No feia massa temps que no tenia cura de la cuina, no feia massa temps que no mirava per la finestra al rentar els plats (no tinc renta vaixelles) l´únic inconvenient es l´altura de la pica ja que amb provoca un cert malestar a l´esquena per tenir una mida massa baixa, però la visió per els vidres del finestral és mol gratificant i entretinguda, podria dir que invita a observar en una posició de privilegi.
Els vidres tindran uns quaranta i tants anys, i en ells, en estat reflectits els ulls de diferents persones que sense pretendre, han observar els canvis que durant el temps se han produït, els arbres han crescut, les podes en marcat l´hivern, els veïns s´han fet vells, els models de cotxes d´ells també han canviat i el trànsit rodat, a crescut amb tots els problemes que això comporta.
Absort en la visió del anar i venir del carrer, mentre tenia les mans xopes i ocupades en un fregall i un got, he sentit un soroll prou conegut, era el telèfon que cridava la meva atenció i aquest cop sabia prou bé que era una persona coneguda, ja que ell o ella disposava d´informació.
Diguem ?
- Hola Joan, soc la jennifer
Hola, ... com va tot
- Et trucava per dir-te que ja esta aprovada la teva substitució i que sols falta posar-se d´acord per les dades i terminis de tot plegat.
És necessari que sigui avui?
- No, ... quant acabis les teves vacances ja parlarem.
La conversa a continuat, parlant dels compromisos que caldria assolir i de possibles opcions per un futur.
Tot a durat uns cinc minuts, i al moment de penjar he notat una lleugeresa i a la vegada un pes, una escalfor a començat per els peus i ràpidament he sentit recorre per el meu cos una suo.
He tornat a agafar el got i el fregall, i mirant una altra cop el vidre he intentat reflectir-me en ell de nou, el temps a passat, i ell, a conservar les ombres, les mirades, els olors, els colors, las calors i freds, les rialles i els plors de gent gran i de nadons, segur que esta gastat i cansat de suportar carícies i visions.
Li tindré que preguntar.
Els vidres tindran uns quaranta i tants anys, i en ells, en estat reflectits els ulls de diferents persones que sense pretendre, han observar els canvis que durant el temps se han produït, els arbres han crescut, les podes en marcat l´hivern, els veïns s´han fet vells, els models de cotxes d´ells també han canviat i el trànsit rodat, a crescut amb tots els problemes que això comporta.
Absort en la visió del anar i venir del carrer, mentre tenia les mans xopes i ocupades en un fregall i un got, he sentit un soroll prou conegut, era el telèfon que cridava la meva atenció i aquest cop sabia prou bé que era una persona coneguda, ja que ell o ella disposava d´informació.
Diguem ?
- Hola Joan, soc la jennifer
Hola, ... com va tot
- Et trucava per dir-te que ja esta aprovada la teva substitució i que sols falta posar-se d´acord per les dades i terminis de tot plegat.
És necessari que sigui avui?
- No, ... quant acabis les teves vacances ja parlarem.
La conversa a continuat, parlant dels compromisos que caldria assolir i de possibles opcions per un futur.
Tot a durat uns cinc minuts, i al moment de penjar he notat una lleugeresa i a la vegada un pes, una escalfor a començat per els peus i ràpidament he sentit recorre per el meu cos una suo.
He tornat a agafar el got i el fregall, i mirant una altra cop el vidre he intentat reflectir-me en ell de nou, el temps a passat, i ell, a conservar les ombres, les mirades, els olors, els colors, las calors i freds, les rialles i els plors de gent gran i de nadons, segur que esta gastat i cansat de suportar carícies i visions.
Li tindré que preguntar.
