Per les ciutats no és freqüent tenir que torejar i amagar-se de braus enfurismats perquè estiguin desconcertats i espantats, si no és per festes i sia la costum del lloc en concret.
Però ... (ja i som amb la paraula) n´ha un bestiari que acampa quasi com vol, passeja, corre i descansa per on li rota, i els seus amos/as (conductors de diferents marques i models) son complaents de veure i consentir certes llicencies desagradables, clar que de més segur que si es gira la truita son els primers en bramar com animals.
Així que en les voreres tinc que passar arramblan o refregant paret i planxa, en els passos de vianants esquivo i corro per no ser agafat i atropellat, mentre l´autoritat vestida de groc llampant mira més en lla, sense veure res.
Dons bé ... animalons ferotges de dues o de quatre rodes, aneu amb conte que els humans que van a peu son molt fràgils i també tenen preses i cabòries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario