Fent camí...

Sempre és fa camí, la vida és un camí què ens porta i ens entreté... el Josep va escriure el seu epitafi.

Se m´ha acabat la vida, me´n vaig al descans etern.

Josep !!!  algun dia acabaré fent el mateix recorregut, descansa en pau

Les Festes

Quines casualitats, cada any per aquestes dates tothom desitja salut, pau i felicitat als més propers i als llunyans.

El nostre hemisferi (Nord) els dies son del tot més curts i les nits molt més llargues, n´ha desitjos de benestar per poder celebrar amb amics i familiars unes festes Religioses adaptades d´antiquíssimes costums en honor a Astres, Deus i Deesses presents i alguns quasi oblidats.

Que tots ells i elles siguin misericordiosos amb els humans, què pacifiquin els pobles i les famílies, què guareixin malalties i patiments, què ningú pateixi ni fred ni fam ni tampoc injustícia.

Bones Festes Saturnals.

La mesa

La mesa es un mueble con  mucha antigüedad, el punto de referencia  es de unos tres mil años a.C. y como referencia Egipto.

Todos sabemos lo que es este mueble, todos lo conocemos con la diversidad de formas y modelos que existen, algunas (mesas) son muy famosas por entrar en la historia de la humanidad, por su relevancia en ciertos momentos, no voy a extenderme en Historias de Pueblos y Naciones ni tampoco con sus posibles rendiciones y tratados más o menos acertados, solo pretendo reflejar una opinión personal de este enser que en todas las casas tenemos.

Las han construido en diferentes materiales, desde piedras básicas a ornamentales, con maderas nobles y no tan nobles, con metales simples y también con aleaciones más o menos dúctiles para realzar su belleza, i porque no, mixtas con diferentes estilos y efectos, al fin de todo ello siguen siendo mesas para ser husadas.

La imaginación ha hecho que sin darnos cuenta el húsar tal objeto para casi todo lo dejemos en un segundo plano, y en él se ha Torturado, Desmembrado, Empalado, Matado, Violado, Amado, Parido, Se ha conspirado, Se ha llorado, Se ha reído, Se han llegado a acuerdos familiares y entre muchas más cosas también ha unido familias para la construcción de un posible futuro.

Continuamos con la ancestral costumbre de reunirnos al entorno de la mesa para cumplir con el precepto de comunión, y devorar un yantar.

El respeto a este, tendría que ser lo más placido y coherente posible, el anfitrión expone y pone las normas de conducta con tal de que reine la paz y concordia entre los comensales.

Así pues, entre veladores, mesas y bancos corridos se tienen que tratar los asuntos cuotidianos.

Habeo ego ... ergo sum

Molt sovint he parlat de pors i fantasmes què estan sota del meu llit, és de suposar què tothom en té de monstres amagats en algun racó del seu ser o dintre d´algun moble.

 

Pot-ser vergonyós el volgué dissimular trets evidents de la personalitat, per no sentir-se d´alguna manera exclòs de la societat, sempre n´ha aquella oració ja feta per voler dissimular el quelcom, “les persones canvien amb el temps” podríem dir què és una excusa per donar una segona ho tercera oportunitat.

 

Sempre és el mateix, amb el temps aprenem a dissimular més malament, i com el vi, anem agafant cos,  “va tenir i retindré per la vellesa”  aquesta frase feta fa referencia a la mala fe no gaire dissimulada.

 

Així dons, podríem dir què dintre de la societat existeixen tres grans grups, i cada un d’ells una infinitat d´opcions per acabar d´enredar la troca entre monstres i fantasmes:

 

Dones

Homes

Persones

I ara toca l´observació dintre i fora de casa, fent una critica per cercar una veritat latent i mal dissimulada, recordem. “va tenir i retindré per la vellesa”

I jo en quin grup pertany? Dons intento ser persona cada dia, alguns dies no assoleixo, o no em deixen fer-ho alguna dona o home.

Dones!! Homes!! feu el possible per complir com a Persones. Gràcies

Avui fa anys

Avui fa un lustre de la meva primera sexta dècada, no te gaire importància el fet en si, podríem dir què soc un supervivent de la vida, moltes persones no han arribat i altres tampoc ho faran, masses coses en el entorn i mai sent sap prou de tot i de res.

Fen un recull rapit de la meva privada historia, puc contrastar què en cinquanta anys han canviat moltíssim les situacions socials, les tecnològiques, les llibertats personals i col·lectives i perquè no, les laborals.

En mig segle he perdut persones estimades i també he vist sorgir d´altres en el meu entorn, moltes d´elles estem emparentats per genètica, altres estan en el meu entorn aportant quelcom molt efectivament.

Fa això, un quinquenni va començar amb una vida nova sense tenir cap mena d’experiència, i ara avui, tampoc sen té gaire, però si què he fet el què calia tenint en cada moment  respecte a tot el meu entorn.

Estic segur que he favorit a uns, i altres és creuen traïts per les decisions pensades i fetes en cada moment per la meva persona, no, no és què, jo no vull disculpar-me de quelcom, sempre pensem que tal o qual cossa a mi no hem pot passar, i en el transcurs de la vida tot és possible, i tan què si, sols és qüestió d’observar i escoltar el teu entorn, sempre n´ha què disfressen veritats amb mentires per tal de tenir un estatus i un poder... Anem bé

I ara què? Dons res... podríem dir que ja soc un vell xaruc amb prou visió per detectar anomalies familiars i poder-les tractar amb molta diplomàcia i empatia. (tinc força i soc un corco, "de moment")

Paraules i realitats

La Glorieta @Gloryff, en un Tweets sense despentinar-se ha escrit el següent:   1 noia amb mobilitat reduïda fa 1 curs d vela i, em diu amb tota l naturalitat q l monitora és cega i els ajudants "parlen" amb símbols...

Res a dir, i si mol en què pensar, quelcom n´ha per la vida, fem la mirada a una altra banda? Fugim dels possibles horrors del nostre entorn? Esta clar, mol clar. (a mi tot això no em pot passar... soc perfecta, oi què si?)

I mentre uns miren  a la paret nua i escolten el bram de l´estupidesa , els altres retallen en prestacions socials, la resta és fot de fàstic amb misèries no detectades a ull nu... anem bé.

Wilson

No parlaré pas de Thomas Woodrow Wilson, encara què com a persona té uns trets mol interesants per la seva trajectòria com a persona i polític, què possiblement alguns retrets pot tenir amb el seu historial, i potser no gaire clars, i tan que sí, qui és el què no té coses en què poder sentir-se inquiet amb el temps... tu no? Segur què no? Tu, possiblement més què ningú per la negació sistemàtica.

Bé... En Woodrow Wilson fou President dels Estats Units del 4 de Març de 1913 al 4 de Març del 1921, En el any 1919 va obtenir el Premi Nobel de la Pau, alguna cosa devia de dir i fer per mereixé aquet gallardó.

Però el Wilson què potser té més interès en aquet moment de la meva vida és el trastorn hereditari  i poc comú com malaltia, què ningú cregui què això és pot curar com un refredat, no, és per tota la vida i amb unes conseqüències devastadores per la persona què ho pateix.

Alguns grups familiars tenen mancança d´un gent, o bé el tenen modificat per alguna raó, en això sent-és inconscient fins què dues persones amb aquet problema tenen descendència.

Poca cosa en sabem del què portem a dintre nostre, alguns cops no ho pressentim però ens enfadem si ens diuen les veritats del barquer, cal ser moderat i reconèixer què quelcom no pot ser un insult i si una veritat velada, per exemple, estúpid, ximple, imbecil... en més o menys greu, la majoria dels mortals ens comportem així, n´ha milers d´exemples quotidians d´aquet comportament, i descuidem a les persones què sí tenen una mancança de salut evident. (a mi, no hem pot passar tot això !!!   és lo què estàs pensant?)

Tinguis cura, tinguis empatia, per tot el què t´envolta, la teva pròxima generació, pot ser un d’ells.