Perden llibertats

Tothom parla de tenir o gaudir de llibertats, (jo també) quant és fa la protesta determinada quasi segur que alguna cosa u altre te que veure a lo que creiem que és la nostra llibertat i dret de fer-la servir sense tenir amb conta que el pròxim ( en aquest cas tu o vostè) també tindrà o te els seus drets i llibertats.

És molt bonic parlar de l´anarquia i el dret de fer i desfer tal com ens podria rajar, ... és una utopia i somiar no costa pas res, (de moment) quasi sempre ja un fre moral per tal de no molestar o provocar un conflicte desagradable, tot i així, en aquest món i el del costat ja esta tot regulat amb lleis (algunes d´elles absurdes)

Ara de moment lo més absurd (opinió pròpia) esta la limitació de velocitat amb unes normes repressives i abusives amb tan sols passar-se un quilòmetre per hora de lo marcat per els totalitaris de torn.

En el trajecte de Valls a Tarragona, amb una circulació minsa he tardat trenta i cinc minuts, ... que consti que com no se si la fiabilitat del meu conta quilometres és correcte, he anat per sota de lo que marquen aquestes noves normes.

He fet cua ... i tan que li fet, i la faré, no tinc pas presa, i si en tingues sortiria dues hores abans.

Ja m´han pres la llibertat d´anar alegre per la carretera. (amb refereixo a la velocitat)

Anirem a vuitanta i pagarem impostos

No discutirem uns quants quilometres de més o de menys entre Valls i l´aeroport de Barcelona, ni tampoc el preu dels peatges de l´autopista o dels abusius preus per deixar el vehicle aparcat i endreçat.

El trajecte son de cent quilometres i el temps per poder-los fer de una hora i una mica més, dons per les raons de seguretat, per no contaminar en l´àrea metropolitana i la temor de tenir sancions econòmiques, vaig tardar trenta minuts de més.

És curiós que no posin més transport públic i col·lectiu per tal que els ciutadans tinguin més mobilitat, i autonomia.

Amb bombo i platerets han fet la inauguració d´una nova terminal, sense transports públics, no cal que torni a remarcar quins serien els ideals per que tota Catalunya i tingues accés d´una manera més raonable.

Per cert, és maca he!! I quin munt de metres quadrats de coberta (teulada) que te, ... ja un detall molt important, no te plaques solars per ser quasi auto suficient amb el consum d´energia, i aquesta, surt de la contaminació al produir-la.

I entretant, ja anirem a vuitanta per no polucionar, i si et passés sols un quilòmetre per hora a pagar.

Una altra despropòsit i molt car és la desaladora de l´aigua de mar, per el sistema d´esmosis, ... per fer-la anar que farem? Una altra central nuclear? I els residus a on anirant ?

Cap de setmana llarg

Jo diria que és curiós, si més no tòpic, estic parlant de l´actitud de les persones quant van de vacances siguin curtes o llargues, al tornar un bon grapat d´elles porten records del lloc on han estat.

Dijous de la setmana passada i de bon mati embarcava (en una avio, no se perquè u diuen si no és un vaixell) en direcció a Menorca, ja en la terminal vaig fer un repàs de la vestimenta que el personal portava, l´únic que desentonava una mica era un servidor, que consti que se com fer provocacions i donar la nota.

Uns dies esplèndids amb unes instal·lacions d´hotel que deu ni do, amb unes bases idíl·liques i perfectes, no cal esmentar que les aigües de la Mediterrània no tenen res a veure a lo que estic acostumat per aquí.

El diumenge a mitja tarda de tornada, vaig observar al personal i no falla, tot deu amb lo típic, capses d´ensaïmades i albarques de mil i un color i estils, i jo desentonat un altre cop. (que i farem si soc així)

Espardenya de pagès a Menorca

Cada dia vint-i-vuit

No importa de quin dia de la setmana és, i si és molt important per mi aquest dia del mes, no ha sigut sempre així, però ja fa unes tres dècades que desprès d´un desastre domèstic vaig fer un plantejament preventiu senzill i fàcil d´executar.

Diuen que l´experiència sorgeix del errors comesos i de les rectificacions fetes desprès de analitzar la situació.

M´explico ... posar la roba a rentar en una rentadora és una tasca que no te cap secret, sols és te que posar en marxa uns quants protocols amb la roba de color i temperatura, això esta clar, no cal remarcar res més, la mecànica de tot això, és adient per persones com jo.

Ja feia dies que cada vegada que la maquina buidava l´aigua és sentia un xiulet una mica emprenyador, però com que tot anava i la roba quedava be, dons res, ja li passarà.

El maquinorro amb qüestió era de les que carregaven per la part superior, sempre m´agradat aquest sistema, ja l´oportunitat de poder obrir i posar alguna pesa.

Aquell dissabte a primera hora la vaig carregar com de costum i en cada lloc que li pertocava vaig posar la seva dosis de productes químics per poder fer la roba neta, ella va continuar fent el seu camí, complint cada part del programa.

Unes hores desprès vaig tornar a casa, era més de mitja tarda i tenia el temps just d´estendre la roba, dutxar-me, arreglar-me i anar a una trobada social, sorpresa ... el cubell de la rentadora estava ple d´aigua, el procés no estava acabat.

Desprès d´algunes comprovacions vaig arribar a la conclusió que el xiulet que sentia pertanyia a la turbina de la bomba, ara tenia que treure tota l´aigua i mirar el perquè de tot allò.

Poc desprès amb mullena per terra i jo tot suat vaig accedir al lloc, a on el rodet de la turbina estava travada per una moneda d´un duro i aquest amb marques de desgast ... i la trobada social ? ... dons be, ... just a temps, encara que la roba no estava estesa.

Dies desprès, vaig repassar els protocols aconsellats per la casa comercial sobre el manteniment preventiu, com a màxim tenia que fer una revisió d´uns quants punts cada sis mesos.

Conclusions:
Mirar be las butxaques, i treure tos els objectes estranys.
Netejar l´interior de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Revisar el filtre de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Desconfiar de sorolls i xiulets que semblin fora de la normalitat.

I tornant a l´experiència, MENJAR MERDA, o te que fer el que en sap, si no sent sap, ni tocar-la, que en tot cas, seria emmerdar-lo més de lo que esta.

I un dia amb varen donar una mala noticia

Amb molt d´esforç va néixer fa quaranta i tres anys una planta que pretenia fer cable dintre d´una empresa que és deia MAI, (MECANISMOS AUXILIARES INDUSTRIALES) en aquella època d´una forta crisis en l´estat Espanyol i amb uns mitjans tècnics precaris és va fer el miracle de produir aquest producte anomenat cable.

Tota criatura te que tenir atencions més o menys curoses per poder sobreviure i donar satisfaccions, van ser temps durs, cada persona que estava vinculada en aquesta producció tenia un compromís moral i feia esforços per tal que els nous productes fossin una realitat de qualitat.

El temps passa i potser massa ràpid, i en el dia d´avui, encara queden persones que poden recordar moltes coses viscudes en aquesta planta, que ja ha canviat de nom i ja no te res a veure a les seves primeres tres dècades.

Ara, amb tota la tecnologia que n´ha, la criatura esta malalta de gravetat, i la crisis la esta ofegant molt ràpidament, estava en venta i ningú la a volgut, ara ja és qüestió de molt o poc temps, la tanquen i sembla ser que la malaltia culpable, son les hipoteques brossa i que la gent no inverteix els dines amb cotxes.

Ara n´ha opinions per tos els gustos, i de culpables també, i és preocupant, però el temps u deix tot al seu lloc i això dintre de poc, serà sols una anècdota.

El temps és breu, sent va i sent vola, descansa, descansa República de Güellet. (amb nostàlgia i bon rotllo)

Aniversari

A finals d´aquesta setmana començaré el segon any de la meva primera sexta dècada, durant un any he intentat ser conscient d´un munt de coses, i assolir les fites proposades per mi mateix per poder tenir una mica d´experiència.

He volgut ser lliure de fer i desfer, intentant no molestar a ningú, les meves extravagàncies i actuacions sempre han tingut que anar acompanyades d´explicacions en cada moment.

Que més dona si algú vol tenir uns dies de retiro espiritual (no religiós, ni paga)
Que més dona si algú diu no, a alguns aspectes emotius i socials (el silenci també fa companyia)

Entenc que costa molt nedar, guardar la roba i complaure a tothom.

Penjoll d´argent forjat i oxidat i or de 24Kt (kum-boo)

Ballada de gegants

Diuen que ja menjars que per par de vespre no senten gaire be, si més no, volen temps per que siguin païts, jo soc dels que pensen que son raons de la vora del foc.

Una paella d´arròs també és saludable per esmorzar i més si tens que fer un cert esforç físic, ep !!! no vull dir pas que desprès d´un àpat així és tingui que agafar la bicicleta i fer el turmalet.

Dons bé ... ahir al vespre desprès d´una trobada amb gent i d´un sopanet prou galdós i celebrat (la taula estava a gust de cada comensal) va ser el moment de passejar per els carrers de la ciutat per que tot anés tirant avall (o amunt, segons el cas) vam fer cap a la plaça del blat, i sorpresa, els gegants estaven al carrer i al mig de la plaça.

- Ei !! que foten aquestos? Van de farra?
- No home, que estem entrenant per la festa major
Os3 aquesta si que és bona, els entrenen com els esportistes no sigui cas que agafin alguna pajara (baixada emotiva ... lo de pajara ja u explicaré un altra dia)
- No home, no son ells els que entrenen som nosaltres
- Ja deia jo que no lligava pas gaire la cosa, i u feu sense musica?
- És que les hores que son u fem cantorrejant la melodia per no molestar al veinat.
- De la parella de gegantons jo vaig anar al convit de casament
- Això va ser l´any cinquanta i u, cony ... tens uns quants anys dons
- Cony de jovent, jo no amb sento pas tan gran, si ... els tinc però no els noto encara. I diguem? Com és diuen?
- Apa ... ens prens el pel, prou que u saps, i segur que també els és portat.
Aquesta jovent me estava arremangant la camisa i la veritat no he tingut mai la temptació de provar que és portar per un moment aquelles coses tan festives.
- Dons no, deu de ser feixuc
- Vols provar de portar la negreta, la muller del Rovafaves?
- Quin pes te?
- Seixantè quilos
- Ummm ... no se ... no se
- Vinga què no sigui dit.
- Dons que sigui .. ara això si, estigueu al cas no faci una trestada.
Arremango les faldilles i vaig seguir les indicacions, i quant ja estava al lloc amb van donar el crit d´amunt ... ella sola va aixecar el seu cos i la meva espatlla va notar la tremolor, estava ja dret i com un nen petit i titubejant vaig fer les primeres passes.
- Veus !!! com no es tan complicat, ... no perdis l´ocasió camina una mica e intenta fer-la ballar
Volia ser respectuós, no fos cas que tinguéssim un accident i un altra cop al vaig deixar amb repòs, al sortir de sota les faldilles va sorgir un altre repte.
- Va animat, aixeca la geganta.
- Què diusss, te molta volada i es molt més alta.
- Si sols pesa seixantè quilos de res.
- I dius de res? Ost3 deus d´estar molt bregat.
- Tot és practica, això si, la balançada és nota una mica més i tens que tenir cura de no deixar-te sorprenda.
- Expliquem i guiem
Un altra cop amb trobo sota les faldilles amb les espatlles recolzades, les mants agafades als travessés a l´altura recomanada, les cames estaven flexionades i poc a poc vaig tibar, i ella va anant agafant la vida que li dona el portador.
- Ei !! ... no tinc seguretat
- Bellugat, no estiguis estàtic, ja veuràs com és més simple de dur.
Poques passes vàrem fer, no estava a gust, era massa geganta per mi i tenia temor de poder-la molestar.

Els seus balladors han tingut un gest de confiança en confiar-me els petits secrets del món gegantí.

Desprès d´un a reveure els vaig deixar ballant sense la musica, i si se sentia la murmuració de les cantúries d´una velada coneguda.