Wilson

No parlaré pas de Thomas Woodrow Wilson, encara què com a persona té uns trets mol interesants per la seva trajectòria com a persona i polític, què possiblement alguns retrets pot tenir amb el seu historial, i potser no gaire clars, i tan que sí, qui és el què no té coses en què poder sentir-se inquiet amb el temps... tu no? Segur què no? Tu, possiblement més què ningú per la negació sistemàtica.

Bé... En Woodrow Wilson fou President dels Estats Units del 4 de Març de 1913 al 4 de Març del 1921, En el any 1919 va obtenir el Premi Nobel de la Pau, alguna cosa devia de dir i fer per mereixé aquet gallardó.

Però el Wilson què potser té més interès en aquet moment de la meva vida és el trastorn hereditari  i poc comú com malaltia, què ningú cregui què això és pot curar com un refredat, no, és per tota la vida i amb unes conseqüències devastadores per la persona què ho pateix.

Alguns grups familiars tenen mancança d´un gent, o bé el tenen modificat per alguna raó, en això sent-és inconscient fins què dues persones amb aquet problema tenen descendència.

Poca cosa en sabem del què portem a dintre nostre, alguns cops no ho pressentim però ens enfadem si ens diuen les veritats del barquer, cal ser moderat i reconèixer què quelcom no pot ser un insult i si una veritat velada, per exemple, estúpid, ximple, imbecil... en més o menys greu, la majoria dels mortals ens comportem així, n´ha milers d´exemples quotidians d´aquet comportament, i descuidem a les persones què sí tenen una mancança de salut evident. (a mi, no hem pot passar tot això !!!   és lo què estàs pensant?)

Tinguis cura, tinguis empatia, per tot el què t´envolta, la teva pròxima generació, pot ser un d’ells.