miércoles, 23 de abril de 2008

Fantasia o provocació ?

Les combinacions de difents materials ens poden donar unes certes sorpreses amb sensacions de rebuig quasi l´instant o bé despertar aquell sentiment de curiositat per sapiguer alguna cosa més del perquè és fan o és desfan alguns objectes que poden ser decoratius.

Pogué ser provocador en alguns moments i mirar , i a la fi, gaudir del instant i tot sapiguer que no convens, comporta molta serenitat emocional.

Plou i no fa sol, l´amor s´el mira
Plou i l´amor és fa sol, i ella mira
Plou, amor, i ells s´estimen
S´estimen, i plou, amor.

martes, 22 de abril de 2008

Anell de fantasia i arruga

Argent 925, Or 24Kt i cabusso de Citri

La natura en les joies

La setmana passada vaig tenir l´ocasió d´assistir a una conferencia de divulgació a càrrec de Walter Chen, nascut a Taiwan i diplomat en Belles Arts Industrials.


El xoc de la nostre cultura i la seva, fa que les seves peses tinguin un encant sorprenent, sent la part Occidental de la Mediterrània la que motiva la seva fantasia.





De les ombres i dels plecs dels papers convertits en embolcalls de llums de petites joies, son les sorpreses de l´imaginació oriental.



De la flexibilitat, lleugeresa i resistència del bambú, sorprèn la bellesa de la simplicitat del disseny.






Objectes subtils, plens de color i harmonia, naturals i preuats per la seva procedència, no deixen indiferent al que contempla i toca la textura de la seda.

lunes, 14 de abril de 2008

domingo, 13 de abril de 2008

La Nou de Gaià

Ahir per la tarda vaig assistir a l´inauguració d´una exposició compartida de pintura i joieria, en el poble de La Nou de Gaià.

L´Imma Gibert és de la Nou i des de l´any 1986 es professora de joieria a l´escola Llotja de Barcelona.

Te una dilatada carrera professional i les seves obres han sigut i son un referent per el món del art, aquesta mostra estarà exposada en el Castell de la Nou fins el quatre de maig.

Aquesta esta dedicada a la dona i el seu referen son les fotografies de noses de primers del segle XX , on elles (núvies i esposes) estan de peu i el marit assegut a la cadira i sempre a la esquerra d´ell, a partir d´aquestes observacions del fet predeterminat de privilegi i de domini patriarcal amb la sumissió establerta per les costums socials de l´època. (ara també passà tres quars del mateix)

Per tal de mostrar dintre de la joia aquesta manera de pensar i fer, l´Imma a fet una seria de nou anells per cada un dels mesos d´embaràs, sent ells mateixos molestos de portar.

Recomano que visiteu la seva plana, http://www.immagibert.com/

Bé, fins aquí la síntesis de l´obra i les intencions del artista, considero que no cal portar a un extrem l´idea de prepotència masclista de certes practiques fotogràfiques, potser que si, que aquest record tindria que estar els dos asseguts o els dos drets, potser no tots els homes que estan a la fotografia van ser despietats com passa avui en dia.

Les composicions fotogràfiques d´estudi i d´aquells temps, necessitaven que els objectes i persones tenien que estar molt quiets per les llargues exposicions que tenien que tenir les plaques (negatius) per tal de fer la fotografia en certa qualitat d´imatge.

Qui no ha vist columnes per recolzar-se i una persona al costat d´ella? No cal dir que la núvia de peu dona per un estudi de la moda i possiblement del poder econòmic del moment, res a veure en voler donar altres interpretacions emocionals.

Resumin, la mostra mol acurada i ben representada, les fotografies plenes de tendresa, els anells subtils i curiosos, amb mol bona tecnica de construcció.

sábado, 5 de abril de 2008

Misògins? ... pot ser que no

Aquesta matinada entre mig d´olor de suo i un trans fons sorollós de maquinaria de fabrica estava escoltant la conversa de uns companys de feina.

El lloc més aviat reduït, serveix per rentar-se les mans i alleujar el cos, per un moment creia que estaven parlant de un mamifer més o menys assequible per fer-te companyia i, gaudir-ne com a mascota, els comentaris anaven pujant de to, (bé ... tampoc és que jo sigui un purità) i les paraules anaven fent referència a qui, com, la cadència, i de quina manera és tenien les relacions sexuals.

Puc entendre que la comunicació entre persones és pugui fer un intercanvi d´informació més o menys explicita i verídica.

Dons bé ... he preguntat si parlaven de persones i la contesta a sigut que no, parlem de dones ... la relació era de tres contra un.

Ara si que ja estic convençut, que la guerra entre gèneres sempre tindrà la pitjor par, la dona, i que consti, això passa perquè vosaltres u permeteu constantment per donar oportunitats a aquestos mascles misògins.