He fet un viatge al meu futur, aquest a sigut ràpid però contundent, el fet viscut, no se si serà a prop o més o menys llunya.
He vist un home (o lo que queda d´ell) prostrat en un llit, ja no li queden dents i els seus llavis sols son una fina ganyota sense força, les paraules que sorgeixen de la gola son sons quasi absurds sense to ni so de difícil enteniment.
Els ulls estan ensorrats en la seva òrbita, quatre pels adornen lo que fou unes poblades selles i les parpelles ja han desaparegut, ells ja han perdut el seu to i son opacs, la visió s´ha tornat bruta i només perceben grisos amb ombres que estan estàtiques o és mouen per l´habitació.
Quant és així sempre pregunto, qui hi ha!! Alguns cops sento una contestació, d´altres cap, tot sàpiguen què hi ha algú a prop fen o desfent alguna cosa.
Palpo les meves carns, ja no se on son, sols trobo la duresa dels ossos, se què és l´ultima aventura i aviat deixaré d´existir com humà.
Desperto ple de suor, encenc la llum i hem miro i palpo les meves carns, a sigut un somni o potser una premonició? Qui sap, la veritat és que no vull arribar així, voldria que algú en el moment oportú fes que el meu traspàs fos més agradable.
Per aquest viatge vull un bitllet amb eutanàsia.
He vist un home (o lo que queda d´ell) prostrat en un llit, ja no li queden dents i els seus llavis sols son una fina ganyota sense força, les paraules que sorgeixen de la gola son sons quasi absurds sense to ni so de difícil enteniment.
Els ulls estan ensorrats en la seva òrbita, quatre pels adornen lo que fou unes poblades selles i les parpelles ja han desaparegut, ells ja han perdut el seu to i son opacs, la visió s´ha tornat bruta i només perceben grisos amb ombres que estan estàtiques o és mouen per l´habitació.
Quant és així sempre pregunto, qui hi ha!! Alguns cops sento una contestació, d´altres cap, tot sàpiguen què hi ha algú a prop fen o desfent alguna cosa.
Palpo les meves carns, ja no se on son, sols trobo la duresa dels ossos, se què és l´ultima aventura i aviat deixaré d´existir com humà.
Desperto ple de suor, encenc la llum i hem miro i palpo les meves carns, a sigut un somni o potser una premonició? Qui sap, la veritat és que no vull arribar així, voldria que algú en el moment oportú fes que el meu traspàs fos més agradable.
Per aquest viatge vull un bitllet amb eutanàsia.
1 comentario:
Joan estimat...
un somni, per sort, que encara et queden moltes batalles per guanyar.
Jo també vull signar un testament vital, aviat.
Publicar un comentario