Con la que esta cayendo

El pasado domingo llegue de unas cortas vacaciones que he hecho fuera de mis dominios (casa, ciudad, provincia, autonomía) por no decir nación, (que lo podría ser perfectamente) fuera de este contexto tan real hay un mundo que nos odia, y no es tan solo el Catalán, es también el Español.

Este, que durante siglos ha arrasado medio mundo, imponiendo voluntades por la fuerza y la religión, expoliando pueblos con sus costumbres y sus idiomas, bajo la pena de infiernos que nadie ha visto jamás.

España se rompe, se rompe por unas leyes que algunos no les convence, por tener compasión de animales y no dejar que prospere esta sin razón de la llamada FIESTA NACIONAL, donde se da muerte a un toro con una brutalidad y crueldad máxima, solo comparable con los juicios de Dios de la Santa Inquisición.

Pues bien, en México y concretamente en la Rivera Maya el desprecio es total a los españoles, que solo sirven para que paguen con Euros todo lo que quieren comprar. (Los pesos Mexicanos casi que no cuentan)

Dentro de unos días estaré haciendo turismo dentro de la península, por noticias que tengo y son de buena fuente, la situación es similar, todo lo Catalán esta prohibido o apesta y sus gentes incluso increpadas por serlo.

Y luego dicen los políticos que quieren unidad y democracia, no se hace nada por suavizar la crispación entre regiones o Autonomías.

Que país de pandereta he ignorancia, señor … señor.

Terra endins

Un altra cop la pissarra acull l´argent per l´acció del foc

Penjoll de pissarra i argent

Silencis

Si, ... silencis anònims, silencis que colpeixen les llibertats de les persones, i que estan molt a prop de tots nosaltres, son silencis que per por, per vergonya, per esclavatge de circumstancies que moltes vegades no és comprenen i que estan presents, marcant de per vida a les persones que han patit abusos en la seva infantesa.

He conegut algunes persones que tenen mals sons cada vegada que a la memòria lis fa una mala jugada quan recorden situacions no massa agradables per ells.

No fa masses dies en varen dir i explicar unes situacions que varen passar fa uns 50 anys, (mig segle) ell, te avui 80 anys, i ella poc més de 60, com sols passar l´entorn és el més perillós i sospitós.

Tot va començar al final dels anys 50 i dintre de la dècada dels 60, el Sr. és feia tocar i és refregava les vegades que calgués tot amenaçant i obligant a una infant, clar que en aquells anys ser del regim comportava una certa llibertat dintre i fora d´una família amb idees progressistes i demòcrates que avien sigut represaliats amb penes de presó.

El seu perfil sempre ha sigut d´un perdona vides, molt fervorós d´anar a missa cada dia que tocava.

Jo conec el botxí i també la víctima, abans era fàcil, ara ho és, i en un futur també u serà poder dispensar una repressió contundent i violenta fora de les lleis establertes, però, tot i així no sanarà el mal fet en el seu moment, i la víctima continuarà patint d´aquell mal son.

I em pregunto, ... quantes persones més han patit els abusos d´aquesta persona durant aquestos 50 anys? Quants silencis, quants mals sons n´ha al voltant de la seva família i del veïnat?

Clauer

Ja fa quasi un any que la Rosa (la jove) amb va fer un encàrrec, ara a sigut el moment de complir.

Que ha canviat? Sols el fet que estic en el segon any d´una dècada, i tinc presa per fer tot allò que tinc pendent de fer.

Model orgànic i copia en Argent

Peixos?

Segur que no? dons no

Arracades d´argent texturat i lapislàzuli

Estat de grácia ... i esperant

Durant un temps he estat en terra de ningú, he vegetat o he fet el dropo absolut, normalment d´això se li diu tenir un any sabàtic, he fet volar coloms i he agafat apunts de mil coses, que més que segur no serviran per res o casi res.

Del començament de la meva primera sexta dècada i d´aixó ja fa just dos anys, he passat per moments xocants i de certa curiositat, clar que no tenia experiència per afrontar situacions diguem que extres.

Ara si, ara ja soc un inútil amb experiència, ara ja puc dir que tot lo que he après ja no serveix per res, dons soc un recent Jubilat, i aquest col·lectiu sols serveix per anar a tafanejar les obres i gaudir d´excursions amb l´incerso. (els que poden ... clar, que la quasi la majoria les seves rentes son minses)

És una llàstima que es perdin algunes coses del món laboral i que et mirin malament quant per alguna raó (que no ve al cas) facis un comentari i vulguis aportar una opinió.

Desprès diuen que fa falta tecnologia i eficàcia en la joventut per pogué ser competitius, lo que si sobren son gent amb el síndrome de Peter, calenta cadires, palmeros i cortesans.

Dons això ... faré volar coloms sense tindrels, com fa la majoria. (amb feina o no)

Creure o ser creient

Fa uns anys que les manifestacions religioses tornen a ser mol nombroses, aquestos dies de la setmana santa, o santa setmana en cada ciutat i potser i tot alguns llogarets, fan la professo i via crusi, per recordar que per raons polítiques van assassinar a un home que és deia Jesús.

Durant segles a sigut motiu de por i dominació amb nom de un profeta i fill de Déu, (¿?) no cal dir què també de bon negoci per part de molta gent, qué emparats en els rituals han fet l´agost durant tot el any. (faig recompte de totes les festivitats i totes donen voltes al negoci)

Com a referència poso l´exemple de Salou, han arribat d´Anglaterra uns vuit mil joves per fer un seminari d´esport, això si, per la nit els deixen que tinguin vida social i diversió entre ells/elles.

Parlant clar van de borratxera, foten molta murga trencant mobiliari urbà ... i al mateix temps fem ostentació de religiositat pels carrers.

Jo diria que anem amb el pas canviat, mes aviat semblen unes festes paganes i pagades, dintre i fora dels Déus i Deesses en els seus Rituals, i tot per convencé que la vida és eterna.