I el temps es breu?

Últimament estic sensible, penso en coses passades, en persones que en algun moment de la meva vida en estat a prop o no gaire allunyades de mi, son coses i situacions que en fan esborronar un xic i potser també avergonyir , olors, sons, sorolls, murmuracions, paraules dites i escoltades per el carrer i en privat, melodies, el contacte d´uns cabells o d´una pell, i la carícia silenciosa de la meva estimada natura.

Dons si, el temps es breu, molt, potser massa i tot. Quasi a la fi, i al fer un balanç té dones conta del temps perdut i gaudit, en aquest què és breu i sent va i sent vola.