Silencis

Si, ... silencis anònims, silencis que colpeixen les llibertats de les persones, i que estan molt a prop de tots nosaltres, son silencis que per por, per vergonya, per esclavatge de circumstancies que moltes vegades no és comprenen i que estan presents, marcant de per vida a les persones que han patit abusos en la seva infantesa.

He conegut algunes persones que tenen mals sons cada vegada que a la memòria lis fa una mala jugada quan recorden situacions no massa agradables per ells.

No fa masses dies en varen dir i explicar unes situacions que varen passar fa uns 50 anys, (mig segle) ell, te avui 80 anys, i ella poc més de 60, com sols passar l´entorn és el més perillós i sospitós.

Tot va començar al final dels anys 50 i dintre de la dècada dels 60, el Sr. és feia tocar i és refregava les vegades que calgués tot amenaçant i obligant a una infant, clar que en aquells anys ser del regim comportava una certa llibertat dintre i fora d´una família amb idees progressistes i demòcrates que avien sigut represaliats amb penes de presó.

El seu perfil sempre ha sigut d´un perdona vides, molt fervorós d´anar a missa cada dia que tocava.

Jo conec el botxí i també la víctima, abans era fàcil, ara ho és, i en un futur també u serà poder dispensar una repressió contundent i violenta fora de les lleis establertes, però, tot i així no sanarà el mal fet en el seu moment, i la víctima continuarà patint d´aquell mal son.

I em pregunto, ... quantes persones més han patit els abusos d´aquesta persona durant aquestos 50 anys? Quants silencis, quants mals sons n´ha al voltant de la seva família i del veïnat?