Espai compartit? Dons no

Diuen que tot esta fet per un fi determinat, i que cada cosa te ser en el seu lloc adient, encara què algunes vegades és pugi fer de més o menys segons emergències.

Aquestes és donen de tard en tard, (afortunadament) així dons, les voreres son dels vianants i la calçada per els vehicles.

Per mostra aquest boto.

Donar-se de baixa en facebook (o d´altres xarxes socials)

Si algú té intenció de donar-se de baixa d´aquest safareig global, o te pelut, ens queixem de que no tenim privacitat i que les nostres dades donen toms i s´entretenen en mols llocs que potser nosaltres (vostè o tu) no voldríem que fos així.

Les dades personals estan en moltes llistes de llocs oficials, sols cal que tinguis una comte en algun banc, què tinguis cotxe i premis de conduir, què paguis a l´hisenda, què siguis soci d´alguna entitat o client continuat en alguna tenda... així podríem fer una llarg llistat de llocs què saben el que i el com de cada un de nosaltres.

Sols falta les rets socials que tan de moda estan, amb les seves polítiques morals, elles (xarxa) son això, un gran safareig a on vostè o tu pot fer-se un book de fotografies de coneguts i desconeguts, amb dades personals, clar i ras, tot això segons lo que escrivim i lo que expliquem i, ja se sap, qui té més informació té més raó i sap en qui té les fas.

És quasi difícil desfer-se d´algunes situacions, sempre quedarà la traça per poder rastrejar la nostre personalitat, així dons, en el cas de FB sols cal llegir-se les seves polítiques morals i fer el que toca, no ser respectuós en les mateixes, desprès d´un parell o tres d´advertiments et tancaran la paradeta, i en el teu historial global seràs lo que no ets, per la gràcia de l´ética d´algú altre que no sap qui ets.

Aah!!! Les teves fotografies personals i històriques no les podràs esborrar prèviament i, les poden tenir amics, i com no, també els no tan amics.

Soles, despullades i, abandonades.

Ben posades, alineades, i arrecerades a la paret en un passadís del metro de Barcelona, els cordons han desaparegut potser per algun motiu de seguretat, i la soledat és evident a estones, tot depèn del tràfic dels combois i el nombre d´usuaris.

Els transports públics (que no gratuïts) semblen prou còmodes per pogué abusar d´ells, tot plegat serà per costums o potser per cultura?

Tornar a començar

I tornem a començar, durant uns dies parlem com a cotorres i diem lo que volem fer i deixar de fer-ho, tot son proposicions d´esmena de coses que tu mateix saps que no faràs ni deixaràs de fer-ho, però la voluntat existeix i les promeses al vent i son.

Poques de les coses que fa un any vaig fer propòsit he complir, no han sigut possible, potser per la feina, la desgana, la memòria o altre cosa, fa que un mateix quedi malament a reu, això si, a cada cosa no complida t´una explicació. (excusa estúpidament raonada)

Així dons, continuaré sent el mateix amb un any de més, continuaré estimant igual, no faré visites socials (o si, tot dependrà del vent) i lo més important per mi, continuaré observant el meu entorn amb molta il·lusió i curiositat.

Una abrasada i petons a tothom... que els vostres Deus i Deesses reparteixin felicitat i ven estar.

Fulla i punta de sageta.

Sílex treballat per els nostres avantpassats, aquestes eines van representar una evolució en la tecnologia del seu temps.
Tot canvia, o ens u sembla a tots nosaltres?
Procedència: Marroc
Aquesta gent esta espoliant la seva historia i posen a la venda el seu patrimoni en mercats setmanals i curiositats variades

Que és la vida?

Escoltant per el món converses, he sentit dir i donar una definició a la vida, que algun filòsofs va arribar a la següent conclusió.
Aquest diu:

La vida es un conjunt de plors, sospirs, batecs, rialles, gemecs, xixiuejos, remors d´aigua i de brisa, melodies de la natura, musiques, soroll de tempesta, espetec d´aigües i pedres rodolant.

Tot això adornat amb colors freds i càlids, perfums suaus i fortes olors.

Això sent situat al mig d´un gran silenci ple de foscor.

Bones festes Saturnals per tots i totes, que els Deus us omplin de felicitat i fortuna.

He fet un viatge

He fet un viatge al meu futur, aquest a sigut ràpid però contundent, el fet viscut, no se si serà a prop o més o menys llunya.

He vist un home (o lo que queda d´ell) prostrat en un llit, ja no li queden dents i els seus llavis sols son una fina ganyota sense força, les paraules que sorgeixen de la gola son sons quasi absurds sense to ni so de difícil enteniment.

Els ulls estan ensorrats en la seva òrbita, quatre pels adornen lo que fou unes poblades selles i les parpelles ja han desaparegut, ells ja han perdut el seu to i son opacs, la visió s´ha tornat bruta i només perceben grisos amb ombres que estan estàtiques o és mouen per l´habitació.

Quant és així sempre pregunto, qui hi ha!! Alguns cops sento una contestació, d´altres cap, tot sàpiguen què hi ha algú a prop fen o desfent alguna cosa.

Palpo les meves carns, ja no se on son, sols trobo la duresa dels ossos, se què és l´ultima aventura i aviat deixaré d´existir com humà.

Desperto ple de suor, encenc la llum i hem miro i palpo les meves carns, a sigut un somni o potser una premonició? Qui sap, la veritat és que no vull arribar així, voldria que algú en el moment oportú fes que el meu traspàs fos més agradable.

Per aquest viatge vull un bitllet amb eutanàsia.