Projectes !

En cada tasca més o menys artística sempre n´ha un esbós en la ment o sobre el paper, primer és l´idea d´algú que voldria tenir un objecte, desprès comença la recerca de formes i textures que més poden o podrien agradar, o fer de revulsiu, que també pot ser una de les maneres de tenir èxit sent una mica poca-solta en les formes i textures.

Durant uns mesos he rebut instrucció per poder ser creatiu i tenir un toc de bon gust, la veritat és que m´és una mica difícil poder dominar els impulsos naturals i deformats per el pas dels anys, i poder donar aquest toc que mols artistes tenen (aquí si que estic segur que de toc en tinc, però el d´artista no el trobo) i jo com més mi miro més mussol em sento, i o dic per les intencions que tinc i que resulten ser no gaire afortunades.

Tot i així, estic segur que totes les formes que jo amb pugui imaginar ja estiguin pensades i explotades, és el cas dels cuadrats amb les seves variants de rectangulars romboides e irregulars i no cal dir de les rodones, ovalades i mixtes amb rectes i corbes, tot un ventall de possibilitats creatives per donar forma a volums que ens puguin agradar o no.

També i juga moltisim la personalitat i la figura humana, no és igual una peça per un home que per una dona, encara que jo penso en unes formes neutres, amb textures marcades (una anell és un tros de metall que serveix per adornar un dit, dons bé, pot ser inclòs de ferro amb una pinzellada d´un altre material) per tal de sentir-les al tacte i donar una sensació de recolzament.

Fi i aspre a la vegada, rugós i elegant, sinuós i sumptuós, senzill i provocador. A la natura no la puc imitar, seria irreverent voler competir amb ella.

Avui és divendres, per moltes persones, és un dia per sortir i gaudir de moltes coses, és el sisè dia de la setmana “dia de Venus” dia dedicat a la deessa Afrodita en el món de la mitologia grega, en el nostre és tan bo com altres, no més que aquest és en ple del estiu, i pot ser especial, per l´alegria que aporta la calor i les ganes ja predisposades de voler passar-lo bé.

En concret aquest és l´últim a vans de que jo comenci les vacances, serà un divendres de reflexió un dia que voldré posar en orde tot lo que vull o voldria fer duran tres setmanes de cinc dies o sigui quinze dies, o bé, tres-centes seixanta hores, sense comptabilitzar els caps de setmana que seran quatre, o buit dies, o cent noranta-dues hores més.

Bé, u tindré que posar-lo amb números que així farà la cosa més gran i semblarà una mica més..... 23 dies, que fan un total de 452 hores de festa, sense que tingui que pensar en posar el despertador a una hora determinada.

I ara a fer el llistat de les coses, tasques, treballs, compromisos, trucades, llocs a visitar, anades, vingudes, sopanets, dinars, migdiades amb o sense, dutxes, banys, petits treballs, (aquestos sempre sorgeixen d´imprevist) i potser mil coses més que tindré que deixar per la tardor.

Això si...... ja puc dir que aquest període vocacional és un dels últims que faré, com a màxim dos més i ja serè un pensionista, que no tindrà pas massa temps per poder portar a terme tot lo que jo voldria fer.....Bé..... tot això amb el permís de la Mare Natura, que un pot proposar i ella disposar.

La vida és breu .... sent va i sent vola.

Com vaig dir ahir

Com vaig dir ahir, per la tarda va ser tarda de platja, feia anys que no anava a prendre el sol i les aigües...(això de prendre es un dir, que de fet, el que prens es sorra als peus a casa)

Vaig anar amb el propòsit de PINÇAR...(jejeje...quina moral que tinc) i de ser crític en el personal que anés trobant per el meu camí, (és una manera de comparar i criticar-me a mi mateix) dons bé, impossible de poder fer cap mena de comparació de la gentada que estava gaudint de un bon tros de natura.

Això si, la natura és esplèndida i tolerant ja que la majoria de persones no son capaços de tenir el més mínim esplendor ni tolerància amb ella, per mostra la petita ferida feta per un vidre al talo del meu peu dret, amb pregunto, que caram feia un vidre de botella de birra enterrat en l´arena, és un parany quasi terrorista per els danys que poden causar, en fi, coses de la vida.

Avis, nets, joves, adults, estrangers, cadires, tumbones, tovalles grans i petites, cubells, pales, rasclets, paraigües grans i petits, flotadors, clots a la sorra, construccions impossibles de fer, pales amb les seves pilotetes, acompanyades d´un/a ocasional esportista, (i com boten...) gorres de tela, barrets de palla, ulleres de sol i de les altres, cridòria de la gent i dels infants, tot ple de color i de formes, altes, baixes, grosses, primes, boniques, caigudes, replegades, tapades, descobertes, molsudes, flàccides, escandaloses, vergonyoses, peus, ungles tallades, llargues i tortes, pintades amb tota mena de colors i textures, tot plegat encantador i encisador, i al mig de tot això, estava jo contemplant l´espectacle de la creació de la natura i humana.

I el Pinçar?

Jo pinço
Tu pinces?
Ell/a pinça?

Nosaltres pincem
Vosaltres pinceu
Ells/elles pincen

Això és el present, el futur ningú la vist i és una mica incert...o no?

Jo pinçaria .... i tan que si
Tu pinçaries?
Ell/a pinçaria?

Nosaltres pinçaríem
Vosaltres pinçaríeu
Ells/elles pinçarien

Dons bé, no he pinçat, tenia prou feina en el bany d´aigua, en contemplar al personal i anar coix per la petita ferida, deixo per una altra dia la difícil tasca de fer aquest intent.

Ahh !!! potser que vagi calçat i protegit.

Trobo que tenim un estiu molt suau amb temperatures, clar que és una opinió meva i potser motivada per tenir l´oportunitat de gaudir del famós aire condicionat en els llocs on tinc les meves activitats laboralsocialfestives, així que tampoc es greu tenir-ne o no

Desprès del bany ritual del solstici en aigües de la mediterrània, no he tornat a mullar-me ni a gaudir del rumor quasi musical d´aquest mar tant nostre, ( Eiii, vull aclarir que cada dia amb mullo d´alguna manera o altre) dons bé, aquesta tarda toca anar a prendre el sol i fer banys d´aigua salada i potser intentarem seguir els consells de la Roser, que diu que tinc que PINSAR, dons pinçarem, no se el que, però pinçarem.

Tornant a la calor suau d´aquest estiu, algú que me esta llegint, te la maquineta aquesta per refrescar l´aire de casa seva? ... si es així, que amb podria explicar com funciona i fer-me una demostració practica? .... bé, és que aviat començaré el període de vacances i no voldria perdé l´oportunitat de conèixer altres llocs ni persones encantadores, .... gràcies

Ja esta, o no? … bé, el curs a acabat ja fa uns dies, i avui a servit per donar les notes, poques companyes han vingut a recollir-les, suposo que per feina no han pogut, de veritat, he trobat a faltar a molta gent.

He sentit una sensació que feia molts anys no sentia, i això que sempre he dit que l´important és l´aprofitament i no les notes, dons mira per on, m´ha fet il·lusió veure com valoraven l´esforç fet durant el curs.

No diré que he sigut un alumne modèlic, seria anar contra la corrent, un ja sap on te la berruga, així que, el professorat massa bé que m´ha tractat.

Tot ha sigut molt positiu per mi, he après coses que no tenia ni idea i l´estar envoltat de dones (de molt joves i no tan) a fet que em plantegi unes quantes coses, ja no és el sentir-se recolzat i acceptat en un grup de persones de diferent sexe, és el tindré coneixement i se discret en alguns moments, la veritat, o he tingut difícil de mantindré un equilibri.

Aahh !!!! ...les notes...donsss, no tinc cap nou i si algun cinc ... que? que no esta bé? Per mi massa i tot, el cas és que passo al curs que be.

Per cert...algú necessita una petita joia artesanal? Si és així, pot donar-me l´idea i en parlem.

Ahir, dia de compres a Bna, per entrar a la capital ja es va fer una mica feixuc, però, ja se sap els cotxes tenen avariés i accidents i el caos ja esta muntat formant-se cues i retencions, és típic, i un ja o te assumit.

Per la vora del mercat de Sant Antoni i tinc uns quants interessos, més aviat és el punt de partida per fer la ruta de les meves compres i consultes tècniques.

Tot arribant una mica tard a tots els llocs, vaig poder assolir els meus propòsits al mig dia, i poder anar a dinar al mercat de la boqueria “bar pinocho” es un lloc petit ple de gent assentada i dreta, el pas de la gent que entra i surt del mercat fa que sigui un lloc entranyable, que de menjar no en falta i la seva qualitat preu sigui molt acceptable, això si, comoditat lo que se diu comoditat no gaire, però te el seu glamour, i a mi m´encanta la situació.

Desprès a mandrejar als voltants de la plaça del pi, a la aombra dels plataners i de la mateixa paret de l´església, com és degut amb un gelat a la ma i el cul a la grada de les escales fent de turista despistat que deix passar el temps fins que la fresca torni als carrers.

No estava pas sol, altres persones anaven posant-se al costat, totes arrenglerades seguin la grada i cada una d´elles amb les seves dèries i fets, amb un conjunt semblava ben bé, una filera d´orenetes multicolors reposant, totes en un fil de corrent elèctrica a mitjans de la tardor.

Es un lloc a on no és pot conduir, i apartat lo suficient del bullici dels cotxes, aquest silenci invita a escoltar els sorolls produïts per les persones en trànsit per aquest lloc, les rialles, les converses, el frec de les sabates al terra, el plor d´un infant, i de fons un acordió, que li anaven traïen notes suaus de melodies romàntiques, i les meves parpelles anaven caient, anaven protegint els ulls de la claror, i un sopor dols va anant vencent la voluntat, el meu cap anava i venia per el seu pes, que més donava que estigues en públic i assentat a la grada de una escala, que més donava si la gent veia com jo sestejava amb una postura vertical e incomoda...que més dona, si jo estava a la glòria.

De moment, cada dia surt el sol i d´això fa ja milions d´anys, alguns cops esta núvol o fa vent o el clima és fred i hostil, però surt, el que ens dona la vida.

Moltes cultures i costums han passat, estan i potser estaran, .... totes tenen coses en comú i una d´elles és el tracte efectiu entre persones, molts cops sense sepiguer el perquè ni han relacions efectives i d´amistat que és trencan, en aquestos moments la sensació que tot l´univers és desplomi amb força el damunt nostre fa estralls emocionals.

Tothom és sensible i és pensen preguntes que no tenen resposta, o si en tenen no les voldríem escoltar, i el sol continua sortint, cada dia és una oportunitat amb experiència .... i torna a començar .... i arriba un dia més, i un altra, i, més que en vindran.

I la experiència? Aiiii .... aquesta, no serveix per casi res .... el batec, l´ilusió, la necessitat de sentir-se escoltat, acompanyat, acariciat, en definitiva volgut i estimat, és molt fort .... i el sol continua sortint ......

Els humans sols ens falta reconèixer i aprendre a ser tolerants entre nosaltres ..... jo .... personalment no ho tinc pas clar, i confio en el meu entorn d´amistats perquè m´ensenyin a ser millor.

La vida es breu ... i jo .... ment vaig i em volo