No cal esmentar què
en aquells anys van anar les coses no massa bé, de dictadura a dictadura,
algunes dures altres toves i el poble amb misèria i emprenyat. (com ara mateix)
Els militars també estaven
ressentits, les noves lleis exigien noves maneres de fer, alguns tenien que
passar per la universitat i mols eren tan analfabets què no entenien res de
res... així ens va anar, un mix metro amb veu aflautada ens va donar per el cul
durant quaranta anys.
Encara queda la
llavo, la palla i la pols de un llegat tirs i esgarrifós, no volen pas què la democràcia
sigui això... un estat anímic normal amb concòrdia entre persones.
Això de la concòrdia
no podrà ser mai, és una quimera en un estat d´equilibri constant, sols falta
que algun familiar propi i el seu seguici faci una bretolada fora de lloc, per
fotre per terra moltes il·lusions.
Així dons,
felicitats per els Republicans y també per famílies separades per gent poc
fiable.
