Perden llibertats

Tothom parla de tenir o gaudir de llibertats, (jo també) quant és fa la protesta determinada quasi segur que alguna cosa u altre te que veure a lo que creiem que és la nostra llibertat i dret de fer-la servir sense tenir amb conta que el pròxim ( en aquest cas tu o vostè) també tindrà o te els seus drets i llibertats.

És molt bonic parlar de l´anarquia i el dret de fer i desfer tal com ens podria rajar, ... és una utopia i somiar no costa pas res, (de moment) quasi sempre ja un fre moral per tal de no molestar o provocar un conflicte desagradable, tot i així, en aquest món i el del costat ja esta tot regulat amb lleis (algunes d´elles absurdes)

Ara de moment lo més absurd (opinió pròpia) esta la limitació de velocitat amb unes normes repressives i abusives amb tan sols passar-se un quilòmetre per hora de lo marcat per els totalitaris de torn.

En el trajecte de Valls a Tarragona, amb una circulació minsa he tardat trenta i cinc minuts, ... que consti que com no se si la fiabilitat del meu conta quilometres és correcte, he anat per sota de lo que marquen aquestes noves normes.

He fet cua ... i tan que li fet, i la faré, no tinc pas presa, i si en tingues sortiria dues hores abans.

Ja m´han pres la llibertat d´anar alegre per la carretera. (amb refereixo a la velocitat)

Anirem a vuitanta i pagarem impostos

No discutirem uns quants quilometres de més o de menys entre Valls i l´aeroport de Barcelona, ni tampoc el preu dels peatges de l´autopista o dels abusius preus per deixar el vehicle aparcat i endreçat.

El trajecte son de cent quilometres i el temps per poder-los fer de una hora i una mica més, dons per les raons de seguretat, per no contaminar en l´àrea metropolitana i la temor de tenir sancions econòmiques, vaig tardar trenta minuts de més.

És curiós que no posin més transport públic i col·lectiu per tal que els ciutadans tinguin més mobilitat, i autonomia.

Amb bombo i platerets han fet la inauguració d´una nova terminal, sense transports públics, no cal que torni a remarcar quins serien els ideals per que tota Catalunya i tingues accés d´una manera més raonable.

Per cert, és maca he!! I quin munt de metres quadrats de coberta (teulada) que te, ... ja un detall molt important, no te plaques solars per ser quasi auto suficient amb el consum d´energia, i aquesta, surt de la contaminació al produir-la.

I entretant, ja anirem a vuitanta per no polucionar, i si et passés sols un quilòmetre per hora a pagar.

Una altra despropòsit i molt car és la desaladora de l´aigua de mar, per el sistema d´esmosis, ... per fer-la anar que farem? Una altra central nuclear? I els residus a on anirant ?

Cap de setmana llarg

Jo diria que és curiós, si més no tòpic, estic parlant de l´actitud de les persones quant van de vacances siguin curtes o llargues, al tornar un bon grapat d´elles porten records del lloc on han estat.

Dijous de la setmana passada i de bon mati embarcava (en una avio, no se perquè u diuen si no és un vaixell) en direcció a Menorca, ja en la terminal vaig fer un repàs de la vestimenta que el personal portava, l´únic que desentonava una mica era un servidor, que consti que se com fer provocacions i donar la nota.

Uns dies esplèndids amb unes instal·lacions d´hotel que deu ni do, amb unes bases idíl·liques i perfectes, no cal esmentar que les aigües de la Mediterrània no tenen res a veure a lo que estic acostumat per aquí.

El diumenge a mitja tarda de tornada, vaig observar al personal i no falla, tot deu amb lo típic, capses d´ensaïmades i albarques de mil i un color i estils, i jo desentonat un altre cop. (que i farem si soc així)

Espardenya de pagès a Menorca

Cada dia vint-i-vuit

No importa de quin dia de la setmana és, i si és molt important per mi aquest dia del mes, no ha sigut sempre així, però ja fa unes tres dècades que desprès d´un desastre domèstic vaig fer un plantejament preventiu senzill i fàcil d´executar.

Diuen que l´experiència sorgeix del errors comesos i de les rectificacions fetes desprès de analitzar la situació.

M´explico ... posar la roba a rentar en una rentadora és una tasca que no te cap secret, sols és te que posar en marxa uns quants protocols amb la roba de color i temperatura, això esta clar, no cal remarcar res més, la mecànica de tot això, és adient per persones com jo.

Ja feia dies que cada vegada que la maquina buidava l´aigua és sentia un xiulet una mica emprenyador, però com que tot anava i la roba quedava be, dons res, ja li passarà.

El maquinorro amb qüestió era de les que carregaven per la part superior, sempre m´agradat aquest sistema, ja l´oportunitat de poder obrir i posar alguna pesa.

Aquell dissabte a primera hora la vaig carregar com de costum i en cada lloc que li pertocava vaig posar la seva dosis de productes químics per poder fer la roba neta, ella va continuar fent el seu camí, complint cada part del programa.

Unes hores desprès vaig tornar a casa, era més de mitja tarda i tenia el temps just d´estendre la roba, dutxar-me, arreglar-me i anar a una trobada social, sorpresa ... el cubell de la rentadora estava ple d´aigua, el procés no estava acabat.

Desprès d´algunes comprovacions vaig arribar a la conclusió que el xiulet que sentia pertanyia a la turbina de la bomba, ara tenia que treure tota l´aigua i mirar el perquè de tot allò.

Poc desprès amb mullena per terra i jo tot suat vaig accedir al lloc, a on el rodet de la turbina estava travada per una moneda d´un duro i aquest amb marques de desgast ... i la trobada social ? ... dons be, ... just a temps, encara que la roba no estava estesa.

Dies desprès, vaig repassar els protocols aconsellats per la casa comercial sobre el manteniment preventiu, com a màxim tenia que fer una revisió d´uns quants punts cada sis mesos.

Conclusions:
Mirar be las butxaques, i treure tos els objectes estranys.
Netejar l´interior de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Revisar el filtre de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Desconfiar de sorolls i xiulets que semblin fora de la normalitat.

I tornant a l´experiència, MENJAR MERDA, o te que fer el que en sap, si no sent sap, ni tocar-la, que en tot cas, seria emmerdar-lo més de lo que esta.

I un dia amb varen donar una mala noticia

Amb molt d´esforç va néixer fa quaranta i tres anys una planta que pretenia fer cable dintre d´una empresa que és deia MAI, (MECANISMOS AUXILIARES INDUSTRIALES) en aquella època d´una forta crisis en l´estat Espanyol i amb uns mitjans tècnics precaris és va fer el miracle de produir aquest producte anomenat cable.

Tota criatura te que tenir atencions més o menys curoses per poder sobreviure i donar satisfaccions, van ser temps durs, cada persona que estava vinculada en aquesta producció tenia un compromís moral i feia esforços per tal que els nous productes fossin una realitat de qualitat.

El temps passa i potser massa ràpid, i en el dia d´avui, encara queden persones que poden recordar moltes coses viscudes en aquesta planta, que ja ha canviat de nom i ja no te res a veure a les seves primeres tres dècades.

Ara, amb tota la tecnologia que n´ha, la criatura esta malalta de gravetat, i la crisis la esta ofegant molt ràpidament, estava en venta i ningú la a volgut, ara ja és qüestió de molt o poc temps, la tanquen i sembla ser que la malaltia culpable, son les hipoteques brossa i que la gent no inverteix els dines amb cotxes.

Ara n´ha opinions per tos els gustos, i de culpables també, i és preocupant, però el temps u deix tot al seu lloc i això dintre de poc, serà sols una anècdota.

El temps és breu, sent va i sent vola, descansa, descansa República de Güellet. (amb nostàlgia i bon rotllo)

Aniversari

A finals d´aquesta setmana començaré el segon any de la meva primera sexta dècada, durant un any he intentat ser conscient d´un munt de coses, i assolir les fites proposades per mi mateix per poder tenir una mica d´experiència.

He volgut ser lliure de fer i desfer, intentant no molestar a ningú, les meves extravagàncies i actuacions sempre han tingut que anar acompanyades d´explicacions en cada moment.

Que més dona si algú vol tenir uns dies de retiro espiritual (no religiós, ni paga)
Que més dona si algú diu no, a alguns aspectes emotius i socials (el silenci també fa companyia)

Entenc que costa molt nedar, guardar la roba i complaure a tothom.

Penjoll d´argent forjat i oxidat i or de 24Kt (kum-boo)