martes, 31 de marzo de 2009

Tsunami

A les sis de la tarda ja estava en l´estació nova de la Isla León, (San Fernando) desprès de passar per Sevilla i a una hora i mitja de tren.

Acostumo omplir els pulmons i fer una valoració dels perfums i l´olor del aire és la primera impressió que potser et pot deixar més sorprès del lloc on ets en aquells moments.

La parada del tren esta totalment descoberta als aires i els sorolls, aquesta esta situada entre mig d´una autopista que fa cap a Cadis o be d´ella, molt a prop esta la bahia que te les fluctuacions de les marees, i en aquells moments estava baixa, desprenent un olor a fang i herbes del mar, estic segur que aquestos aromes per els que viuen i transiten diàriament per el lloc ja no el noten.

Per pogué sortir d´aquest nivell ja unes escales i ascensors, a dalt tots els serveis lògics de un lloc com aquest i a fora una bonica passarel·la que feia de pont per els vianants.

Desprès de caminar uns deu minuts ja estava en la recepció del hotel, i aquí va començar la veritable aventura en un país a on els menjars i les costums son una mica diferents.

El bon humor que no falti, és bo deixar alguna empremta ni que sigui aquesta com anècdota, així que tot seriós amb vaig presentar a recepció.

Buenas tardes,

Buenas tardes, usted dirá

Tengo una reserva para unos días,

Ah !! Usted es de Cataluña

Si

Un momento que termino de rellenarle la ficha i le doy la tarjeta,

¿Precisa del DNI? (no sigui cas que tinguem algun lapsus i la fotem)

Si, por favor,

¿Podria ser que la habitación fuera exterior i mirando a la bahía?

Puesss, ... si, ... esta vez esta de suerte, estará en la 245,

Perfecto, (com si jo en conegués l´establement i l´ubicació de les cambres)

¿Tiene usted alguna pregunta o duda que yo pueda solucionarle? (ja i som, aquest senyor acaba de donar-me peu per fer preguntes, i tot estar una mica cansadet del viatge amb poso molt seriós amb cara quasi d´angoixa)

Pues si, (miro de empassar-me la saliva i faig el últim esforç per tal que no sorgeixi la rialla triadora que amb pugui descobrir) ya se que estos establecimientos tienen medidas de seguridad contra incendios con zonas de reunión en caso de un desastre de esta índole, pero, ¿todo esta bien señalizado para que una persona que no conozca el edificio pueda salir sin riesgo?

Si, ... esta todo previsto y bien señalizado, en los pasillos están las indicaciones oportunas, igual que en cada habitación,

¿Hacen de vez en cuanto algún simulacro de evacuación del personal, incluyendo los clientes? (en aquest moment vaig detectar que aquell recepcionista li faltava informació, o bé que aquesta practica no és feia fa molt de tems, la seva cara era tot un poema per les preguntes que li feia, ara ja estava posat el parany, ara era el moment de fer la pregunta)

Pues no se lo sabría decir pero supongo que si, aunque se pasan revisiones periódicas para evaluar los extintores i mangas de agua.

Claro, ... claro, supongo que esta es la política del establecimiento, ... y ... otra pregunta al respecto.

Diga Sr. Juan (ja sabia el meu nom i amb tractava mol correctament és creia que ja tenia dominada la situació)

¿Tienen ustedes algún protocolo de actuación en caso de Tsunami?

¿Como dice usted Sr. Juan? (ens miraven els ulls de fit a fit, ara és el moment de no deixar-se anar i no cometre l´error de fer una lleugera mostra de somriure, no fos cas que és penses que li estava prenen el pel)

Bien, ... como que estamos en un nivel muy bajo, y a pocos metros de la Bahía, la pregunta es que si la dirección ha tenido en cuenta la posibilidad de Tsunami i la actuación a desarrollar en caso que esto pudiera acontecer.

La verdad Sr. Juan, no tengo ni idea, de esta mesura de emergencia, ya preguntare que quizás alguien pueda saber si esta contemplado algún apartado en la seguridad de los Señores clientes. (ara ja estava relaxat, ja sabia que aquesta anècdota seria explicada, comentada i riguda durant molt de temps, algú posaria més salsa i trauria acudit si cal)

Muchas gracias, por su atención, me voy a descansar un poco, (la veritat, ... no vaig pogué descansar gaire n´ha molt de peix per vendre en aquelles terres)

Ya sabe, ... si tiene alguna duda aquí estamos

Gracias … nos vemos.

jueves, 26 de marzo de 2009

Amb els ulls plorosos i llagrimosos

Per el carrer ens podem topar amb persones que estosseguen i és moquen, la pregunta és quasi obligada ... què? ... refredat o el pol·len? és evident, diuen que tenen una al·lèrgia i que ho estan passant una mica malament.

Si algú llença aigua al carrer i aquesta corre plàcidament, al davant d´ella ja una cosa groguenca tirant a daurat, això és el pol·len dels pins que porta l´aire, així que no és estrany que al respirar-lo provoqui aquestes pessigolles al nas i que els ulls estiguin plorosos, lo més espectacular son els esternuts que tot això provoca.

Eeeiii !!!! que jo no estat afectat mai d´aquestes dolences ... fins fa un parell de primaveres, i la veritat, o he canviat jo, ho n´ha una altra raó més global.

Amb fas patir una mica, però jo t´estimo ... (amb refereixo a aquesta, que cada any ens visita)

miércoles, 18 de marzo de 2009

Qui t´interessos ?

Ja fa dies que escoltant la radio escolto lo que podria ser una màxima, i fa referència indirectament a tota la societat, sense distingir ni polítics ni religions.

I diu, ... la veritat és una mentida que no ha estat descoberta

Dons, ara sols falta esbrinar lo més quotidià, perquè no ens fotin tan el pel.

sábado, 14 de marzo de 2009

Fen camí

A poc de caminar ja no és te constància del brogit dels cotxes, el soroll és torna melodia, feta suaument per la brisa al passar per les agulles dels pins.


Ells estan en flor, deixant una polsim de color d´or, afinant l´olfacte és poden adivinar la olor de reines de diferents matolls.


Quin plaer és el contemplar la natura.

viernes, 13 de marzo de 2009

Fantasia enlairada

Un cristall de berilo de nom aiguamarina, d´un blau suau i germana de la maragda, ha sigut la que m´ha inspirat per fer aquesta anell de fantasia.

Les grapes i l´anell no tenen importància, tot ha estat fet per realçar la vellesa de la gema.


Aiguamarina, talla quadrada de 3.3 ct

miércoles, 11 de marzo de 2009

Obre d´art vertical i lumínica

El dia u de març plovia i u feia amb ganes, m´agrada més la pluja que el vent i totes les ciutats tenen un encant diferent amb lluïssors i matisos encisadors.

La llum és incerta i no ja una marcada diferencia entre el sol i l´ombra, Sevilla en aquestes condicions llueix d´una manera especial.

He tingut poc temps per visitar la capital de la Betica per poder-me passejar per els jardins del parc de Maria Lluïsa a on Gustavo Adolfo Bécquer és va inspirar poèticament.

Per indiscreta, la farola que esta plantada al davant de la Torre del Oro, sembla se, que algunes institucions no tenen cura del conjunt artístic de les ciutats, i pals, faroles, semàfors, cables, cartells publicitaris etc. etc. estan ben be al mig.

lunes, 9 de marzo de 2009

domingo, 8 de marzo de 2009

Imaginació

Imaginació per aprofitar els recursos, és un grafiti pur i dur, però a que fa bonic?.

Si el voleu veurel i gaudir d´ell en directe, esta en el carrer Major de Tarragona, al costat d´un antiquari.


Per poder fer aquesta fotografia he parat a tot el personal que passejava per aquesta zona peatonal, no se si ha sentit tan de plaer l´autor de l´obra al fer-la, com jo al capturant-la.

sábado, 7 de marzo de 2009

Cercant

Ja trobo en falta les teves carícies, la teva caloreta, els teus perfums i la bogeria de color que sempre portes.


No tardis, ... que vull gaudir de tu un altre cop, estimada primavera.

Portes de paradisos o potser d´inferns

En aquest país que vaig estar, ja coses que fan sentir-te diferent


Les portalades, estan molt acurades amb la seva presencia i els seus llautons nets i lluents, el terra és de mabre i les parets fins una certa altura llueixen ceràmiques amb motius geomètrics i florals, sí l´entrada d´una casa era bonica una altre la podria superar, moltes d´elles “portalades” donen pas a un pati de veïnat, això ja és una altre historia de pau i harmonia o potser no, que de visita tot és bonic.


Com a curiositat és l´anunciat d´alguns timbres i la seva adreça, com soc una mica tafaner vaig trucar i esperar.

jueves, 5 de marzo de 2009

Sorprenent !!

Sols cal caminar i mirar, ja coses que les tenim a la vast de les mans i no parem en elles, sempre acostumem a mirar quasi a terra quant passegem o anem per el carrer per feina.

Terres en lla tenen costums i també el seu propi estil per relacionar-se, el cartell u diu molt clar ... Panadería, ... En_ká La Pepi, ... Bocateria.

Dons bé, no cal que tradueixi, se entén perfectament, esta escrit tal com és parla a la ciutat de San Fernando.

Així dons, (poó ... pues) he tingut que afinar l´orella.


Reflexes d´Apolo

Desprès diuen que la natura no provoca situacions, bé, estan disposat, cada moment és un espectacle, sols falta tenir l´ànim serè.

lunes, 2 de marzo de 2009

Terres enllà

De tan en tan, és, o tindria que ser necessari canviar d´aires i visitar altres pobles, encara que aquests no siguin massa llunyans.

Molt al sud i mirant l´atlàntic ja un poble savi, a on, ja tenien bona fama a reu de la mediterrània, fenicis, púnics, tartesos i potser altre gent van fer historia i cultura.