Els esclaus

Parlar dels esclaus en la primeria dels segle XXI xoca una mica, i més si l´àmbit de dit esclavatge esta en el món occidental i dintre de la península Iberica, existeix i n´ha forces mostres per tot arreu, sols cal estar atent i voler esbrinar una mica la situació de moltes persones i famílies.

Quasi tothom ho t´associat als treballs remunerats, i potser mal pagats amb horaris una mica estranys i amb condicions deplorables, no tan sols son els nou vinguts regularitzats o no, els què treballen en tota mena de feines i llocs imaginables, també els autòctons estan sotmesos a fer treballs submergits sense cap mena de prestacions socials, per desgracia, una crisis econòmica com l´actual comporta això i pot ser alguna cosa més.

Un dels possibles col·lectius més desafortunats per el masclisme i explotats, son les dones, elles, les fan servir per tota mena d´abús, en les feines, en els salaris i perquè no dir-ho, en un plaer carnal, si, son aquelles dones que estan per les carreteres, per les rotondes, per les planes dels diaris, per la xarxa i descampats de polígons industrials mig abandonats, buscant-se la vida sota l´amenaça d´algú què diu què se l´estima. Aquests esclaus del plaer existeixen per moltes raons, un d´ells és la rendibilitat del subjecte, això si, l´usuari queda sempre satisfet del servei del esclau, o no.(la parella n´ho fa tan bé)

Si continuo així, diràs (et tuteig-xo) què tothom som esclaus d´alguna cosa, i què sense voler també som petits tirans, què podríem sotmetre algú del nostre entorn, privant-li d´una certa llibertat de pensament i mobilitat.

Retòrica? Tinc què preparar el terreny per què s´entengui el què voldria dir i no dic. (això és política?) I ara si, ara ja estic apunt de fer un incís després d´escoltar a dones, homes, metges, psicòlegs i capellans. (també saben escoltar i donar-te raó)

Un fenomen bastant recent és el  poder de desenvolupar un bon nivell de vida, degut a l´oportunitat de guanyar diners, treballant la parella i invertir tot plegat a la cultura del oci i el glamur, bé, ara les coses son una mica diferent, però el fenomen esta creixent per motius de parelles a l´atur.

Res a dir, ni res a lamentar, i si expressar què n´ha danys col·laterals, sent aquests els anomenats dels Avis esclaus, nova modalitat de tot plegat, per més informació deixo aquests enllaços de la xarxa.

   http://www.diezminutos.es/tendencias/salud/psicologia-sindrome-del-abuelo-esclavo

  http://www.todopapas.com/padres/psicologia-y-sexualidad/sindrome-del-abuelo-esclavo-1275

   http://www.abc.es/sociedad/20121202/abci-esclavos-espana-siglo-201211281343.html

Ah!!! escoltar, no costa res, no comporta cap compromís, i si, reconforta i fa lligams emocionals.

He estat recolzat?

Tothom, alguna vegada o potser moltes, te la necessitat de demanar ajut a una altra persona, o a les forces de seguretat,  (policia municipal, mossos d´esquadra, guàrdia civil, policia nacional, cos de bombers, serenos, creu roja, i potser alguns cossos uniformats, amb estris persuasius) i si és de nit en el mig d´un descampat encara més.

Per motius diversos he tingut què anar a la Capital, com és perceptiu per moltes coses, tinc que anar en el tren, fen un viatge amb el cotxe d´uns quants quilometres per arribar a l´estació de Torredembarra, allí tinc cada dos per tres un tren, tan d´anada com de tornada. (De Valls, sols en tenim dos d´anada i dos d´tornada... una vergonya)

Les coses què passen ho fan per diferents raons, i totes son per qüestions tècniques i per falta d´atenció, no cal donar-li una excusa al fet, i si buscar solucions per què quelcom no torni a succeir.

El meu vehicle va quedar amb les llums donades, així que vaig arribar al vespre en el lloc d´aparcament, no tenia bateria, aquesta estava buida, i no podia arrancar, a prop i junt en un semàfor estava esperant el torn de pas l´increïble cos dels Mossos d´Esquadra, vaig demanar ajut, fen moviments amb els braços, van passar a dos metros escassos, i ells van accelerar... no volien feina, o potser amb tenien por?  (no deu de ser per les grenyes què porto, o potser per anar pelat...) Crec què no volien feina.

Així dons, estic segur, no estem recolzats, si més no, és el què van demostrar aquells dos números del nostre cos d´inseguritat.  

Buscar i remenar

Quasi tothom volem en un estadi de la nostra vida fer un canvi radical, i trencar tot amb l´establert o conegut, (del entorn) alguna cosa frena per no fer-ho tan sagnant, i sols és canvia alguna què altra cosa.

El inconformisme per fer aquest petits canvis o ruptures, poden tenir mols motius, alguns d´ells son potser i tot estranys per moltes persones, però escoltant i raonant, tothom te la raó.

Les més espectaculars son las separacions de les parelles, les infidelitats, (discretes) les addicions, (més o menys perilloses) o també la desaparició de la persona, (va anar a buscar tabac) potser i tot, n´ha de més xocants i curioses, el cas és buscar la felicitat individual al preu què sigui. Perquè individualment? Dons, per la senzilla raó què no sabem posar-nos quasi mai d´acord en quelcom.    

Diuen que aquesta vida son quatre dies, i dos esta fent mal oratge, qui va raonar aquesta dita també estava cercant o negant la felicitat.

I tu què fas? Busques alguna cosa? Jo si.

A sigut el meu primer dia?

El començament del curs escolar és prou cuiros, cal estar alerta per poder entreveure la reacció dels menuts, dels grans, dels pares i dels avis.

Rialles corredisses i abraçades dels més petits, carones tristes i espantades dels que per primera vegada aniran a una aula, grupets de nois i noies que ja son coneguts, alguns s´espliquen de com a anat l´estiu i delaten certa afinitat i confiança, si més no, la pubertat ja te això, és el començament de l´etapa dita del “Pavo” .

En mig de tot això, estan els pares i avis, alguns d´ells/es no sabien res d´uns als altres, buscaven el contacte visual per trobar quelcom, per saber si encara estan disposats a anar a fer aquell cafè pecaminós, per uns, i per altres bàlsam per sortir d´una rutina plàcida i avorrida.

En pocs minuts és formen les files i comencen a desfilar en direcció de les aules, tothom desapareix, uns a les diferents cafeteries, altres treuen el seu medi de locomoció (cotxe) del damunt de les voreres, i la resta caminant vorera enllà parlant de tot i de res.

Faré aquest camí quasi cada dia, buscaré la mirada del món per fer un cafè en l´infern de la societat.

L´estelada

Es bonica... oi?

Tenir relacions

Això és una pregunta, o una afirmació? en cas de tenir-les en què és refereixen? La veritat què pot ser una mica complicat de dir, n´ha matisos, tants, com possibilitats de tenir-les.

En què estic pensant? I tu que llegeixes això en quines relacions penses? Jo penso en totes les què estic tenint actualment, les laborals, les comercials, les socials, les personals, les familiars,  les ètiques, les morals, les d´amistat, les sexuals i d´altres.

Les laborals ja son escasses, encara que si què existeixen col·laboracions esporàdiques, en un sector que m´atrau i m´omple de joia.

Les comercials, aquestes son quasi diàriament, qui més qui menys compra i fa de tan en tant alguna venta.

Les socials, és potser les més comunes de totes, sense adonar-nos i sols en el fet de parlar en el veïnat o en els coneguts què ens trobem per el carrer ja fem una mena de relació.

Les personals, aquesta si què té una certa importància per un mateix, és aquell diàleg personal què és produeix dintre en el nostre cervell, alguns cops en veu alta.

Les familiars, son aquelles què et fan trontollar, les què et fan què et sorprenguis, les què et fan plorar i riure, les què et donen força per continuar, les què fan què et sentis estimat i recolzat, i perquè no, et fan sentir-te explotat d´alguna manera.

Les ètiques, son difícils potser de definir, cada persona té el seu propi vàrem... res a dir.

Les morals, igual què l´anterior, jo tinc la meva, què potser no coincideix amb la teva.

Les d´amistat, aquesta potser és clau, tenir amics és difícil, algunes persones creuen què tenen amics perquè tothom fa el què ells pensen i creuen què controlen quelcom del pròxim, si no és així ja no ets del cercle dels estimats.

D´altres, relacions diverses què tan poden ser a traves d´emeil, de xat, o de qualsevol medi virtual, què tan de moda esta fa uns quants anys, aquesta manera de tenir relacions, empobreix d´alguna manera en la comunicació entre les persones del entorn més proper, encara que personalment crec que pot ser enriquidor.

Les sexuals, aquestes son d´una temàtica què probablement tu i jo no ens posarem d´acord, afirmo i estic quasi segur què la nostra parella no sap de les nostres inquietuds i maneres de poder viure, sentir, i de gaudir, de la sexualitat.

No tenim valor per confessar, ho explicar en el moment oportú lo què pensem, tenim por de preguntar i d´esbrinar quelcom és vol viure una relació de parella tancada o potser oberta.

Les amistats més properes ho llunyanes treuen profit d´algunes d´aquestes  faltes de comunicació i silencis, tot serà inclòs dintre de la monotonia i costum pre establerta.

Així dons, jo tinc relacions en el món, i si no en tinc més, serà per què tu no voldràs.

Pd.: sense ànim de escandalitzar a ningú                

Descansar

El món que envolta a una persona pot ser del tot agressiu, aquesta agressivitat pot ser traumàtica i dolosa, però n´ha una altra de subtil, quasi no és nota, és aquella a on moltes persones és creuen superiors per els motius que sigui... per estatuts social, per diners, o inclòs per diferencies religioses, mica en mica i poc a poc esta a la vista el cercle de les mofes que és produeixen.

No soc millor que ningú, però he procurar tenir cert criteri i dissimular i ser discret en coses que son evidents entre persones, és qüestió, tenir alguna que altre conversa per saber les opinions en temes delicats.

És diu més coses en silencis que no pas en paraules, podria estendrem, i de segur que molestaria a molta gent què no tenen res a veure a les meves idees i valoracions personals, tot i què aquestes, son les meves i que puc anar del tot errar. (segur què si per uns i no pas per altres)

Tothom creiem què estem fora de qualsevol mal o desgracia, i què la salut mai serà trencada, i què la fortuna sempre estarà al nostre costat i la joventut, l´amor, la pau (familiar) serà sempre sense sobresalts... anem bé, mol bé.

Així dons, desprès d´aquesta exposició d´idees, i donats certs fets, he decidit fer una temporada de descans social.

Què tingueu sort.

Joan