Avui fa anys

Avui fa un lustre de la meva primera sexta dècada, no te gaire importància el fet en si, podríem dir què soc un supervivent de la vida, moltes persones no han arribat i altres tampoc ho faran, masses coses en el entorn i mai sent sap prou de tot i de res.

Fen un recull rapit de la meva privada historia, puc contrastar què en cinquanta anys han canviat moltíssim les situacions socials, les tecnològiques, les llibertats personals i col·lectives i perquè no, les laborals.

En mig segle he perdut persones estimades i també he vist sorgir d´altres en el meu entorn, moltes d´elles estem emparentats per genètica, altres estan en el meu entorn aportant quelcom molt efectivament.

Fa això, un quinquenni va començar amb una vida nova sense tenir cap mena d’experiència, i ara avui, tampoc sen té gaire, però si què he fet el què calia tenint en cada moment  respecte a tot el meu entorn.

Estic segur que he favorit a uns, i altres és creuen traïts per les decisions pensades i fetes en cada moment per la meva persona, no, no és què, jo no vull disculpar-me de quelcom, sempre pensem que tal o qual cossa a mi no hem pot passar, i en el transcurs de la vida tot és possible, i tan què si, sols és qüestió d’observar i escoltar el teu entorn, sempre n´ha què disfressen veritats amb mentires per tal de tenir un estatus i un poder... Anem bé

I ara què? Dons res... podríem dir que ja soc un vell xaruc amb prou visió per detectar anomalies familiars i poder-les tractar amb molta diplomàcia i empatia. (tinc força i soc un corco, "de moment")