Si fos hivern, no en trobaríem gaire d´ombra, però ara tot té un altra color, un altra olor i perfum, l´ombra és buscada a les hores fortes del dia i també al cap vespre, una refresca l´altre dona una certa discreció i recolliment, els parcs, els jardins i les avingudes arbrades donen aquesta calidesa i confiança per poder dir paraules dolces i pensar promeses per un futur, alguns cops son incomplertes per la fredor d´un hivern.
L´ombra m´ha dit... m´ha suggerit... què existeix un món millor, un món dols, sense ensurts, on la vida és sempre primavera i el aire esta perfumat d´olors de mil flors.
Rialles, cridòria d´infants, sospirs d´enamorats, murmuris de gent i panteixos furtius, tot plegat, sota l´ombra dels arbres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario