Aniversaris sentimentals

Dintre de res serà la efemèride de la proclamació de la Segona República, (vuitanta i dos anys) quasi tothom estava d´acord què un Borbó deixes el tro i marxes fora de les fronteres d´Espanya.

No cal esmentar què en aquells anys van anar les coses no massa bé, de dictadura a dictadura, algunes dures altres toves i el poble amb misèria i emprenyat. (com ara mateix)

Els militars també estaven ressentits, les noves lleis exigien noves maneres de fer, alguns tenien que passar per la universitat i mols eren tan analfabets què no entenien res de res... així ens va anar, un mix metro amb veu aflautada ens va donar per el cul durant quaranta anys.

Encara queda la llavo, la palla i la pols de un llegat tirs i esgarrifós, no volen pas què la democràcia sigui això... un estat anímic normal amb concòrdia entre persones.

Això de la concòrdia no podrà ser mai, és una quimera en un estat d´equilibri constant, sols falta que algun familiar propi i el seu seguici faci una bretolada fora de lloc, per fotre per terra moltes il·lusions.

Així dons, felicitats per els Republicans y també per famílies separades per gent poc fiable.