Consell, Conseller

Idea molt amplia i extensa que regula ben bé a tota la societat. Qui son els Consellers? Senyors i Senyores amb un estatus determinat reconegut per la seva valia professional (o no) que formen part de governs, empreses e interessos socials més o menys necessaris.

Al conjunt dels Consellers reunits esbrinen quelcom, inspirant alguna cosa per tal de fer lleis o negocis profitosos i tenir algun benefici amb una posició avantatjosa dintre de la societat o del negoci.

Tothom coneix els Consells de Ministres, els de Governació, el Judicial, el Social, e inclús hi ha de Consellers Matrimonials, i així un ampli ventall de possibilitats per tal de tenir la cosa controlada o casi.

Tenen raó els experts en consellar? Dons les possibilitats d´encertar ja no depèn d´ells i si del o els qui puguin rebre la inspiració d´algú.

Malament quant alguna persona amb un possible problema s’adreça molt alegrament a gent que no té una preparació prou solida per afrontar una responsabilitat que no és la pròpia.

És sabut que aconsellem amb paraules com,  “si jo fos tu, faria això i allò” sense tenir amb conte les possibles situacions que pot repercutir aquestes i altres paraules en moments d´ofuscació.

Prendre consell o demanar-lo també comporta la responsabilitat i més si un conjunt de persones tenen alguna mena d´interès sobre un fet determinat i és fan consellers.

Així dons, a vostè (a tu) que llegeixes això tinguis cura de tenir una opinió i fer-la servir com a consell, podries anar del tot extraviat a la vida de les persones.

I sense rancor, sols és un consell.

Ulleres de sol

     Les ulleres de sol tenen el seu origen al voltant del segle XII a la Xina. Va ser el primer lloc on es va desenvolupar una tecnologia per fumar els cristalls de quars amb l'objectiu de enfosquir. Aquests cristalls fumats eren usats pels jutges xinesos i no tenien com a principal objectiu la correcció de la vista, ni tampoc per protegir-se de la llum solar. El veritable fi de les primeres ulleres de sol era el d'ocultar l'expressió de l'ull durant els judicis per tal d'ocultar qualsevol evidència sobre el veredicte final que únicament es donaria en acabar el judici.
 

Necessitat de protección,
 

    Una exposició excessiva a la radiació ultraviolada pot causar problemes oculars a curt i a llarg termini, entre d'altres fotoqueratitis, ceguesa de la neu, catarates i diversos càncers oculars. (http://es.wikipedia.org/wiki/Gafas_de_sol)
 

    Podríem dir que és un estri prou interesant per previndré certs problemes a molta gent, i que dona una certa gracia al semblant de les persones, és si més no un complement de moda segons les èpoques del any.
 

    Els motius que és fan servir poden ser molt diversos, sent a questos per estar amagats com els estruços amb el cap sota la sorra, és curiós observar a persones com en llocs públics il·luminats artificialment i sense gaire llum com llueixen l´antifaç de vidre calorejat, com amb una conversa cara a cara és continua parapetat per preservar el no se qué.
 

    De veritat creieu que és qüestió de protecció o de portar una bena als ulls per no voler veure la realitat de l'entorn?
 

    Don res, qui cara mira, cara honra... i els ulls i la seva mirada diuen molt de la persona.

Fent camí...

Sempre és fa camí, la vida és un camí què ens porta i ens entreté... el Josep va escriure el seu epitafi.

Se m´ha acabat la vida, me´n vaig al descans etern.

Josep !!!  algun dia acabaré fent el mateix recorregut, descansa en pau

Les Festes

Quines casualitats, cada any per aquestes dates tothom desitja salut, pau i felicitat als més propers i als llunyans.

El nostre hemisferi (Nord) els dies son del tot més curts i les nits molt més llargues, n´ha desitjos de benestar per poder celebrar amb amics i familiars unes festes Religioses adaptades d´antiquíssimes costums en honor a Astres, Deus i Deesses presents i alguns quasi oblidats.

Que tots ells i elles siguin misericordiosos amb els humans, què pacifiquin els pobles i les famílies, què guareixin malalties i patiments, què ningú pateixi ni fred ni fam ni tampoc injustícia.

Bones Festes Saturnals.

La mesa

La mesa es un mueble con  mucha antigüedad, el punto de referencia  es de unos tres mil años a.C. y como referencia Egipto.

Todos sabemos lo que es este mueble, todos lo conocemos con la diversidad de formas y modelos que existen, algunas (mesas) son muy famosas por entrar en la historia de la humanidad, por su relevancia en ciertos momentos, no voy a extenderme en Historias de Pueblos y Naciones ni tampoco con sus posibles rendiciones y tratados más o menos acertados, solo pretendo reflejar una opinión personal de este enser que en todas las casas tenemos.

Las han construido en diferentes materiales, desde piedras básicas a ornamentales, con maderas nobles y no tan nobles, con metales simples y también con aleaciones más o menos dúctiles para realzar su belleza, i porque no, mixtas con diferentes estilos y efectos, al fin de todo ello siguen siendo mesas para ser husadas.

La imaginación ha hecho que sin darnos cuenta el húsar tal objeto para casi todo lo dejemos en un segundo plano, y en él se ha Torturado, Desmembrado, Empalado, Matado, Violado, Amado, Parido, Se ha conspirado, Se ha llorado, Se ha reído, Se han llegado a acuerdos familiares y entre muchas más cosas también ha unido familias para la construcción de un posible futuro.

Continuamos con la ancestral costumbre de reunirnos al entorno de la mesa para cumplir con el precepto de comunión, y devorar un yantar.

El respeto a este, tendría que ser lo más placido y coherente posible, el anfitrión expone y pone las normas de conducta con tal de que reine la paz y concordia entre los comensales.

Así pues, entre veladores, mesas y bancos corridos se tienen que tratar los asuntos cuotidianos.

Habeo ego ... ergo sum

Molt sovint he parlat de pors i fantasmes què estan sota del meu llit, és de suposar què tothom en té de monstres amagats en algun racó del seu ser o dintre d´algun moble.

 

Pot-ser vergonyós el volgué dissimular trets evidents de la personalitat, per no sentir-se d´alguna manera exclòs de la societat, sempre n´ha aquella oració ja feta per voler dissimular el quelcom, “les persones canvien amb el temps” podríem dir què és una excusa per donar una segona ho tercera oportunitat.

 

Sempre és el mateix, amb el temps aprenem a dissimular més malament, i com el vi, anem agafant cos,  “va tenir i retindré per la vellesa”  aquesta frase feta fa referencia a la mala fe no gaire dissimulada.

 

Així dons, podríem dir què dintre de la societat existeixen tres grans grups, i cada un d’ells una infinitat d´opcions per acabar d´enredar la troca entre monstres i fantasmes:

 

Dones

Homes

Persones

I ara toca l´observació dintre i fora de casa, fent una critica per cercar una veritat latent i mal dissimulada, recordem. “va tenir i retindré per la vellesa”

I jo en quin grup pertany? Dons intento ser persona cada dia, alguns dies no assoleixo, o no em deixen fer-ho alguna dona o home.

Dones!! Homes!! feu el possible per complir com a Persones. Gràcies

Avui fa anys

Avui fa un lustre de la meva primera sexta dècada, no te gaire importància el fet en si, podríem dir què soc un supervivent de la vida, moltes persones no han arribat i altres tampoc ho faran, masses coses en el entorn i mai sent sap prou de tot i de res.

Fen un recull rapit de la meva privada historia, puc contrastar què en cinquanta anys han canviat moltíssim les situacions socials, les tecnològiques, les llibertats personals i col·lectives i perquè no, les laborals.

En mig segle he perdut persones estimades i també he vist sorgir d´altres en el meu entorn, moltes d´elles estem emparentats per genètica, altres estan en el meu entorn aportant quelcom molt efectivament.

Fa això, un quinquenni va començar amb una vida nova sense tenir cap mena d’experiència, i ara avui, tampoc sen té gaire, però si què he fet el què calia tenint en cada moment  respecte a tot el meu entorn.

Estic segur que he favorit a uns, i altres és creuen traïts per les decisions pensades i fetes en cada moment per la meva persona, no, no és què, jo no vull disculpar-me de quelcom, sempre pensem que tal o qual cossa a mi no hem pot passar, i en el transcurs de la vida tot és possible, i tan què si, sols és qüestió d’observar i escoltar el teu entorn, sempre n´ha què disfressen veritats amb mentires per tal de tenir un estatus i un poder... Anem bé

I ara què? Dons res... podríem dir que ja soc un vell xaruc amb prou visió per detectar anomalies familiars i poder-les tractar amb molta diplomàcia i empatia. (tinc força i soc un corco, "de moment")