La llum és incerta i no ja una marcada diferencia entre el sol i l´ombra, Sevilla en aquestes condicions llueix d´una manera especial.
He tingut poc temps per visitar la capital de la Betica per poder-me passejar per els jardins del parc de Maria Lluïsa a on Gustavo Adolfo Bécquer és va inspirar poèticament.
Per indiscreta, la farola que esta plantada al davant de la Torre del Oro, sembla se, que algunes institucions no tenen cura del conjunt artístic de les ciutats, i pals, faroles, semàfors, cables, cartells publicitaris etc. etc. estan ben be al mig.
2 comentarios:
paguem el preu de la comoditat...
Bò i així... Sevilla és un lloc adorable per passejar...
Publicar un comentario