Descansar

El món que envolta a una persona pot ser del tot agressiu, aquesta agressivitat pot ser traumàtica i dolosa, però n´ha una altra de subtil, quasi no és nota, és aquella a on moltes persones és creuen superiors per els motius que sigui... per estatuts social, per diners, o inclòs per diferencies religioses, mica en mica i poc a poc esta a la vista el cercle de les mofes que és produeixen.

No soc millor que ningú, però he procurar tenir cert criteri i dissimular i ser discret en coses que son evidents entre persones, és qüestió, tenir alguna que altre conversa per saber les opinions en temes delicats.

És diu més coses en silencis que no pas en paraules, podria estendrem, i de segur que molestaria a molta gent què no tenen res a veure a les meves idees i valoracions personals, tot i què aquestes, son les meves i que puc anar del tot errar. (segur què si per uns i no pas per altres)

Tothom creiem què estem fora de qualsevol mal o desgracia, i què la salut mai serà trencada, i què la fortuna sempre estarà al nostre costat i la joventut, l´amor, la pau (familiar) serà sempre sense sobresalts... anem bé, mol bé.

Així dons, desprès d´aquesta exposició d´idees, i donats certs fets, he decidit fer una temporada de descans social.

Què tingueu sort.

Joan

Llibertat !!!

Aquesta expressió és fa servir mol sovint, Nacions, Regions, Ciutats, Pobles, Cultures, Famílies, Familiars i potser també nosaltres mateixos com unitat, demanem llibertat per poder fer, desfer, parlar o moure´ns sense tenir que donar cap explicació.

Els nostres entorns més pròxims i nosaltres mateixos son petits feus tirànics que priven d´una manera o altre d´aquesta sensació de falta de llibertat, si més no, ens podem sentir reprimits en mols aspectes.

Els pares als seus fills, o els avis als nets, i als pares dels nets, els parents, el veïnatge, la parella, (també la ocasional) les amistats, la societat en si, també, si, si, també influeixen en contra d´aquesta tan mal treta llibertat que tothom anhelem, i que també neguem inconscientment per el be tothom. (malament anem si ens creiem que som perfectes en alguna temàtica quotidiana, donant consell sense què ens o demanin, influint amb el nostre criteri.)

Dons res... voldria ser lliure de pensament i acció... algú amb pot ajudar sense ànim d´esclavatge?  Serà que no, com sempre.

Ah!!! Les llibertats col·lectives son un altre cosa, ja en parlaré un altre dia.  

Estem en crisis?

Tots els medis de comunicació actuals (Internet, TV, Radio, Diaris, Revistes setmanals i altres suports) ens avisen del desastre econòmic del vell Continent i del món sencer, diuen que pot passar de tot, i ho diuen amb la boca petita prement les dents, per la cosa que no s´esveri i esvaloti al personal.

Diuen que podem entrar en una regressió de misèria total, com si fóssim en u...n país de guerra i fam, arreglats anem, si no és fa una mena de revolució i és trèiem del damunt aquesta lacra d´especuladors, banquers, polítics, aprofitats de l´ocasió i altres pocavergonyes que d´una manera o altre fa que tot estigui convuls.

Com he dit, tots el medis en venen plens d´aquestes noticies, acompanyades d´estadístiques i xifres, moltes xifres, algunes, no tenen res a veure a l´economia, però si què son una referència a la vida dels mortals, així dons reflecteixen realitats contundents què ningú o quasi ningú té en conta.

Per mostra un boto: JAB 95, ABS 65, TEF 87, RSD 82, SDD 69, HYR 71, BST28, ADS 75 Etc. Etc. Podria seguir el llistat d´aquestes dades i treure una mitjana dels números i del gènere... si, les lletres son les inicials de persones, les xifres les edats del traspàs.

Tu, què estàs llegint tot això, quant creus què et falta per la crisis total de la teva vida?

Dons res, gaudeix d´ella, i no et facis mala sang, deixa corre una mica més l´aigua i no toquis tan els de llonzes que a la fi de tot sempre esta dintre o fora d´una capsa de fusta o de cartó més o menys bonica.

I jo amb pregunto, algú amb vol regalar una alegria amb emoció sense ànim de lucre?

Serà que no... jajajaja

L´ombra dels arbres m´han dit !!!

Si fos hivern, no en trobaríem gaire d´ombra, però ara tot té un altra color, un altra olor i perfum, l´ombra és buscada a les hores fortes del dia i també al cap vespre, una refresca l´altre dona una certa discreció i recolliment, els parcs, els jardins i les avingudes arbrades donen aquesta calidesa i confiança per poder dir paraules dolces i pensar promeses per un futur, alguns cops son incomplertes per la fredor d´un hivern.

L´ombra m´ha dit... m´ha suggerit... què existeix un món millor, un món dols, sense ensurts, on la vida és sempre primavera i el aire esta perfumat d´olors de mil flors.

Rialles, cridòria d´infants, sospirs d´enamorats, murmuris de gent i panteixos furtius, tot plegat, sota l´ombra dels arbres.   

L´aigua del Ebre

Diuen què l´aigua és vida, és veritat, sense ella el planeta no seria el què és, tothom ho sap, incloent als animals i plantes, depenem massa de ella i la mal baratem sense to ni so, la embrutem i la neguem a altres pobles que si, que realment passen penúries greus per falta d´aquest element.

L´Ebre en porta molta, i el van munyin així que transcorre el seu camí per arribar a la Mediterrània, ara és torna  a bellugar la necessitat de fer canals per derivar el riu o part d´ell a altres llocs, aquestos no crec que sigui sols per apaivagar la set de granges, conreus i població i si omplir butxaques d´especuladors.

N´ha moltes coses que caldria fer abans de poder fer nous canals, estic segur (per lo que vist) que el riu té suficient caudal, si l´infrastructura de l´estil de rec estigues més modernitzat en la part alta de la conca.

Ja no si val tenir terres de cereals, furtívols i altres conreus i regar inundant el terreny, amb aquesta practica quanta aigua és malmet? crec que ningú ho sap... això si, els polítics de certes comunitats no tenen dallonses per posar fil a l´agulla, i els polítics d´aqui? que fan els polítics d´aquí? res, no tenen n´idea del problema.

Com idea... invito a que facin el camí solets, i que prenguin bona nota de com estan els canals, les sèquies i recs per portar l´aigua d´un lloc a un altre, això si, tot això no és important, ara, fer camps d´aviació inútils i camps de golf reporta molta més importància.

Han passat els dies

Enrera queden els primers dies, què potser existia cert dubte per la magnitud del viatge i els possibles problemes meteorològics i potser de salut.

Els mesos de Març, Abril i Maig han estat dels més variats, he sentit la força de la naturalesa en forma de fred, boira, pluja, calamarsa, neu i vent.

El cos s'adapta, la ment és resigna i tot el conjunt segueix endavant sense protestar, sense maleir ni tenir pensament d'abandonar.

Cada pas fet, m'allunyava d'un lloc i m'acostava a un altre ... altres aromes, altres paraules amb diferent fonètica, i al final de tot, sospirs d'alegria per haver aconseguit alguna meta. (esportiva, espiritual o personal)

I ara què? ... doncs, n´ho se.

Esta tot preparat pensat

Esta tot preparat pensat i pesat, ara sols falta aquella catarsis que et fa fer el pas definitiu, el primer que fas ja saps que deixes comoditats i sons quotidians, poc a poc, pas a pas et vas fen l´idea que el teu entorn canviarà i que la duresa dels silencis farà sorgir pors i temors i potser i tot altres realitats.

Falten pocs dies, o potser poques hores per emprendre de nou el camí de San Jaume, sortint de casa meva i, si les forces del cos acompanyen faré la tornada de la mateixa manera.