jueves, 17 de junio de 2010

Estat de grácia ... i esperant

Durant un temps he estat en terra de ningú, he vegetat o he fet el dropo absolut, normalment d´això se li diu tenir un any sabàtic, he fet volar coloms i he agafat apunts de mil coses, que més que segur no serviran per res o casi res.

Del començament de la meva primera sexta dècada i d´aixó ja fa just dos anys, he passat per moments xocants i de certa curiositat, clar que no tenia experiència per afrontar situacions diguem que extres.

Ara si, ara ja soc un inútil amb experiència, ara ja puc dir que tot lo que he après ja no serveix per res, dons soc un recent Jubilat, i aquest col·lectiu sols serveix per anar a tafanejar les obres i gaudir d´excursions amb l´incerso. (els que poden ... clar, que la quasi la majoria les seves rentes son minses)

És una llàstima que es perdin algunes coses del món laboral i que et mirin malament quant per alguna raó (que no ve al cas) facis un comentari i vulguis aportar una opinió.

Desprès diuen que fa falta tecnologia i eficàcia en la joventut per pogué ser competitius, lo que si sobren son gent amb el síndrome de Peter, calenta cadires, palmeros i cortesans.

Dons això ... faré volar coloms sense tindrels, com fa la majoria. (amb feina o no)

miércoles, 31 de marzo de 2010

Creure o ser creient

Fa uns anys que les manifestacions religioses tornen a ser mol nombroses, aquestos dies de la setmana santa, o santa setmana en cada ciutat i potser i tot alguns llogarets, fan la professo i via crusi, per recordar que per raons polítiques van assassinar a un home que és deia Jesús.

Durant segles a sigut motiu de por i dominació amb nom de un profeta i fill de Déu, (¿?) no cal dir què també de bon negoci per part de molta gent, qué emparats en els rituals han fet l´agost durant tot el any. (faig recompte de totes les festivitats i totes donen voltes al negoci)

Com a referència poso l´exemple de Salou, han arribat d´Anglaterra uns vuit mil joves per fer un seminari d´esport, això si, per la nit els deixen que tinguin vida social i diversió entre ells/elles.

Parlant clar van de borratxera, foten molta murga trencant mobiliari urbà ... i al mateix temps fem ostentació de religiositat pels carrers.

Jo diria que anem amb el pas canviat, mes aviat semblen unes festes paganes i pagades, dintre i fora dels Déus i Deesses en els seus Rituals, i tot per convencé que la vida és eterna.

martes, 5 de enero de 2010

Humitats

Diuen que els dies grisos i plujosos son tristos, diuen que moltes persones tenen en aquestos dies decisions trencadores, amb algunes conseqüències traumàtiques i no reversibles, d´altres son potser alliberadores d´esclavatges subtils.

És un plaer pensar, mesurar i decidir, encara que per algunes persones no entenguin o vulguin fer saber al seu entorn, que aquestes mesures ja estaven preestablertes d´alguna manera.

Així dons, la pluja i la mullena d´aquesta matinada a servit de revulsiu per uns i el possible desconcert per uns altres ... no tot el que llueix es bo.

martes, 8 de diciembre de 2009

Per tremolar de por

Fa pocs dies que una noticia va recorre per mols telediaris, una noticia que fa esgarrifar, una d´aquelles que atempten a la dignitat humana, per la seva brutalitat i falta de humanitat.

Diuen que estem en un Estat de Dret, amb una Constitució que serveix per tots els Espanyols siguin aquestos de quelcom Comunitat Autonòmica.

Sembla ser que dintre d´aquest Estat de Dret n´ha persones que formen getos per voluntat pròpia i s´emparen en les seves lleis, basades amb doctrines religioses, diuen (no seria d´estranyar) que aquestes comunitats tenen els seus propis vigilants d´orde, fent servir tribunals per castigar alguna cosa que ells creguin que sigui una falta.

En un lloc no gaire apartat, on en la primera meitat del segle XX existia una fabrica de gas, n´ha ara, un col-lectiu de gent que mal viuen o bé, viuen bé, traient el suc dels nou vinguts per un racó per dormir.

La fe mou muntanyes i també voluntats de les persones, on la por fa fer miracles, això si, a conveniència d´uns quants.

Com si fos una historia de terror d´un altre temps llunya, van jusgar a una dona per ser infidel al seu marit, (amb això, no mi ficare) la sentencia va ser la de morir lapidada.

Segons diuen, tots els responsables esta a la presó. I jo tinc preguntes per fer:

Quants n´ha sense papers?

Quin control tenen les autoritats?

Perqué en general sels i te com una mena de por?

Quants judicis d´aquesta mena s´han fet?

M´esgarrifa de que puguin fer complir les seves sentencies, ... dones i homes torturats i potser morts i desapareguts ... i mentre, La Constitució i els Estatuts mirant-se el melic.

PD.: Ahhh !! I els polòtics també.

No si pot fer res més ... o si?

Desprès de més d´un any de fer sapiguer que en una rotonda li faltava la verticalitat de una senyal de trànsit (primer estava per terra i desprès va desaparèixer) per fi a estat reposada.




I continuo pensant que en tot això n´ha interessos creats per tal que puguin arribar els camions dintre de la Ciutat, la meva convicció esta en que ara te una limitació de pes en la circulació d´aquest vehicles, i estaran dintre de la llei si no excedeixen les 5,5 tones.


Dit més clar, tots poden passar de buit, tot i que sempre continuaran fent contaminació química i acústica, fen vibracions molestes i sent un perill per el seu volum.


Dons res, el Sr. Batlle ja sap el que es fa.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Trepitjant la ralla i fen de Torero

Per les ciutats no és freqüent tenir que torejar i amagar-se de braus enfurismats perquè estiguin desconcertats i espantats, si no és per festes i sia la costum del lloc en concret.

Però ... (ja i som amb la paraula) n´ha un bestiari que acampa quasi com vol, passeja, corre i descansa per on li rota, i els seus amos/as (conductors de diferents marques i models) son complaents de veure i consentir certes llicencies desagradables, clar que de més segur que si es gira la truita son els primers en bramar com animals.

Així que en les voreres tinc que passar arramblan o refregant paret i planxa, en els passos de vianants esquivo i corro per no ser agafat i atropellat, mentre l´autoritat vestida de groc llampant mira més en lla, sense veure res.

Dons bé ... animalons ferotges de dues o de quatre rodes, aneu amb conte que els humans que van a peu son molt fràgils i també tenen preses i cabòries.

martes, 10 de noviembre de 2009

Senyals al firmament

Aquestos dies de vent son ideals per veure-hi més lluny que mai, son dies en que no i ha pol·lució ni boirina que entorpeixi qualque observació a ull nu.

A bans de la sortida del sol és pot observar el planeta Venus amb tota la seva brillantor, així que el dia s´aixeca va desapareixent poc a poc, en aquestes hores de matinada i fort vent és te la sensació de solitud i fred, diguem que els ànims estan col·lapsats tot i sapiguer que l´espectacle sou val.

Entre dues llums i amb un cel blau quasi bru el planeta senyoreja, invitant l´astre Rei a seguir-lo, i de sobte ben be al costat, una aparició que li feia competència, aquesta, sols va ser uns segons, va creixia del no res i així va desaparèixer, no va ser un miratge, va ser un albirament pur i dur.

Estic convençut que això te una explicació lògica i en cap cas podria parlar ni pensar en cap mena d´historia estranya de deus, àngels o visitants d´altres llocs del univers.

I si els receptors solars d´un satèl·lit artificial fessin la rateta com un espill?