Palmeros

N´ha coses que fan riure, si més no, somriure per la manera que s´agafen, (com els raves, que es fa per les fulles) o com és sol dir amb paper de fumar.

Paper, que jo en feia us no fa gaires anys per envoltar parts seques de fulles de solanácea (tabac) i cogullons de flors d´una planta tèxtil (Maria) que feia que m´entres ganes de riure i fer merder i passar-lo de lo més bé.

Ara ja no, ara tinc que llegir o escoltar converses per somriure i entreveure l´estupidesa d´alguns moments onírics de la diversitat dels mortals, (és de suposar que jo també estic dintre de l´olla) personatges públics i polítics dels que estan consagrats, i d´altres que volen fer carrera en aquest mundillo, fen de PALMEROS remenant la cua com cans afamats al voltant del amo.

De pilotes, rastres, aduladors, hipòcrites i demés fauna oportunista, ja sabem que el món n´esta ple, però últimament tenen molta barra de no dissimular gents ni mica, com es el cas de l´Esperança i de l´Anna.

I per gaudir i acabar de comprimir, diré que no me PASTELEIGIS.

PD.: No em retracto, però la ficció és deveu realitat, si et molestes, fotet.