L´aigua del Ebre

Diuen què l´aigua és vida, és veritat, sense ella el planeta no seria el què és, tothom ho sap, incloent als animals i plantes, depenem massa de ella i la mal baratem sense to ni so, la embrutem i la neguem a altres pobles que si, que realment passen penúries greus per falta d´aquest element.

L´Ebre en porta molta, i el van munyin així que transcorre el seu camí per arribar a la Mediterrània, ara és torna  a bellugar la necessitat de fer canals per derivar el riu o part d´ell a altres llocs, aquestos no crec que sigui sols per apaivagar la set de granges, conreus i població i si omplir butxaques d´especuladors.

N´ha moltes coses que caldria fer abans de poder fer nous canals, estic segur (per lo que vist) que el riu té suficient caudal, si l´infrastructura de l´estil de rec estigues més modernitzat en la part alta de la conca.

Ja no si val tenir terres de cereals, furtívols i altres conreus i regar inundant el terreny, amb aquesta practica quanta aigua és malmet? crec que ningú ho sap... això si, els polítics de certes comunitats no tenen dallonses per posar fil a l´agulla, i els polítics d´aqui? que fan els polítics d´aquí? res, no tenen n´idea del problema.

Com idea... invito a que facin el camí solets, i que prenguin bona nota de com estan els canals, les sèquies i recs per portar l´aigua d´un lloc a un altre, això si, tot això no és important, ara, fer camps d´aviació inútils i camps de golf reporta molta més importància.

Han passat els dies

Enrera queden els primers dies, què potser existia cert dubte per la magnitud del viatge i els possibles problemes meteorològics i potser de salut.

Els mesos de Març, Abril i Maig han estat dels més variats, he sentit la força de la naturalesa en forma de fred, boira, pluja, calamarsa, neu i vent.

El cos s'adapta, la ment és resigna i tot el conjunt segueix endavant sense protestar, sense maleir ni tenir pensament d'abandonar.

Cada pas fet, m'allunyava d'un lloc i m'acostava a un altre ... altres aromes, altres paraules amb diferent fonètica, i al final de tot, sospirs d'alegria per haver aconseguit alguna meta. (esportiva, espiritual o personal)

I ara què? ... doncs, n´ho se.

Esta tot preparat pensat

Esta tot preparat pensat i pesat, ara sols falta aquella catarsis que et fa fer el pas definitiu, el primer que fas ja saps que deixes comoditats i sons quotidians, poc a poc, pas a pas et vas fen l´idea que el teu entorn canviarà i que la duresa dels silencis farà sorgir pors i temors i potser i tot altres realitats.

Falten pocs dies, o potser poques hores per emprendre de nou el camí de San Jaume, sortint de casa meva i, si les forces del cos acompanyen faré la tornada de la mateixa manera.

Espai compartit? Dons no

Diuen que tot esta fet per un fi determinat, i que cada cosa te ser en el seu lloc adient, encara què algunes vegades és pugi fer de més o menys segons emergències.

Aquestes és donen de tard en tard, (afortunadament) així dons, les voreres son dels vianants i la calçada per els vehicles.

Per mostra aquest boto.

Donar-se de baixa en facebook (o d´altres xarxes socials)

Si algú té intenció de donar-se de baixa d´aquest safareig global, o te pelut, ens queixem de que no tenim privacitat i que les nostres dades donen toms i s´entretenen en mols llocs que potser nosaltres (vostè o tu) no voldríem que fos així.

Les dades personals estan en moltes llistes de llocs oficials, sols cal que tinguis una comte en algun banc, què tinguis cotxe i premis de conduir, què paguis a l´hisenda, què siguis soci d´alguna entitat o client continuat en alguna tenda... així podríem fer una llarg llistat de llocs què saben el que i el com de cada un de nosaltres.

Sols falta les rets socials que tan de moda estan, amb les seves polítiques morals, elles (xarxa) son això, un gran safareig a on vostè o tu pot fer-se un book de fotografies de coneguts i desconeguts, amb dades personals, clar i ras, tot això segons lo que escrivim i lo que expliquem i, ja se sap, qui té més informació té més raó i sap en qui té les fas.

És quasi difícil desfer-se d´algunes situacions, sempre quedarà la traça per poder rastrejar la nostre personalitat, així dons, en el cas de FB sols cal llegir-se les seves polítiques morals i fer el que toca, no ser respectuós en les mateixes, desprès d´un parell o tres d´advertiments et tancaran la paradeta, i en el teu historial global seràs lo que no ets, per la gràcia de l´ética d´algú altre que no sap qui ets.

Aah!!! Les teves fotografies personals i històriques no les podràs esborrar prèviament i, les poden tenir amics, i com no, també els no tan amics.

Soles, despullades i, abandonades.

Ben posades, alineades, i arrecerades a la paret en un passadís del metro de Barcelona, els cordons han desaparegut potser per algun motiu de seguretat, i la soledat és evident a estones, tot depèn del tràfic dels combois i el nombre d´usuaris.

Els transports públics (que no gratuïts) semblen prou còmodes per pogué abusar d´ells, tot plegat serà per costums o potser per cultura?

Tornar a començar

I tornem a començar, durant uns dies parlem com a cotorres i diem lo que volem fer i deixar de fer-ho, tot son proposicions d´esmena de coses que tu mateix saps que no faràs ni deixaràs de fer-ho, però la voluntat existeix i les promeses al vent i son.

Poques de les coses que fa un any vaig fer propòsit he complir, no han sigut possible, potser per la feina, la desgana, la memòria o altre cosa, fa que un mateix quedi malament a reu, això si, a cada cosa no complida t´una explicació. (excusa estúpidament raonada)

Així dons, continuaré sent el mateix amb un any de més, continuaré estimant igual, no faré visites socials (o si, tot dependrà del vent) i lo més important per mi, continuaré observant el meu entorn amb molta il·lusió i curiositat.

Una abrasada i petons a tothom... que els vostres Deus i Deesses reparteixin felicitat i ven estar.