Aquesta expressió és fa servir mol sovint, Nacions, Regions, Ciutats, Pobles, Cultures, Famílies, Familiars i potser també nosaltres mateixos com unitat, demanem llibertat per poder fer, desfer, parlar o moure´ns sense tenir que donar cap explicació.
Els nostres entorns més pròxims i nosaltres mateixos son petits feus tirànics que priven d´una manera o altre d´aquesta sensació de falta de llibertat, si més no, ens podem sentir reprimits en mols aspectes.
Els pares als seus fills, o els avis als nets, i als pares dels nets, els parents, el veïnatge, la parella, (també la ocasional) les amistats, la societat en si, també, si, si, també influeixen en contra d´aquesta tan mal treta llibertat que tothom anhelem, i que també neguem inconscientment per el be tothom. (malament anem si ens creiem que som perfectes en alguna temàtica quotidiana, donant consell sense què ens o demanin, influint amb el nostre criteri.)
Dons res... voldria ser lliure de pensament i acció... algú amb pot ajudar sense ànim d´esclavatge? Serà que no, com sempre.
Ah!!! Les llibertats col·lectives son un altre cosa, ja en parlaré un altre dia.
1 comentario:
crec, estimat joan, que la llibertat es una ilusio i com a tal no pot ser pressa, i com a tal,
la llibertat de pensament i accio es una ilusio mes de la nostra ment que continuament busca seguretat amb tot. sigui com sigui, un pensament i una accio transformadora pot ser aquella que no te motiu, osiga, una accio neta, no una reaccio.
Publicar un comentario