el seu encant, és veritat que ja moments, dies, setmanes i potser i tot mesos que una persona no esta per brocs, i no te pas ganes de quasi de res, la ment és torna una mica lenta i no et surt cap mena de sentiment ni tampoc il·lusió.

He passat per aquesta mena de sequera, he pensat que ja no serveixo per quasi res i que tot lo que envolta a la meva persona és estrany, ... si ... tothom ha tingut aquests lapsus, ni que dir que inclòs l´escalfor del sol pot ser glaçada, i una simple mirada amb un somriure, pot semblar un acte hostil i, sentir desconfiança de tanta tendresa rebuda.

Cada cop que he assolit aquest estat, tan irracional, no he fet cap esforç per sortir d´ell, poc a poc i sense fer resistència he anat deixant la melangia, fent i desfent pensaments i projectes de futur, encara que alguns d´ells no siguin gaire viables, però m´ajuden.

Ja fa massa temps que dic i repeteixo que la vida és breu, que sent va i, que sent vola, ... i sempre penso que lo que vull o podria fer, u tinc que fer ara i, no deixar-lo per un altra moment ... ja em direu que és el fre que impedeix fer i desfer, ... dons no u se ... potser demà seré més valent o menys conscient.

Maite, ... t´explico tot això, per donar-te ànims ... ànim noia, que el món és de tots i tenim que gaudir d´ell.

Un peto

3 comentarios:

Joana dijo...

Joan,
un dia d'aquests anem i arranquem la Maite de casa, la duem a fer un café, un aperitiu, el que sigui, estic segura que veurà com és possible, que sols cal una empenta, la que un dia d'aquests t'he de donar a tu...
Un petonet xiquet.

Maite dijo...

Joan, que maco ets. Gràcies pels teus ànims.
Llegint el que dius de deixar-ho passar, penso que potser es molt bona idea, el meu estat d'anim va fent ondulacions i sense fer res potser tornaré a pujar (i a baixar tambe).
No et pensis que no lluito per no baixar, no va gens amb el meu caracter aixó de recluirme, però noi, hi ha epoques que em passa i no puc fer-hi res, perquè com mes faig, mes s'espatlla.
De totes maneres, ja veus Joan, tinc gent que pensa en mi i que vol ajudarme, aixó si que ho valoro.
Gràcies mils una altre vegada.
Una forta abraçada i un petonas.

Maria Jesús dijo...

Ets un solet!
Petons