Ballada de gegants

Diuen que ja menjars que per par de vespre no senten gaire be, si més no, volen temps per que siguin païts, jo soc dels que pensen que son raons de la vora del foc.

Una paella d´arròs també és saludable per esmorzar i més si tens que fer un cert esforç físic, ep !!! no vull dir pas que desprès d´un àpat així és tingui que agafar la bicicleta i fer el turmalet.

Dons bé ... ahir al vespre desprès d´una trobada amb gent i d´un sopanet prou galdós i celebrat (la taula estava a gust de cada comensal) va ser el moment de passejar per els carrers de la ciutat per que tot anés tirant avall (o amunt, segons el cas) vam fer cap a la plaça del blat, i sorpresa, els gegants estaven al carrer i al mig de la plaça.

- Ei !! que foten aquestos? Van de farra?
- No home, que estem entrenant per la festa major
Os3 aquesta si que és bona, els entrenen com els esportistes no sigui cas que agafin alguna pajara (baixada emotiva ... lo de pajara ja u explicaré un altra dia)
- No home, no son ells els que entrenen som nosaltres
- Ja deia jo que no lligava pas gaire la cosa, i u feu sense musica?
- És que les hores que son u fem cantorrejant la melodia per no molestar al veinat.
- De la parella de gegantons jo vaig anar al convit de casament
- Això va ser l´any cinquanta i u, cony ... tens uns quants anys dons
- Cony de jovent, jo no amb sento pas tan gran, si ... els tinc però no els noto encara. I diguem? Com és diuen?
- Apa ... ens prens el pel, prou que u saps, i segur que també els és portat.
Aquesta jovent me estava arremangant la camisa i la veritat no he tingut mai la temptació de provar que és portar per un moment aquelles coses tan festives.
- Dons no, deu de ser feixuc
- Vols provar de portar la negreta, la muller del Rovafaves?
- Quin pes te?
- Seixantè quilos
- Ummm ... no se ... no se
- Vinga què no sigui dit.
- Dons que sigui .. ara això si, estigueu al cas no faci una trestada.
Arremango les faldilles i vaig seguir les indicacions, i quant ja estava al lloc amb van donar el crit d´amunt ... ella sola va aixecar el seu cos i la meva espatlla va notar la tremolor, estava ja dret i com un nen petit i titubejant vaig fer les primeres passes.
- Veus !!! com no es tan complicat, ... no perdis l´ocasió camina una mica e intenta fer-la ballar
Volia ser respectuós, no fos cas que tinguéssim un accident i un altra cop al vaig deixar amb repòs, al sortir de sota les faldilles va sorgir un altre repte.
- Va animat, aixeca la geganta.
- Què diusss, te molta volada i es molt més alta.
- Si sols pesa seixantè quilos de res.
- I dius de res? Ost3 deus d´estar molt bregat.
- Tot és practica, això si, la balançada és nota una mica més i tens que tenir cura de no deixar-te sorprenda.
- Expliquem i guiem
Un altra cop amb trobo sota les faldilles amb les espatlles recolzades, les mants agafades als travessés a l´altura recomanada, les cames estaven flexionades i poc a poc vaig tibar, i ella va anant agafant la vida que li dona el portador.
- Ei !! ... no tinc seguretat
- Bellugat, no estiguis estàtic, ja veuràs com és més simple de dur.
Poques passes vàrem fer, no estava a gust, era massa geganta per mi i tenia temor de poder-la molestar.

Els seus balladors han tingut un gest de confiança en confiar-me els petits secrets del món gegantí.

Desprès d´un a reveure els vaig deixar ballant sense la musica, i si se sentia la murmuració de les cantúries d´una velada coneguda.