Qui te por? De que és pot tenir por? En alguns casos, la por pot ser de alguna manera el resultat del remordiment?
En tots els casos,
deixar de tenir-la, pot suposar un alliberament lògic i entenedor de moltes
situacions quotidianes.
Qui te por? Possiblement
totes les persones, de res i de tot, algunes pors son malaltisses i per algú
pot semblar un suplici no trobar una sortida adien a la seva angoixa...
De que és pot tenir
por? De tot, principalment d´altres
persones i les seves reaccions, algunes pors les inculquem (les inculques) als
infants i a gen gran per aconseguir quelcom, sent practiques una mica cruels en mols casos, les
amenaces reincidents de la possibilitat de pèrdua de quelcom privilegi, la negació d´aliments i el xantatge
emocional continuat. (entre altres)
Algunes persones
adultes aparentment deixen de tenir por, o això diuen, per motius de rebel·lia
en moments ofuscats, no defensen res, sols deixen de tenir respecte a unes
formes preestablertes de convivència i en tot cas, la paraula té la raó de ser.
El respecte al pròxim
comença en un mateix, i sense por, és pot assolir moltes coses, tothom tenim
detractors de la manera de ser, ningú pot qüestionar a un infant, aquets és
digne d’escoltar-lo amb respecte i sense por.
Tu que llegeixes això... ets capaç d´escoltar
a un infant i si cal demanar-li disculpes?... Jo si.
Pd.: Hi la gelosia? És una por de la
inseguretat emocional? Amb tot això, tinc la meva versió i opinió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario