Quant la temperatura és suau dona plaer passejar per els carrers i les places, sent de la teua ciutat o d´un altre, molts diumenges tinc per costum anar a Tarragona a visitar el repla de la Catedral i els seus carrerons estrets i tronats per el pas del temps.
En aquest entorns n´ha un mercat de antiguitats i d´ocasions, entre mig de les paradetes amb sento com peix a l´aigua, alguns marxants (d´art?) ja hem coneixen prou, per poder tenir la llibertat de fer-ne propostes comercials d´articles més o menys bonics e inútils.
Sempre he pensat que la temperatura i humitat ambiental té molt que veure en el estat d´ànim i no costa pas res fer de provocador amb preguntes una mica rebuscades.
Tot caminat per la plaça Pallol i enfilant per Cavallers et porta just al carrer Major, via comercial amb vistes a les escales de la Catedral, és la part potser més bonica dintre del clos de les muralles.
La meva pinta és de vegades una mica giri o rural altres, el cas és que vaig tenir la temptació de preguntar-li a un senyor que semblava de ciutat on era una casa de renom a la primera meitat del segle XX.
- Bon dia, vostè disculpi
- Digui
- Miri jo estic buscant on és ca la carola (amb cara seriosa i tancant una mica els ulls feia memòria per poder respondrem)- Dons, no recordo aquest nom a la part alta, esta segur que és per aquestes contrades?
- Jo diria que si, a casa, el meu avi i el meu pare anomenaven la carola
- Dons ara no caic, sap, allà on venen flors potser li sabran dir
- Moltes gràcies per la seva atenció
El home no és va quedar tranquil li picava la curiositat, i volia ser d´utilitat, no avia fet jo quatre passes quan ...
- Escolti, escolti
- Diguem !!! (ara voldrà acompanyar-me ... uufff)
- Miri, quant arribi al cap de munt i sense pujar les escales tiri a la dreta per el carrer merceria i al final ja la plaça del fòrum ja un bar petit i estret és la Queveda, de segur que allí li donaran raó de la carola.
- Bé dons, moltes gràcies, a la dreta m`ha dit ... veritat?
- Si, ja o veurà
Continuo de nou carrer amunt, per anar a esbrinar tot això, i de nou amb torna a cridar.
- Si, (el mirava amb ulls de sorprès i la rialla a flor de llavi)- Quatre passes més amunt ja un altre bar que és cal Toful, aquest també fa generacions que serveixen beguda i menja, de segur que li sabran dir on és
- Mol bé, així o faré i si és cau faré el vermutet,
- Ah !! per fer tapes casolanes i ben fetes amb vermut de la casa, a ca la Queveda
- Gràcies (estava temptat de dir-li que amb fes de guia)
- Vostè no és de aquí ... veritat?
- Dons no, soc foraster
- És que això de portar espardenyes amb vetes, pantalons curts i samarreta de tirants no és usual per Tarragona
- Potser no estic presentable?
- Siii, el cas és que te una pinta xocant i fa fila de giri, tingui en conta que no el facin cantar
- Moltes gràcies per els seus consells (estava acabant en la meva paciencia)
Tot i tirant amunt recordava l´importància de la carola en una societat reprimida on és citaven de amagat els clerics, militars i funcionaris per desfogar-se del avorriment de una petita capital de província.
la seva casa quasi destartalada tenia un salo de bancs arrecerats a la paret, on els homes estaven assentats mirant com passejaven senyores més o menys vestides fumant amb boquilla llarga i fent mirades provocadores, deixant entreveure part de la voluptuositat dels seus cossos.
- Nenessss, aneu al salo que ja un noi jovenet
- Roser ... porta aigua i tovalloles a la quatre
Tot un ritual del passat i que no ha canviat gaire en aquest present, encara que la carola així desaparegut fa molts anys.
