Estem en crisis?

Tots els medis de comunicació actuals (Internet, TV, Radio, Diaris, Revistes setmanals i altres suports) ens avisen del desastre econòmic del vell Continent i del món sencer, diuen que pot passar de tot, i ho diuen amb la boca petita prement les dents, per la cosa que no s´esveri i esvaloti al personal.

Diuen que podem entrar en una regressió de misèria total, com si fóssim en u...n país de guerra i fam, arreglats anem, si no és fa una mena de revolució i és trèiem del damunt aquesta lacra d´especuladors, banquers, polítics, aprofitats de l´ocasió i altres pocavergonyes que d´una manera o altre fa que tot estigui convuls.

Com he dit, tots el medis en venen plens d´aquestes noticies, acompanyades d´estadístiques i xifres, moltes xifres, algunes, no tenen res a veure a l´economia, però si què son una referència a la vida dels mortals, així dons reflecteixen realitats contundents què ningú o quasi ningú té en conta.

Per mostra un boto: JAB 95, ABS 65, TEF 87, RSD 82, SDD 69, HYR 71, BST28, ADS 75 Etc. Etc. Podria seguir el llistat d´aquestes dades i treure una mitjana dels números i del gènere... si, les lletres son les inicials de persones, les xifres les edats del traspàs.

Tu, què estàs llegint tot això, quant creus què et falta per la crisis total de la teva vida?

Dons res, gaudeix d´ella, i no et facis mala sang, deixa corre una mica més l´aigua i no toquis tan els de llonzes que a la fi de tot sempre esta dintre o fora d´una capsa de fusta o de cartó més o menys bonica.

I jo amb pregunto, algú amb vol regalar una alegria amb emoció sense ànim de lucre?

Serà que no... jajajaja

L´ombra dels arbres m´han dit !!!

Si fos hivern, no en trobaríem gaire d´ombra, però ara tot té un altra color, un altra olor i perfum, l´ombra és buscada a les hores fortes del dia i també al cap vespre, una refresca l´altre dona una certa discreció i recolliment, els parcs, els jardins i les avingudes arbrades donen aquesta calidesa i confiança per poder dir paraules dolces i pensar promeses per un futur, alguns cops son incomplertes per la fredor d´un hivern.

L´ombra m´ha dit... m´ha suggerit... què existeix un món millor, un món dols, sense ensurts, on la vida és sempre primavera i el aire esta perfumat d´olors de mil flors.

Rialles, cridòria d´infants, sospirs d´enamorats, murmuris de gent i panteixos furtius, tot plegat, sota l´ombra dels arbres.   

L´aigua del Ebre

Diuen què l´aigua és vida, és veritat, sense ella el planeta no seria el què és, tothom ho sap, incloent als animals i plantes, depenem massa de ella i la mal baratem sense to ni so, la embrutem i la neguem a altres pobles que si, que realment passen penúries greus per falta d´aquest element.

L´Ebre en porta molta, i el van munyin així que transcorre el seu camí per arribar a la Mediterrània, ara és torna  a bellugar la necessitat de fer canals per derivar el riu o part d´ell a altres llocs, aquestos no crec que sigui sols per apaivagar la set de granges, conreus i població i si omplir butxaques d´especuladors.

N´ha moltes coses que caldria fer abans de poder fer nous canals, estic segur (per lo que vist) que el riu té suficient caudal, si l´infrastructura de l´estil de rec estigues més modernitzat en la part alta de la conca.

Ja no si val tenir terres de cereals, furtívols i altres conreus i regar inundant el terreny, amb aquesta practica quanta aigua és malmet? crec que ningú ho sap... això si, els polítics de certes comunitats no tenen dallonses per posar fil a l´agulla, i els polítics d´aqui? que fan els polítics d´aquí? res, no tenen n´idea del problema.

Com idea... invito a que facin el camí solets, i que prenguin bona nota de com estan els canals, les sèquies i recs per portar l´aigua d´un lloc a un altre, això si, tot això no és important, ara, fer camps d´aviació inútils i camps de golf reporta molta més importància.

Han passat els dies

Enrera queden els primers dies, què potser existia cert dubte per la magnitud del viatge i els possibles problemes meteorològics i potser de salut.

Els mesos de Març, Abril i Maig han estat dels més variats, he sentit la força de la naturalesa en forma de fred, boira, pluja, calamarsa, neu i vent.

El cos s'adapta, la ment és resigna i tot el conjunt segueix endavant sense protestar, sense maleir ni tenir pensament d'abandonar.

Cada pas fet, m'allunyava d'un lloc i m'acostava a un altre ... altres aromes, altres paraules amb diferent fonètica, i al final de tot, sospirs d'alegria per haver aconseguit alguna meta. (esportiva, espiritual o personal)

I ara què? ... doncs, n´ho se.

Esta tot preparat pensat

Esta tot preparat pensat i pesat, ara sols falta aquella catarsis que et fa fer el pas definitiu, el primer que fas ja saps que deixes comoditats i sons quotidians, poc a poc, pas a pas et vas fen l´idea que el teu entorn canviarà i que la duresa dels silencis farà sorgir pors i temors i potser i tot altres realitats.

Falten pocs dies, o potser poques hores per emprendre de nou el camí de San Jaume, sortint de casa meva i, si les forces del cos acompanyen faré la tornada de la mateixa manera.

Espai compartit? Dons no

Diuen que tot esta fet per un fi determinat, i que cada cosa te ser en el seu lloc adient, encara què algunes vegades és pugi fer de més o menys segons emergències.

Aquestes és donen de tard en tard, (afortunadament) així dons, les voreres son dels vianants i la calçada per els vehicles.

Per mostra aquest boto.

Donar-se de baixa en facebook (o d´altres xarxes socials)

Si algú té intenció de donar-se de baixa d´aquest safareig global, o te pelut, ens queixem de que no tenim privacitat i que les nostres dades donen toms i s´entretenen en mols llocs que potser nosaltres (vostè o tu) no voldríem que fos així.

Les dades personals estan en moltes llistes de llocs oficials, sols cal que tinguis una comte en algun banc, què tinguis cotxe i premis de conduir, què paguis a l´hisenda, què siguis soci d´alguna entitat o client continuat en alguna tenda... així podríem fer una llarg llistat de llocs què saben el que i el com de cada un de nosaltres.

Sols falta les rets socials que tan de moda estan, amb les seves polítiques morals, elles (xarxa) son això, un gran safareig a on vostè o tu pot fer-se un book de fotografies de coneguts i desconeguts, amb dades personals, clar i ras, tot això segons lo que escrivim i lo que expliquem i, ja se sap, qui té més informació té més raó i sap en qui té les fas.

És quasi difícil desfer-se d´algunes situacions, sempre quedarà la traça per poder rastrejar la nostre personalitat, així dons, en el cas de FB sols cal llegir-se les seves polítiques morals i fer el que toca, no ser respectuós en les mateixes, desprès d´un parell o tres d´advertiments et tancaran la paradeta, i en el teu historial global seràs lo que no ets, per la gràcia de l´ética d´algú altre que no sap qui ets.

Aah!!! Les teves fotografies personals i històriques no les podràs esborrar prèviament i, les poden tenir amics, i com no, també els no tan amics.