japs

Soles, despullades i, abandonades.

2012-01-15T19:32:00.009+01:00

Ben posades, alineades, i arrecerades a la paret en un passadís del metro de Barcelona, els cordons han desaparegut potser per algun motiu de seguretat, i la soledat és evident a estones, tot depèn del tràfic dels combois i el nombre d´usuaris.

Els transports públics (que no gratuïts) semblen prou còmodes per pogué abusar d´ells, tot plegat serà per costums o potser per cultura?

Tornar a començar

2012-01-01T11:23:00.001+01:00

I tornem a començar, durant uns dies parlem com a cotorres i diem lo que volem fer i deixar de fer-ho, tot son proposicions d´esmena de coses que tu mateix saps que no faràs ni deixaràs de fer-ho, però la voluntat existeix i les promeses al vent i son.

Poques de les coses que fa un any vaig fer propòsit he complir, no han sigut possible, potser per la feina, la desgana, la memòria o altre cosa, fa que un mateix quedi malament a reu, això si, a cada cosa no complida t´una explicació. (excusa estúpidament raonada)

Així dons, continuaré sent el mateix amb un any de més, continuaré estimant igual, no faré visites socials (o si, tot dependrà del vent) i lo més important per mi, continuaré observant el meu entorn amb molta il·lusió i curiositat.

Una abrasada i petons a tothom... que els vostres Deus i Deesses reparteixin felicitat i ven estar.

Fulla i punta de sageta.

2011-12-20T02:09:00.009+01:00

Sílex treballat per els nostres avantpassats, aquestes eines van representar una evolució en la tecnologia del seu temps.
Tot canvia, o ens u sembla a tots nosaltres?
Procedència: Marroc
Aquesta gent esta espoliant la seva historia i posen a la venda el seu patrimoni en mercats setmanals i curiositats variades

Que és la vida?

2011-12-18T18:49:00.002+01:00

Escoltant per el món converses, he sentit dir i donar una definició a la vida, que algun filòsofs va arribar a la següent conclusió.
Aquest diu:

La vida es un conjunt de plors, sospirs, batecs, rialles, gemecs, xixiuejos, remors d´aigua i de brisa, melodies de la natura, musiques, soroll de tempesta, espetec d´aigües i pedres rodolant.

Tot això adornat amb colors freds i càlids, perfums suaus i fortes olors.

Això sent situat al mig d´un gran silenci ple de foscor.

Bones festes Saturnals per tots i totes, que els Deus us omplin de felicitat i fortuna.

He fet un viatge

2011-12-11T21:26:00.001+01:00

He fet un viatge al meu futur, aquest a sigut ràpid però contundent, el fet viscut, no se si serà a prop o més o menys llunya.

He vist un home (o lo que queda d´ell) prostrat en un llit, ja no li queden dents i els seus llavis sols son una fina ganyota sense força, les paraules que sorgeixen de la gola son sons quasi absurds sense to ni so de difícil enteniment.

Els ulls estan ensorrats en la seva òrbita, quatre pels adornen lo que fou unes poblades selles i les parpelles ja han desaparegut, ells ja han perdut el seu to i son opacs, la visió s´ha tornat bruta i només perceben grisos amb ombres que estan estàtiques o és mouen per l´habitació.

Quant és així sempre pregunto, qui hi ha!! Alguns cops sento una contestació, d´altres cap, tot sàpiguen què hi ha algú a prop fen o desfent alguna cosa.

Palpo les meves carns, ja no se on son, sols trobo la duresa dels ossos, se què és l´ultima aventura i aviat deixaré d´existir com humà.

Desperto ple de suor, encenc la llum i hem miro i palpo les meves carns, a sigut un somni o potser una premonició? Qui sap, la veritat és que no vull arribar així, voldria que algú en el moment oportú fes que el meu traspàs fos més agradable.

Per aquest viatge vull un bitllet amb eutanàsia.

I el temps es breu?

2011-12-10T12:00:00.000+01:00

Últimament estic sensible, penso en coses passades, en persones que en algun moment de la meva vida en estat a prop o no gaire allunyades de mi, son coses i situacions que en fan esborronar un xic i potser també avergonyir , olors, sons, sorolls, murmuracions, paraules dites i escoltades per el carrer i en privat, melodies, el contacte d´uns cabells o d´una pell, i la carícia silenciosa de la meva estimada natura.

Dons si, el temps es breu, molt, potser massa i tot. Quasi a la fi, i al fer un balanç té dones conta del temps perdut i gaudit, en aquest què és breu i sent va i sent vola.

Maleïda crisis

2011-12-03T11:37:00.001+01:00

Ja fa temps que aquesta paraula esta de moda, si més no, és comenta cada dia en multitud de vegades, jo diria que sempre n´ha de crisis de una o altra manera, una realitat organitzada pot fallar per ser més o menys estable, amb això, no sembla que existeixi un equilibri amb una posició real de molt llarga durada.

En la vida quotidiana i personal de totes les persones, al llarg de la vida és tenen episodis més o menys difícils o traumàtics.

Salut, matrimoni, treball, amistat, potser que algunes ni les contempli, i aquestes ja son quasi acceptades per tothom, desprès d´aquestes sotragades neixen noves il·lusions i oportunitats, és un tornar a començar de nou. (això si, tocat)

Ara i en aquest instant, lo que patim, son els efectes col·laterals de gent i accions amb molta mala baba, aquestos sols tenen gana de riquesa i poder, sense importar-li el ben estar de la resta, això si, ells també pateixen les seves crisis.

Dons bé... de crisis sempre hi ha hagut i hi haurà, tot això, ara té un altre nom.

Suprimir un post

2011-11-17T11:24:00.000+01:00

Escriure un pensament forma part de la llibertat d´expressió, aquesta, pot ser dura i molestar a altres persones, però no deix de ser expressió pura i dura, retirar-la pot semblar què se ha fet sota amenaces i pressions, en aquest cas, a sigut per voluntat pensada, sospesada i pròpia.
És obvi que per donar opinions és tindria què tenir el cap fred i els peus calents, així no molestaríem a ningú i no faríem el ridícul, premisses què jo no tenia en el moment de fer la redacció.
Demano disculpes a tos els que en algun moment es varen sentir identificats i molestats.
Gràcies

Pd.: Això si, continuo pensant el mateix, però en la meva intimitat.

Retallades

2011-09-17T20:36:00.006+02:00

En aquest país de Pandereta, Toreros, Folklòriques que esta per la labor de fer retallades de tot lo que convingui, inclòs l´ensenyança de la llengua Catalana, això si, no si veu res per culpa de la fulla de un pi, tot i que el bosc esta ben il·luminat.

Fa pena i sento una profunda vergonya de veure com molts Alcaldes diuen que estan a la banca rota, que no tenen diners i que han de fer coses per retallar les despeses del municipi. (caram, ara resulta que moltes coses eren necessàries i ara son supèrflues, això fa olor a podrit)

Davant de moltes noticies i amb cara seriosa, diuen que la crisis és tindria que solventar amb la participació de tothom, i amb pregunto lo següent :

Que fan els responsables polítics dels ajuntaments?

Quina responsabilitat tenen els tècnics dels mateixos?

Els partits polítics grans i patits de la nació, que fan a més de més, de tocar-se´ls?

A tots plegats, voleu baixar una factura a la meitat?

Preneu nota:

No retalleu coses socials com poden ser escoles bressol i dispensaris en poblacions petites, i si apagueu bombetes del carrer amb seny, poseu detectors de proximitat per encendre si cal, en algunes vies de la ciutat, i, en les poblacions petites que tenen camps esportius, no encengueu el il·luminat hores i hores sense calgué, les urbanitzacions és un tema apart, una altra vergonya de l´administració.

Saben quina distancia n´ha entre punt de llum a un altre? Dons entre deu i quinze metres, i això amb vies relativament estretes. (deu metres de façana a façana)

Resumin, fes triatge de les escombraries, posat estranguladors airejadors en les aixetes, dutxat i no et banyis, recull l´oli de fregir, i paga religiosament els teus impostos i taxes.

Podríem dir, que algú no te comissió d´alguna cosa?

En Sálvame Diario o de Lux lo hacen mejor que algunos ministros y consellers. (sintonitzeu Tele 5)

Sorpreses del camí i dels albergs

2011-06-19T19:41:00.004+02:00

He estat en el camí i estic convençut de la seva força que pot exercir a les persones, he estat per uns dies hospitaler, ajudant a mantenir en bon estat tota una infrastructura i ajudant d´alguna manera als pelegrins.

No descarto tornar a fer el mateix recorregut i a posar-me de nou en algun alberg com hospitaler.

Sabeu que son aquestes fotografies?

Amagatall

Passejant en la foscor

El retorn

2011-06-11T13:53:00.002+02:00

Desprès de seguir el firmament en una curta i accidentada etapa i una altra de molt mès llarga i agradable, he arribat quasi la fi de la terra (Finisterre) han sigut mil quaranta km. i trenta nou dies de somiar truites, ara, sols amb resta ser hospitaler en algun alberg.

http://fer-el-cami-o-seguir-lo.blogspot.com/

Algun dia tenia que ser

2011-04-06T21:15:00.000+02:00

Ha arribat el moment, si, es el moment de fer un llarg viatge, seguiré el sol i el camí de les estrelles fins arribar al fi de la terra.

T´estim

2011-01-02T14:33:00.000+01:00

Es parla molt sovint d´estimar, es diu també sense rubor t´estimo sense preocupar-se pas massa que això pot portar a un compromís i un lligam entre persones.

És pot deixar d´estimar per decepció i falta d´atenció continuada, per avorriment, per un interès constant de no ser escoltat, i moltes més raons que poden aflorar en qualsevol moment sense caprici aparent.

No costa res fer una almoina amb una mirada, amb un somriure, amb un lleuger tocament o simplement, fer una forta abrasada, això si, sense dir res per no decebre ni confondre a ningú.

Un any més

2010-12-24T08:07:00.001+01:00

Ha passat un altra cicle, o un any, un temps que va començar desprès de reflexions i amb bones intencions per un futur propè, un futur de dia a dia de, moments a moments.

Ara tornem a ser una cop més on érem, quasi tothom fa balanç i és recrimina de lo que no ha viscut i si o ha fet, del fracàs o encert que ha obtingut.

El dia U de gener es un dia màgic, invita a deixar de fumar, deixar de, deixar de i fer allò i allò altre, de buscar i remenar el món per intentar ser més feliç.

La meva intenció és la de fer les visites de cortesia promeses ja fa anys, d´invitar a un cafè a persones estimades, a deixar de menjar amb gola, a caminar més, a estimar mol més, a ... a ... un munt de coses que potser per la majoria no te importància.

A tothom, que tingueu pau, i estimeu-se moltissim .

Con la que esta cayendo

2010-07-29T11:43:00.000+02:00

El pasado domingo llegue de unas cortas vacaciones que he hecho fuera de mis dominios (casa, ciudad, provincia, autonomía) por no decir nación, (que lo podría ser perfectamente) fuera de este contexto tan real hay un mundo que nos odia, y no es tan solo el Catalán, es también el Español.

Este, que durante siglos ha arrasado medio mundo, imponiendo voluntades por la fuerza y la religión, expoliando pueblos con sus costumbres y sus idiomas, bajo la pena de infiernos que nadie ha visto jamás.

España se rompe, se rompe por unas leyes que algunos no les convence, por tener compasión de animales y no dejar que prospere esta sin razón de la llamada FIESTA NACIONAL, donde se da muerte a un toro con una brutalidad y crueldad máxima, solo comparable con los juicios de Dios de la Santa Inquisición.

Pues bien, en México y concretamente en la Rivera Maya el desprecio es total a los españoles, que solo sirven para que paguen con Euros todo lo que quieren comprar. (Los pesos Mexicanos casi que no cuentan)

Dentro de unos días estaré haciendo turismo dentro de la península, por noticias que tengo y son de buena fuente, la situación es similar, todo lo Catalán esta prohibido o apesta y sus gentes incluso increpadas por serlo.

Y luego dicen los políticos que quieren unidad y democracia, no se hace nada por suavizar la crispación entre regiones o Autonomías.

Que país de pandereta he ignorancia, señor … señor.

Terra endins

2010-07-04T12:51:00.002+02:00

Un altra cop la pissarra acull l´argent per l´acció del foc

Penjoll de pissarra i argent

Silencis

2010-07-03T18:46:00.000+02:00

Si, ... silencis anònims, silencis que colpeixen les llibertats de les persones, i que estan molt a prop de tots nosaltres, son silencis que per por, per vergonya, per esclavatge de circumstancies que moltes vegades no és comprenen i que estan presents, marcant de per vida a les persones que han patit abusos en la seva infantesa.

He conegut algunes persones que tenen mals sons cada vegada que a la memòria lis fa una mala jugada quan recorden situacions no massa agradables per ells.

No fa masses dies en varen dir i explicar unes situacions que varen passar fa uns 50 anys, (mig segle) ell, te avui 80 anys, i ella poc més de 60, com sols passar l´entorn és el més perillós i sospitós.

Tot va començar al final dels anys 50 i dintre de la dècada dels 60, el Sr. és feia tocar i és refregava les vegades que calgués tot amenaçant i obligant a una infant, clar que en aquells anys ser del regim comportava una certa llibertat dintre i fora d´una família amb idees progressistes i demòcrates que avien sigut represaliats amb penes de presó.

El seu perfil sempre ha sigut d´un perdona vides, molt fervorós d´anar a missa cada dia que tocava.

Jo conec el botxí i també la víctima, abans era fàcil, ara ho és, i en un futur també u serà poder dispensar una repressió contundent i violenta fora de les lleis establertes, però, tot i així no sanarà el mal fet en el seu moment, i la víctima continuarà patint d´aquell mal son.

I em pregunto, ... quantes persones més han patit els abusos d´aquesta persona durant aquestos 50 anys? Quants silencis, quants mals sons n´ha al voltant de la seva família i del veïnat?

Clauer

2010-06-26T20:02:00.004+02:00

Ja fa quasi un any que la Rosa (la jove) amb va fer un encàrrec, ara a sigut el moment de complir.

Que ha canviat? Sols el fet que estic en el segon any d´una dècada, i tinc presa per fer tot allò que tinc pendent de fer.

Model orgànic i copia en Argent

Peixos?

2010-06-25T10:16:00.002+02:00

Segur que no? dons no

Arracades d´argent texturat i lapislàzuli

Estat de grácia ... i esperant

2010-06-17T22:13:00.002+02:00

Durant un temps he estat en terra de ningú, he vegetat o he fet el dropo absolut, normalment d´això se li diu tenir un any sabàtic, he fet volar coloms i he agafat apunts de mil coses, que més que segur no serviran per res o casi res.

Del començament de la meva primera sexta dècada i d´aixó ja fa just dos anys, he passat per moments xocants i de certa curiositat, clar que no tenia experiència per afrontar situacions diguem que extres.

Ara si, ara ja soc un inútil amb experiència, ara ja puc dir que tot lo que he après ja no serveix per res, dons soc un recent Jubilat, i aquest col·lectiu sols serveix per anar a tafanejar les obres i gaudir d´excursions amb l´incerso. (els que poden ... clar, que la quasi la majoria les seves rentes son minses)

És una llàstima que es perdin algunes coses del món laboral i que et mirin malament quant per alguna raó (que no ve al cas) facis un comentari i vulguis aportar una opinió.

Desprès diuen que fa falta tecnologia i eficàcia en la joventut per pogué ser competitius, lo que si sobren son gent amb el síndrome de Peter, calenta cadires, palmeros i cortesans.

Dons això ... faré volar coloms sense tindrels, com fa la majoria. (amb feina o no)

Creure o ser creient

2010-03-31T19:28:00.001+02:00

Fa uns anys que les manifestacions religioses tornen a ser mol nombroses, aquestos dies de la setmana santa, o santa setmana en cada ciutat i potser i tot alguns llogarets, fan la professo i via crusi, per recordar que per raons polítiques van assassinar a un home que és deia Jesús.

Durant segles a sigut motiu de por i dominació amb nom de un profeta i fill de Déu, (¿?) no cal dir què també de bon negoci per part de molta gent, qué emparats en els rituals han fet l´agost durant tot el any. (faig recompte de totes les festivitats i totes donen voltes al negoci)

Com a referència poso l´exemple de Salou, han arribat d´Anglaterra uns vuit mil joves per fer un seminari d´esport, això si, per la nit els deixen que tinguin vida social i diversió entre ells/elles.

Parlant clar van de borratxera, foten molta murga trencant mobiliari urbà ... i al mateix temps fem ostentació de religiositat pels carrers.

Jo diria que anem amb el pas canviat, mes aviat semblen unes festes paganes i pagades, dintre i fora dels Déus i Deesses en els seus Rituals, i tot per convencé que la vida és eterna.

Humitats

2010-01-05T12:36:00.000+01:00

Diuen que els dies grisos i plujosos son tristos, diuen que moltes persones tenen en aquestos dies decisions trencadores, amb algunes conseqüències traumàtiques i no reversibles, d´altres son potser alliberadores d´esclavatges subtils.

És un plaer pensar, mesurar i decidir, encara que per algunes persones no entenguin o vulguin fer saber al seu entorn, que aquestes mesures ja estaven preestablertes d´alguna manera.

Així dons, la pluja i la mullena d´aquesta matinada a servit de revulsiu per uns i el possible desconcert per uns altres ... no tot el que llueix es bo.

Per tremolar de por

2009-12-08T18:32:00.002+01:00

Fa pocs dies que una noticia va recorre per mols telediaris, una noticia que fa esgarrifar, una d´aquelles que atempten a la dignitat humana, per la seva brutalitat i falta de humanitat.

Diuen que estem en un Estat de Dret, amb una Constitució que serveix per tots els Espanyols siguin aquestos de quelcom Comunitat Autonòmica.

Sembla ser que dintre d´aquest Estat de Dret n´ha persones que formen getos per voluntat pròpia i s´emparen en les seves lleis, basades amb doctrines religioses, diuen (no seria d´estranyar) que aquestes comunitats tenen els seus propis vigilants d´orde, fent servir tribunals per castigar alguna cosa que ells creguin que sigui una falta.

En un lloc no gaire apartat, on en la primera meitat del segle XX existia una fabrica de gas, n´ha ara, un col-lectiu de gent que mal viuen o bé, viuen bé, traient el suc dels nou vinguts per un racó per dormir.

La fe mou muntanyes i també voluntats de les persones, on la por fa fer miracles, això si, a conveniència d´uns quants.

Com si fos una historia de terror d´un altre temps llunya, van jusgar a una dona per ser infidel al seu marit, (amb això, no mi ficare) la sentencia va ser la de morir lapidada.

Segons diuen, tots els responsables esta a la presó. I jo tinc preguntes per fer:

Quants n´ha sense papers?

Quin control tenen les autoritats?

Perqué en general sels i te com una mena de por?

Quants judicis d´aquesta mena s´han fet?

M´esgarrifa de que puguin fer complir les seves sentencies, ... dones i homes torturats i potser morts i desapareguts ... i mentre, La Constitució i els Estatuts mirant-se el melic.

PD.: Ahhh !! I els polòtics també.

No si pot fer res més ... o si?

2009-12-08T17:09:00.004+01:00

Desprès de més d´un any de fer sapiguer que en una rotonda li faltava la verticalitat de una senyal de trànsit (primer estava per terra i desprès va desaparèixer) per fi a estat reposada.

I continuo pensant que en tot això n´ha interessos creats per tal que puguin arribar els camions dintre de la Ciutat, la meva convicció esta en que ara te una limitació de pes en la circulació d´aquest vehicles, i estaran dintre de la llei si no excedeixen les 5,5 tones.

Dit més clar, tots poden passar de buit, tot i que sempre continuaran fent contaminació química i acústica, fen vibracions molestes i sent un perill per el seu volum.

Dons res, el Sr. Batlle ja sap el que es fa.

Trepitjant la ralla i fen de Torero

2009-11-11T16:35:00.000+01:00

Per les ciutats no és freqüent tenir que torejar i amagar-se de braus enfurismats perquè estiguin desconcertats i espantats, si no és per festes i sia la costum del lloc en concret.

Però ... (ja i som amb la paraula) n´ha un bestiari que acampa quasi com vol, passeja, corre i descansa per on li rota, i els seus amos/as (conductors de diferents marques i models) son complaents de veure i consentir certes llicencies desagradables, clar que de més segur que si es gira la truita son els primers en bramar com animals.

Així que en les voreres tinc que passar arramblan o refregant paret i planxa, en els passos de vianants esquivo i corro per no ser agafat i atropellat, mentre l´autoritat vestida de groc llampant mira més en lla, sense veure res.

Dons bé ... animalons ferotges de dues o de quatre rodes, aneu amb conte que els humans que van a peu son molt fràgils i també tenen preses i cabòries.

Senyals al firmament

2009-11-10T16:39:00.000+01:00

Aquestos dies de vent son ideals per veure-hi més lluny que mai, son dies en que no i ha pol·lució ni boirina que entorpeixi qualque observació a ull nu.

A bans de la sortida del sol és pot observar el planeta Venus amb tota la seva brillantor, així que el dia s´aixeca va desapareixent poc a poc, en aquestes hores de matinada i fort vent és te la sensació de solitud i fred, diguem que els ànims estan col·lapsats tot i sapiguer que l´espectacle sou val.

Entre dues llums i amb un cel blau quasi bru el planeta senyoreja, invitant l´astre Rei a seguir-lo, i de sobte ben be al costat, una aparició que li feia competència, aquesta, sols va ser uns segons, va creixia del no res i així va desaparèixer, no va ser un miratge, va ser un albirament pur i dur.

Estic convençut que això te una explicació lògica i en cap cas podria parlar ni pensar en cap mena d´historia estranya de deus, àngels o visitants d´altres llocs del univers.

I si els receptors solars d´un satèl·lit artificial fessin la rateta com un espill?

Temps rebotat

2009-09-06T20:50:00.000+02:00

Diuen que desprès de la mare de déu d´Agost el temps es rebota una mica o molt, les aigües del nostre mediterrani estan calentes i la orografia fa la resta, nuvolades fortes de tarda amb trons i llamps.

Sembla ser que ara la rebotada esta dintre de la ciutadania, els funcionaris i polítics fan trona i toquen els trons.

Cada dia necessiten més d´aquest bestiari que engoleixen sous amb uns resultats productius i de qualitat no gaire adients en els moments que vivim.

Això si, els pagesos tenen que llogar gent a decret, per recollir la collita, quant el majorista els i escanya els guanys, ja tanta misèria soterrada, que els ser humà te que prostituir-se per poder tirar endavant.

I els governs i polítics que fan? Poca cosa física, i moltes paraules buides de continguts, tot es dir que jo soc millor i tal i qual, i farem oposicions amb molta qualitat intel·lectual universitària per tindré lo millor aparcat i vegetant.

Que no toquin els trons, que la gana i la misèria fa revolucions ... ah!! I menys funcionaris de nuvolada.

Preocupació o desconfiança global

2009-08-29T20:05:00.000+02:00

Estem en un món a on l´informació esta a la vast de quasi tothom, i aquesta, segons d´on ve preocupa una mica i des-informa, provocant desconfiança en temes que son delicats.

Parlo de la salut i de aquestes malalties que diuen que poden ser letals per persones que poden tenir dificultats cròniques o de risc més o menys lleus o què si estan ben ateses no tenen perquè patir cap contratemps.

La grip es una de les malalties que ha portat més problemes a la raça humana, ja sent tenia noticies a l´antiga Grècia, descrita per Hipòcrites fa ja uns 2500 anys, així que la cosa ve de molt lluny.

La més famosa si li deia Grip Espanyola i va produir entre 40 i 100 milions de morts en tot el món entre 1918 i 1920, es evident que en aquella època no existien els anti-virals ni tampoc les penicil·lines per poder curar i previndré altres afeccions, això amb la falta de nutrició e higiene va fer possible el desastre.

Ara tenim de tot, (en el primer món ... clar) i la cosa fa una mica de mal olor, i més amb els protocols que volen implantar en el moment adient i amb grups de risc.

Sembla com si algú o alguns volguessin aclarir la humanitat, per tindré més poder i recursos naturals. Quant arribi el moment estaré al cas per veure i escoltar quants mandataris polítics, multimilionaris i caps religiosos (siguin las que siguin) la palmen per aquesta pandemia que te regust a un fet provocat.

Maco, mol maco

2009-08-18T18:07:00.000+02:00

És per dir alguna cosa, el cas és què és molestos i no pas maco, ... no se pas com he pogut contaminar-me, jo que no freqüento aglomeracions de gent ni tampoc assisteixo en llocs a on l´aire és condicionat per estar una mica més fresc. (que alguns llocs és passen)

Al començament del últim cap de setmana vaig a començar a sentir molèsties a la gola i picor dintre de les orelles, ... amb conec, i se que això pot ser el començament d´un mal son per mi. La calor d´aquest últims dies a acabat per fotrem, o així o penso.

Ara estic amb els ulls inflats, plorosos i vermells (i no he fumat) el nas amb raja i el tinc escaldat de tan fer servir el paper de cuina com a mocador, (aquest porta un procentage mol alt de carga per poder ser absorbent) tinc la sensació que el cap és com una carbassa, i entre tos i esternuts vaig repartint la virulència de la meva afecció.

Aquest mati algú m´ha preguntat si tenia molta febre al mateix temps que s´apartava una mica de mi, la meva resposta ha sigut si ja prenia prevencions per no contaminar-se i no del refredat i si de la possibilitat de que no fos la grip nova.

Ja tenia raó el meu avi Aleix ... L´ignorància és un patrimoni dels rucs ... i és referia als humans.

Els silencis poden molestar

2009-08-13T07:51:00.000+02:00

Els silencis poden molestar i donar peu a pensar que alguna cosa pot passar o que és te prudència per no dir lo que és pensa en certes circumstancies més o menys doloroses.

En el teatre en cada obre e historia que si representa acaba sent un petit repulsiu per pensar-hi, i una possible lliçó ètica o moral, no, no voldria parlar de moral o ètica, ja que semblaria que amb vulgues disculpar davant del teatre del món.

Teatre que jo en soc actor i espectador, amb un repartiment de papers massa fàcils per uns, i difícils per uns altres, de totes maneres la comèdia dels EROS i les llistes d´aturats sols son el principi de un primer acte, el segon serà, o ja o és, la famosa grip A, que esta feta a mida per treure del mig a persones amb problemes de salut i obesitat, i el tercer acte? Aquest serà una altra historia (i no d´amor) que la farem entre tots a partir del any nou.

De tan en tan, ens aniran fen callar amb promeses que ningú complirà, ARA ENS TOCA SER FELIÇOS AMB SILENCI.

Estava avorrit

2009-07-21T13:51:00.002+02:00

Arracades (perles i or de 18Kt)

Fantasia i realitat

2009-07-21T13:45:00.003+02:00

Anell d´Argent i Aram (tècnica de Mokume Gane)

Mokume-gane

2009-07-19T17:24:00.006+02:00

Fa aproximadament uns dos anys que vaig assistir a un curs a on ensenyaven la tècnica del makume-gane, el professor era Hans Leicht, ens va explicar l´origen i el mètode per poder aconseguir unes textures i dibuixos determinats.

La primera mostra va ser un desastre el producte va quedar mig integrat i sonava a buit, cada vegada que intentava modificar la planxa és desfullava, no cal dir que la sensació va ser desencisant.

A passat el temps i cada cop que he pogut n´he parlat amb gent que no tenien problemes (o així u semblava) al intentar fer alguna joia amb aquesta tècnica.

No tots el metalls serveixen i és te que tenir molt clar que son els fèrrics i els no fèrrics i la diversitat d´aleacions que és poden aconseguir per fer molts colors més o menys bonics desprès de tractar-los amb calor i productes químics la peça en qüestió.

He volgut començar per el principi, així que els materials per aquesta primer mostra en sigut l´aram (Cu) i l´argent de 925, (Ag + Cu)

Donar la suficient calor per fusionar adequadament a sigut tot un repte per que no quedes tot fus i dispers i els mètodes han sigut una mica artesanats, de totes maneres estic satisfet de la mostra obtinguda, ara sols falta donar-li utilitat com a joia.

Posició de les lamines i mordassa perquè no és moguin

Improvisació d´un forn per assolir la temperatura adequada

Resultat desprès de passar per el foc

Unes quantes hores més tard i desprès de diversos intens, ha sorgit aquest resultat, ara sols falta treballar una mica més per fer un anell

En terra de ningú

2009-07-14T18:48:00.002+02:00

Ja fa dies vaig trobar a terra una carta sense nom, sols estava el anagrama del ajuntament, és curiós veure un sobre tancat sense cap indicació personal o del immoble a que és pot adreçar.

Desprès de donar-li uns tombs entre els dits al vaig obrir, era una convocatòria per una reunió que amb feia el Sr. Batlle de la Ciutat ... caram !!! mai avia tingut una citació d´aquest caire, i a més, amb temps per preparar la possible trobada.

Amb il·lusió, al dia i hora indicada al lloc que estava ressenyat, així que anava fins el lloc ja estava quasi convençut de que la cosa no anava prou bé.

Érem un grapat de veïnatge de una mitja d´edat prou alta, que feia pensar que el barri ja era (és) vell i que la majoria sols podria fer numero, o fer el numeret volguen-se fer el graciós.

- hola Joan, amb sembla que aquesta reunió no et toca assistir-hi sols és per la Fraternal (nom de una barriada que algunes persones no entenen lo que vol dir)
- he sigut convocat, que vols? Que et munti una del quinze? ... tu mateix !!!
he de dir, que algunes persones sempre han sigut una mica (per no dir molt) separatistes amb molta tonteria acompanyada.

A partir d´aquesta primera topada la cosa ja va anat millor, això si, al mig de la sala, i a la fila que estava assentat estava sol.

El Sr. Batlle va començar a parlar dels plans d´urbanització que estaven pendents per raons econòmiques i de recessió per la crisis, la veritat, amb començava a avorrir-me, fins que va dir que el conjunt del barri era de molta qualitat de vida.

El meu dit índex va fer un salt amunt al darrera seu l´acompanyava el braç, demanava la paraula per poder dir la meva, ja que tothom parlava i els comentaris eren diversos i no aclarien gran cosa, (això amb semblava a mi) va passar forçà estona fins que la taula amb va consentir que parles.

Desprès de presentar-me (no fos que algú amb tragués la paraula) vaig exposar els problemes que creia i crec tenir per ser veí, ja no tan sols de carrer que fa de suposada frontera, si no també de la ciutat.

La suplica era per l´alabat nombre de vehicles que passen, entre ells camions de tonatge elevat, tot i que per entrar per aquesta via tenen que fer cas omís de dues prohibicions (bé ... una d´elles ja esta arrancada i perduda) de circulació, a més de las velocitats que solen agafar, així va quedar la cosa.

- Contaminació de:

- Vibracions. (per el tràfic rodat)

- Soroll continuat. (per el pas de les rodes per el damunt d´una banda i la acceleració que fan alguns vehicles)

- Químic. (per els gasos produïts en la combustió de carburants per moure aquestos vehicles)

Van prendre bona nota i algú va intentar contradir-me (va tenir el seu) i espero que la poca innocència que amb queda, no la cavi perden per la possible falta d´ampatia del Sr. Batlle.

Això si ... continuo pensant que algú te interessos per portar camions fins dins de la Ciutat.

Perden llibertats

2009-06-22T11:03:00.001+02:00

Tothom parla de tenir o gaudir de llibertats, (jo també) quant és fa la protesta determinada quasi segur que alguna cosa u altre te que veure a lo que creiem que és la nostra llibertat i dret de fer-la servir sense tenir amb conta que el pròxim ( en aquest cas tu o vostè) també tindrà o te els seus drets i llibertats.

És molt bonic parlar de l´anarquia i el dret de fer i desfer tal com ens podria rajar, ... és una utopia i somiar no costa pas res, (de moment) quasi sempre ja un fre moral per tal de no molestar o provocar un conflicte desagradable, tot i així, en aquest món i el del costat ja esta tot regulat amb lleis (algunes d´elles absurdes)

Ara de moment lo més absurd (opinió pròpia) esta la limitació de velocitat amb unes normes repressives i abusives amb tan sols passar-se un quilòmetre per hora de lo marcat per els totalitaris de torn.

En el trajecte de Valls a Tarragona, amb una circulació minsa he tardat trenta i cinc minuts, ... que consti que com no se si la fiabilitat del meu conta quilometres és correcte, he anat per sota de lo que marquen aquestes noves normes.

He fet cua ... i tan que li fet, i la faré, no tinc pas presa, i si en tingues sortiria dues hores abans.

Ja m´han pres la llibertat d´anar alegre per la carretera. (amb refereixo a la velocitat)

Anirem a vuitanta i pagarem impostos

2009-06-19T17:01:00.003+02:00

No discutirem uns quants quilometres de més o de menys entre Valls i l´aeroport de Barcelona, ni tampoc el preu dels peatges de l´autopista o dels abusius preus per deixar el vehicle aparcat i endreçat.

El trajecte son de cent quilometres i el temps per poder-los fer de una hora i una mica més, dons per les raons de seguretat, per no contaminar en l´àrea metropolitana i la temor de tenir sancions econòmiques, vaig tardar trenta minuts de més.

És curiós que no posin més transport públic i col·lectiu per tal que els ciutadans tinguin més mobilitat, i autonomia.

Amb bombo i platerets han fet la inauguració d´una nova terminal, sense transports públics, no cal que torni a remarcar quins serien els ideals per que tota Catalunya i tingues accés d´una manera més raonable.

Per cert, és maca he!! I quin munt de metres quadrats de coberta (teulada) que te, ... ja un detall molt important, no te plaques solars per ser quasi auto suficient amb el consum d´energia, i aquesta, surt de la contaminació al produir-la.

I entretant, ja anirem a vuitanta per no polucionar, i si et passés sols un quilòmetre per hora a pagar.

Una altra despropòsit i molt car és la desaladora de l´aigua de mar, per el sistema d´esmosis, ... per fer-la anar que farem? Una altra central nuclear? I els residus a on anirant ?

Cap de setmana llarg

2009-06-16T20:20:00.004+02:00

Jo diria que és curiós, si més no tòpic, estic parlant de l´actitud de les persones quant van de vacances siguin curtes o llargues, al tornar un bon grapat d´elles porten records del lloc on han estat.

Dijous de la setmana passada i de bon mati embarcava (en una avio, no se perquè u diuen si no és un vaixell) en direcció a Menorca, ja en la terminal vaig fer un repàs de la vestimenta que el personal portava, l´únic que desentonava una mica era un servidor, que consti que se com fer provocacions i donar la nota.

Uns dies esplèndids amb unes instal·lacions d´hotel que deu ni do, amb unes bases idíl·liques i perfectes, no cal esmentar que les aigües de la Mediterrània no tenen res a veure a lo que estic acostumat per aquí.

El diumenge a mitja tarda de tornada, vaig observar al personal i no falla, tot deu amb lo típic, capses d´ensaïmades i albarques de mil i un color i estils, i jo desentonat un altre cop. (que i farem si soc així)

Espardenya de pagès a Menorca

Cada dia vint-i-vuit

2009-06-16T10:47:00.001+02:00

No importa de quin dia de la setmana és, i si és molt important per mi aquest dia del mes, no ha sigut sempre així, però ja fa unes tres dècades que desprès d´un desastre domèstic vaig fer un plantejament preventiu senzill i fàcil d´executar.

Diuen que l´experiència sorgeix del errors comesos i de les rectificacions fetes desprès de analitzar la situació.

M´explico ... posar la roba a rentar en una rentadora és una tasca que no te cap secret, sols és te que posar en marxa uns quants protocols amb la roba de color i temperatura, això esta clar, no cal remarcar res més, la mecànica de tot això, és adient per persones com jo.

Ja feia dies que cada vegada que la maquina buidava l´aigua és sentia un xiulet una mica emprenyador, però com que tot anava i la roba quedava be, dons res, ja li passarà.

El maquinorro amb qüestió era de les que carregaven per la part superior, sempre m´agradat aquest sistema, ja l´oportunitat de poder obrir i posar alguna pesa.

Aquell dissabte a primera hora la vaig carregar com de costum i en cada lloc que li pertocava vaig posar la seva dosis de productes químics per poder fer la roba neta, ella va continuar fent el seu camí, complint cada part del programa.

Unes hores desprès vaig tornar a casa, era més de mitja tarda i tenia el temps just d´estendre la roba, dutxar-me, arreglar-me i anar a una trobada social, sorpresa ... el cubell de la rentadora estava ple d´aigua, el procés no estava acabat.

Desprès d´algunes comprovacions vaig arribar a la conclusió que el xiulet que sentia pertanyia a la turbina de la bomba, ara tenia que treure tota l´aigua i mirar el perquè de tot allò.

Poc desprès amb mullena per terra i jo tot suat vaig accedir al lloc, a on el rodet de la turbina estava travada per una moneda d´un duro i aquest amb marques de desgast ... i la trobada social ? ... dons be, ... just a temps, encara que la roba no estava estesa.

Dies desprès, vaig repassar els protocols aconsellats per la casa comercial sobre el manteniment preventiu, com a màxim tenia que fer una revisió d´uns quants punts cada sis mesos.

Conclusions:
Mirar be las butxaques, i treure tos els objectes estranys.
Netejar l´interior de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Revisar el filtre de la maquina cada dia vint-i-vuit.
Desconfiar de sorolls i xiulets que semblin fora de la normalitat.

I tornant a l´experiència, MENJAR MERDA, o te que fer el que en sap, si no sent sap, ni tocar-la, que en tot cas, seria emmerdar-lo més de lo que esta.

I un dia amb varen donar una mala noticia

2009-06-10T17:43:00.001+02:00

Amb molt d´esforç va néixer fa quaranta i tres anys una planta que pretenia fer cable dintre d´una empresa que és deia MAI, (MECANISMOS AUXILIARES INDUSTRIALES) en aquella època d´una forta crisis en l´estat Espanyol i amb uns mitjans tècnics precaris és va fer el miracle de produir aquest producte anomenat cable.

Tota criatura te que tenir atencions més o menys curoses per poder sobreviure i donar satisfaccions, van ser temps durs, cada persona que estava vinculada en aquesta producció tenia un compromís moral i feia esforços per tal que els nous productes fossin una realitat de qualitat.

El temps passa i potser massa ràpid, i en el dia d´avui, encara queden persones que poden recordar moltes coses viscudes en aquesta planta, que ja ha canviat de nom i ja no te res a veure a les seves primeres tres dècades.

Ara, amb tota la tecnologia que n´ha, la criatura esta malalta de gravetat, i la crisis la esta ofegant molt ràpidament, estava en venta i ningú la a volgut, ara ja és qüestió de molt o poc temps, la tanquen i sembla ser que la malaltia culpable, son les hipoteques brossa i que la gent no inverteix els dines amb cotxes.

Ara n´ha opinions per tos els gustos, i de culpables també, i és preocupant, però el temps u deix tot al seu lloc i això dintre de poc, serà sols una anècdota.

El temps és breu, sent va i sent vola, descansa, descansa República de Güellet. (amb nostàlgia i bon rotllo)

Aniversari

2009-06-08T20:42:00.003+02:00

A finals d´aquesta setmana començaré el segon any de la meva primera sexta dècada, durant un any he intentat ser conscient d´un munt de coses, i assolir les fites proposades per mi mateix per poder tenir una mica d´experiència.

He volgut ser lliure de fer i desfer, intentant no molestar a ningú, les meves extravagàncies i actuacions sempre han tingut que anar acompanyades d´explicacions en cada moment.

Que més dona si algú vol tenir uns dies de retiro espiritual (no religiós, ni paga)
Que més dona si algú diu no, a alguns aspectes emotius i socials (el silenci també fa companyia)

Entenc que costa molt nedar, guardar la roba i complaure a tothom.

Penjoll d´argent forjat i oxidat i or de 24Kt (kum-boo)

Ballada de gegants

2009-05-23T20:04:00.002+02:00

Diuen que ja menjars que per par de vespre no senten gaire be, si més no, volen temps per que siguin païts, jo soc dels que pensen que son raons de la vora del foc.

Una paella d´arròs també és saludable per esmorzar i més si tens que fer un cert esforç físic, ep !!! no vull dir pas que desprès d´un àpat així és tingui que agafar la bicicleta i fer el turmalet.

Dons bé ... ahir al vespre desprès d´una trobada amb gent i d´un sopanet prou galdós i celebrat (la taula estava a gust de cada comensal) va ser el moment de passejar per els carrers de la ciutat per que tot anés tirant avall (o amunt, segons el cas) vam fer cap a la plaça del blat, i sorpresa, els gegants estaven al carrer i al mig de la plaça.

- Ei !! que foten aquestos? Van de farra?
- No home, que estem entrenant per la festa major
Os3 aquesta si que és bona, els entrenen com els esportistes no sigui cas que agafin alguna pajara (baixada emotiva ... lo de pajara ja u explicaré un altra dia)
- No home, no son ells els que entrenen som nosaltres
- Ja deia jo que no lligava pas gaire la cosa, i u feu sense musica?
- És que les hores que son u fem cantorrejant la melodia per no molestar al veinat.
- De la parella de gegantons jo vaig anar al convit de casament
- Això va ser l´any cinquanta i u, cony ... tens uns quants anys dons
- Cony de jovent, jo no amb sento pas tan gran, si ... els tinc però no els noto encara. I diguem? Com és diuen?
- Apa ... ens prens el pel, prou que u saps, i segur que també els és portat.
Aquesta jovent me estava arremangant la camisa i la veritat no he tingut mai la temptació de provar que és portar per un moment aquelles coses tan festives.
- Dons no, deu de ser feixuc
- Vols provar de portar la negreta, la muller del Rovafaves?
- Quin pes te?
- Seixantè quilos
- Ummm ... no se ... no se
- Vinga què no sigui dit.
- Dons que sigui .. ara això si, estigueu al cas no faci una trestada.
Arremango les faldilles i vaig seguir les indicacions, i quant ja estava al lloc amb van donar el crit d´amunt ... ella sola va aixecar el seu cos i la meva espatlla va notar la tremolor, estava ja dret i com un nen petit i titubejant vaig fer les primeres passes.
- Veus !!! com no es tan complicat, ... no perdis l´ocasió camina una mica e intenta fer-la ballar
Volia ser respectuós, no fos cas que tinguéssim un accident i un altra cop al vaig deixar amb repòs, al sortir de sota les faldilles va sorgir un altre repte.
- Va animat, aixeca la geganta.
- Què diusss, te molta volada i es molt més alta.
- Si sols pesa seixantè quilos de res.
- I dius de res? Ost3 deus d´estar molt bregat.
- Tot és practica, això si, la balançada és nota una mica més i tens que tenir cura de no deixar-te sorprenda.
- Expliquem i guiem
Un altra cop amb trobo sota les faldilles amb les espatlles recolzades, les mants agafades als travessés a l´altura recomanada, les cames estaven flexionades i poc a poc vaig tibar, i ella va anant agafant la vida que li dona el portador.
- Ei !! ... no tinc seguretat
- Bellugat, no estiguis estàtic, ja veuràs com és més simple de dur.
Poques passes vàrem fer, no estava a gust, era massa geganta per mi i tenia temor de poder-la molestar.

Els seus balladors han tingut un gest de confiança en confiar-me els petits secrets del món gegantí.

Desprès d´un a reveure els vaig deixar ballant sense la musica, i si se sentia la murmuració de les cantúries d´una velada coneguda.

Retrobada de nou

2009-05-23T19:24:00.003+02:00

Desprès d´un temps sense sapigue res de tu, he tingut la grata sorpresa de tornar-te a veure i a tenir-te a prop de mi, no saps prou bé l´alegria què he sentit, el cor amb va donar un salt i una escalfor especial per mi va inundar la meva cara, els ulls per un moment és van posar tèrbols i una lleugera llagrimeta va voler fer acte de presencia.

Se prou què tens experiències viscudes i que has tingut vivències harmonioses i què és gaudit de moments encisadors, no ... no et vull retreure pas res, ni tampoc et faré preguntes, ni tampoc t´amagaré en obscurs racons de sedes i perfums, voldria per tu un mont d´alegries i festes.

Deixem ... que t´estimi, i et llueixi com cal.

Recuperació

2009-05-04T17:20:00.004+02:00

Com molts diumenges per el mati faig una recerca de coses impossibles, m´agrada donar toms i parlar amb la gent que exposen lo que creuen que pot ser d´interès per altres persones, la vista te que estar atenta a un munt d´informació que en pocs metres cuadrats confonen els sentit de la memòria de tan batibull de colors i formes.

No soc col·leccionista de res i si adquireixo algunes coses que em motiven, com poden ser els botons de nacre i de banya, les labors de punt de coixí i de ganxet, les culleres i forquilles d´alpaca son un tema apassionant.

Allí a terra al damunt d´una manta i al costat d´altres objectes estava ella, de moment no semblava real i creia que és tractava d´una visió, li vaig demanar permís per poder-la tocar, quan la tenia a la mà vaig fer un munt de preguntes, algunes d´elles no tenien res a veure amb l´objecte, poc li va faltar perquè no li fes recitar la table del tres amb ritme de salsa.

Ja sabia les pretensions del mercader, sols faltava ajusta el preu, i entre paraules i exclamacions el lloc és va omplir de possibles clients i badocs.

Era massa maca per deixar-la una altra cop a terra sense donar-li l´oportunitat de poder sentir rialles i viatjar a altres llocs més alegres i distrets, el seu pes feia que no estires gaire més la corda, ell sols repetia
... Tú sabes que es, ella te ha elegido a ti ...

Unes hores desprès va arribar la tasca de recuperar-la perquè tingues la seva merescuda esplendor.

Braçalet d´argent amb tècnica de filigrana de procedència desconeguda.

U de maig

2009-05-01T18:27:00.007+02:00

Deu de fer molt de temps que la part obrera celebra d´alguna manera el dia del treball, se prou be que se han fet, és fan i és faran manifestacions culturals, festives i reivindicatives de tota mena, per tal d´agrupar d´alguna manera a persones que siguin properes (o no) a determinats moviments.

Fa aproximadament uns deu anys vaig assistir a un esmorzar de germanor a la presa de Riba - Roja d´Ebre per tal de recaptar fons per la festivitat de Santa Àgata, tan si el dia acompanya com si no, sempre és un plaer per l´ambient que si genera.

Avui, desprès de tan de temps, un altre cop he pogut gaudir de la festa de la Clotxa, saludant a moltes persones conegudes, desprès, de aquest esmorzar a vingut el concurs de paelles d´arròs, això ja son paraules majors, d´olors, textures, colors i sabors, per definir-lo, és te que estar present, participar i fer olor a fum.

Un u de maig, sense política, i molta germanor, famílies unides i cridòria d´infants corrent i jugant.

Quins invents i sorpreses ens tenen preparats?

2009-04-26T23:48:00.002+02:00

Diuen que la grip aviaria va ser un fet que va atemorir a deu i a sa mare, ara la cosa ha canviat substancialment i la grip del porc pot ser una mutació de la humana , la aviarà i la del porc, vaijá que han fet un tripartit molt ben avingut.

Alguns governs estan ja acollonits per la falta de previsions sanitàries per poder aturar lo que diuen que podria ser una pandemia, (podria ser? O ja o és?) i d´unes dimensions espectaculars, seria la solució que estaria ajustada al preu, un negoci rodo per els que quedessin.

Si per espectaculars es refereixen que pot patir aquesta plaga el 80% de la població i que la supervivència serà escassa, ja tenim el problema de la sobre població del planeta resol.

Espero que el govern del estat Espanyol no doni llargues amb bones paraules per no alertar a ningú. (es lo que se acostuma a fer, (nosotros todo lo tenemos bien i no hay peligo de casi nada))

Ara sols falta sapigue a qui se li anat la ma, i a confia que la agonia no sigui massa llarga i dolorosa.

Un dia desprès

2009-04-24T10:35:00.005+02:00

Ja no és pot afegir gaires coses, fa anys que la festivitat esta arrelada, i la gent gaudeix del dia, no és festa obligada de guardar, és un dia a on quasi tothom visita els carrers més adients, fen aturades per saludar, parlar, comprar i potser també agafar compromisos sentimentals i o reafirmar els que te.

He vist roses de tots els colors inclòs alguns d´impossibles dintre de la natura, aquestes potser seran per donar missatges contundents de refinaments inconfessables.

Amb la fresca del mati

Al migdia

El Pati al vespre

Alabastre, carbó i crisoprasa

2009-04-19T13:29:00.002+02:00

Tot es pot polir i embellir, aquest cop a tingut sort, una de les varietats de calcedonia.

Anell d´argent amb cabuso de crisoprasa

Aniversari

2009-04-14T09:08:00.002+02:00

Setantè vuitè aniversari de la proclamació de la República, moltes il·lusions és van trencar per la barbàrie d´un cop d´estat.

Avui en dia encara ja persones que voldrien viure en un temps normal, això no podrà ser per el moment, i menys amb les circumstancies que ens envolten, continuen estan els mateixos, amb diferent nom i quasi semblants formes.

Plou i fa sol

2009-04-13T10:21:00.011+02:00

Aquestos dies de festa i segons diuen de recolliment, han servit per anar i venir per terres de la Costa Brava i del interior de les comarques de Girona.

Molts de aquestos llocs que he visitat en tenia constància, però no havia gaudit d´ells, la visita ha sigut massa fugaç i cada una de les poblacions necessiten potser (segur que si) uns quants anys de parada i fonda.

A estat ennuvolat i plujós, amb ullades de sol i temperatures prou suaus per poder tenir el plaer de poder fer fotografies, i aquestes per desix propi han sigut amb blanc i negre.

Aquí teniu una petita selecció, no lis posaré ni títol ni tampoc el lloc on estan fetes.

Que Santa és la Setmana

2009-04-09T09:41:00.001+02:00

Ja tinc quasi enllestida la maleta, i poca cosa més i puc posar, total, sols estaré fora de casa tres dies.

Desprès de mols anys de no voler sapigue res de les sortides llampec de la Santa Setmana he claudicat, aniré a visitar si el temps o permet (no amb refereixo a les hores i els dies, i si a la bonança meteorològica) la vila deTurissa, famosa en els seus temps per les seves factories de peix salat, el gaurum, el oli d´oliva i el vi, entre altres coses.

Punt turístic de la costa brava a on l´Ava Gardner y James Mason van rodar la pel·lícula “Pandora i el holandès errante”, en els anys cinquanta del segle passat.

Així què ... amb uneixo a la falera de molts a fer carretera, amb la possibilitat d´estar atrapat durant una bona estona.

Les recomanacions que en varen fer va ser de portar el banyador i la tovallola, per prendre el sol, (com si això no o pogués fer el mig d´una parada de garrofers de la plana d´ambergue) lo que si que faré és portar un bon paraigua i calçat adient per si plou.

Donar llargues i mentides,

2009-04-07T17:09:00.002+02:00

Moltes persones encara tenen cuines de gas butano i fan servir gas en bombones, ja se sap que és te que tenir una mica de paciència cada cop que és necessita canviar les mateixes quant estan exhaurides.

No fa massa temps que en una gasolinera que esta dintre de la població feien la venta a tothom que portava l´envàs buit, sols tenies que anar amb el cotxe i fer el canvi, això era una comoditat molt important per els usuaris d´aquest sistema energètic.

No poso traves per el fet de que ara ja no és possible fer-lo d´aquesta manera, suposo que la decisió a sigut per complir mesures de seguretat, ja que la gasolinera en si i dintre la ciutat ja és un perill potencial, tan per la salut com per el risc de possibles deflacions.

A pocs Km. i dintre el polígon industrial tenen el magatzem d´aquest carburant a on és possible anar a buscar el gas embotellat, ... preguntaran on és el problema.

Dons bé, ... el dijous per el mati passat vaig fer la comanda, i amb dir que el divendres a la tarda el tindria, el divendres a ultima hora (18:00h és la seva hora de tancar) tornar a trucar, resposta, no tenim les seves dades de contracte, dono les explicacions pertinents, i ara si, el servirem el dilluns a la tarda de 15:00h a 18:00h, ... d´acord.

(Tinc que dir que cada vegada que amb fan esperar i no compleixen, amb poso una mica de mal humor, ja que el temps és meu i ningú te cap dret de fer-lo perdé, ni disposar d´ell ... que per això tinc la llibertat de disposar-lo com més amb plau)

Dilluns a la tarda a ultima hora tornar a trucar, i aquesta vegada és posa el que diuen que és l´encarregat, el que distribueix la feina i mig cridant amb diu que la cosa esta malament que a la central de Tarragona no ja gas i que el dimarts a la tarda ja el portarien, (poca cosa vaig poder dir-li ja que és un emigrant i també te dret a feina i per el que és veu a putejar ... no sigui que ara amb diguin que soc racista)

Dimarts a la tarda, res de res, una altra tarda en espera i amb la sensació de que o calles i ets sumis, o no n´ha mercaderia, això si, amb diuen que ja moltes persones igual que jo, que ara acaba d´arribar un camió carregat i que no podrà ser fins demà a la tarda, li faig repetir, i diuen que si.

Tinc temptacions de fer dues coses,

La primera, dir uns quants renecs a les oficines centrals de aquest negoci i potser i tot tornar-me una mica poca solta i fer que recordin els orígens de moltes coses.

La segona, és buscar informació i posar el gas ciutat a casa, i deixar que so u facin com vulguin.

Segur que demà dimecres, tampoc tindré el gènere.

Curiositat

2009-04-05T14:30:00.005+02:00

Sembla que la crisis de la construcció no existeix a la natura, aquest niu o resguard esta fet de fang per un insecte, n´és més gran que un cigró mitja.

És confon molt bé amb el medi.

La Rosa

2009-04-03T17:12:00.001+02:00

Una flor, ... de nom Rosa, ... és evident que la natura fa i desfà coses boniques, i la primavera és colpidora i única, lo més senzill és grandiós i harmoniós.

Tsunami

2009-03-31T12:57:00.003+02:00

A les sis de la tarda ja estava en l´estació nova de la Isla León, (San Fernando) desprès de passar per Sevilla i a una hora i mitja de tren.

Acostumo omplir els pulmons i fer una valoració dels perfums i l´olor del aire és la primera impressió que potser et pot deixar més sorprès del lloc on ets en aquells moments.

La parada del tren esta totalment descoberta als aires i els sorolls, aquesta esta situada entre mig d´una autopista que fa cap a Cadis o be d´ella, molt a prop esta la bahia que te les fluctuacions de les marees, i en aquells moments estava baixa, desprenent un olor a fang i herbes del mar, estic segur que aquestos aromes per els que viuen i transiten diàriament per el lloc ja no el noten.

Per pogué sortir d´aquest nivell ja unes escales i ascensors, a dalt tots els serveis lògics de un lloc com aquest i a fora una bonica passarel·la que feia de pont per els vianants.

Desprès de caminar uns deu minuts ja estava en la recepció del hotel, i aquí va començar la veritable aventura en un país a on els menjars i les costums son una mica diferents.

El bon humor que no falti, és bo deixar alguna empremta ni que sigui aquesta com anècdota, així que tot seriós amb vaig presentar a recepció.

Buenas tardes,

Buenas tardes, usted dirá

Tengo una reserva para unos días,

Ah !! Usted es de Cataluña

Si

Un momento que termino de rellenarle la ficha i le doy la tarjeta,

¿Precisa del DNI? (no sigui cas que tinguem algun lapsus i la fotem)

Si, por favor,

¿Podria ser que la habitación fuera exterior i mirando a la bahía?

Puesss, ... si, ... esta vez esta de suerte, estará en la 245,

Perfecto, (com si jo en conegués l´establement i l´ubicació de les cambres)

¿Tiene usted alguna pregunta o duda que yo pueda solucionarle? (ja i som, aquest senyor acaba de donar-me peu per fer preguntes, i tot estar una mica cansadet del viatge amb poso molt seriós amb cara quasi d´angoixa)

Pues si, (miro de empassar-me la saliva i faig el últim esforç per tal que no sorgeixi la rialla triadora que amb pugui descobrir) ya se que estos establecimientos tienen medidas de seguridad contra incendios con zonas de reunión en caso de un desastre de esta índole, pero, ¿todo esta bien señalizado para que una persona que no conozca el edificio pueda salir sin riesgo?

Si, ... esta todo previsto y bien señalizado, en los pasillos están las indicaciones oportunas, igual que en cada habitación,

¿Hacen de vez en cuanto algún simulacro de evacuación del personal, incluyendo los clientes? (en aquest moment vaig detectar que aquell recepcionista li faltava informació, o bé que aquesta practica no és feia fa molt de tems, la seva cara era tot un poema per les preguntes que li feia, ara ja estava posat el parany, ara era el moment de fer la pregunta)

Pues no se lo sabría decir pero supongo que si, aunque se pasan revisiones periódicas para evaluar los extintores i mangas de agua.

Claro, ... claro, supongo que esta es la política del establecimiento, ... y ... otra pregunta al respecto.

Diga Sr. Juan (ja sabia el meu nom i amb tractava mol correctament és creia que ja tenia dominada la situació)

¿Tienen ustedes algún protocolo de actuación en caso de Tsunami?

¿Como dice usted Sr. Juan? (ens miraven els ulls de fit a fit, ara és el moment de no deixar-se anar i no cometre l´error de fer una lleugera mostra de somriure, no fos cas que és penses que li estava prenen el pel)

Bien, ... como que estamos en un nivel muy bajo, y a pocos metros de la Bahía, la pregunta es que si la dirección ha tenido en cuenta la posibilidad de Tsunami i la actuación a desarrollar en caso que esto pudiera acontecer.

La verdad Sr. Juan, no tengo ni idea, de esta mesura de emergencia, ya preguntare que quizás alguien pueda saber si esta contemplado algún apartado en la seguridad de los Señores clientes. (ara ja estava relaxat, ja sabia que aquesta anècdota seria explicada, comentada i riguda durant molt de temps, algú posaria més salsa i trauria acudit si cal)

Muchas gracias, por su atención, me voy a descansar un poco, (la veritat, ... no vaig pogué descansar gaire n´ha molt de peix per vendre en aquelles terres)

Ya sabe, ... si tiene alguna duda aquí estamos

Gracias … nos vemos.

Amb els ulls plorosos i llagrimosos

2009-03-26T09:30:00.001+01:00

Per el carrer ens podem topar amb persones que estosseguen i és moquen, la pregunta és quasi obligada ... què? ... refredat o el pol·len? és evident, diuen que tenen una al·lèrgia i que ho estan passant una mica malament.

Si algú llença aigua al carrer i aquesta corre plàcidament, al davant d´ella ja una cosa groguenca tirant a daurat, això és el pol·len dels pins que porta l´aire, així que no és estrany que al respirar-lo provoqui aquestes pessigolles al nas i que els ulls estiguin plorosos, lo més espectacular son els esternuts que tot això provoca.

Eeeiii !!!! que jo no estat afectat mai d´aquestes dolences ... fins fa un parell de primaveres, i la veritat, o he canviat jo, ho n´ha una altra raó més global.

Amb fas patir una mica, però jo t´estimo ... (amb refereixo a aquesta, que cada any ens visita)

Qui t´interessos ?

2009-03-18T08:25:00.001+01:00

Ja fa dies que escoltant la radio escolto lo que podria ser una màxima, i fa referència indirectament a tota la societat, sense distingir ni polítics ni religions.

I diu, ... la veritat és una mentida que no ha estat descoberta

Dons, ara sols falta esbrinar lo més quotidià, perquè no ens fotin tan el pel.

Fen camí

2009-03-14T17:20:00.003+01:00

A poc de caminar ja no és te constància del brogit dels cotxes, el soroll és torna melodia, feta suaument per la brisa al passar per les agulles dels pins.

Ells estan en flor, deixant una polsim de color d´or, afinant l´olfacte és poden adivinar la olor de reines de diferents matolls.

Quin plaer és el contemplar la natura.

Fantasia enlairada

2009-03-13T17:37:00.002+01:00

Un cristall de berilo de nom aiguamarina, d´un blau suau i germana de la maragda, ha sigut la que m´ha inspirat per fer aquesta anell de fantasia.

Les grapes i l´anell no tenen importància, tot ha estat fet per realçar la vellesa de la gema.

Aiguamarina, talla quadrada de 3.3 ct

Obre d´art vertical i lumínica

2009-03-11T13:13:00.002+01:00

El dia u de març plovia i u feia amb ganes, m´agrada més la pluja que el vent i totes les ciutats tenen un encant diferent amb lluïssors i matisos encisadors.

La llum és incerta i no ja una marcada diferencia entre el sol i l´ombra, Sevilla en aquestes condicions llueix d´una manera especial.

He tingut poc temps per visitar la capital de la Betica per poder-me passejar per els jardins del parc de Maria Lluïsa a on Gustavo Adolfo Bécquer és va inspirar poèticament.

Per indiscreta, la farola que esta plantada al davant de la Torre del Oro, sembla se, que algunes institucions no tenen cura del conjunt artístic de les ciutats, i pals, faroles, semàfors, cables, cartells publicitaris etc. etc. estan ben be al mig.

Anells

2009-03-09T16:22:00.002+01:00

Imaginació

2009-03-08T18:51:00.002+01:00

Imaginació per aprofitar els recursos, és un grafiti pur i dur, però a que fa bonic?.

Si el voleu veurel i gaudir d´ell en directe, esta en el carrer Major de Tarragona, al costat d´un antiquari.

Per poder fer aquesta fotografia he parat a tot el personal que passejava per aquesta zona peatonal, no se si ha sentit tan de plaer l´autor de l´obra al fer-la, com jo al capturant-la.

Cercant

2009-03-07T11:18:00.002+01:00

Ja trobo en falta les teves carícies, la teva caloreta, els teus perfums i la bogeria de color que sempre portes.

No tardis, ... que vull gaudir de tu un altre cop, estimada primavera.

Portes de paradisos o potser d´inferns

2009-03-07T09:35:00.002+01:00

En aquest país que vaig estar, ja coses que fan sentir-te diferent

Les portalades, estan molt acurades amb la seva presencia i els seus llautons nets i lluents, el terra és de mabre i les parets fins una certa altura llueixen ceràmiques amb motius geomètrics i florals, sí l´entrada d´una casa era bonica una altre la podria superar, moltes d´elles “portalades” donen pas a un pati de veïnat, això ja és una altre historia de pau i harmonia o potser no, que de visita tot és bonic.

Com a curiositat és l´anunciat d´alguns timbres i la seva adreça, com soc una mica tafaner vaig trucar i esperar.

Sorprenent !!

2009-03-05T20:45:00.002+01:00

Sols cal caminar i mirar, ja coses que les tenim a la vast de les mans i no parem en elles, sempre acostumem a mirar quasi a terra quant passegem o anem per el carrer per feina.

Terres en lla tenen costums i també el seu propi estil per relacionar-se, el cartell u diu molt clar ... Panadería, ... En_ká La Pepi, ... Bocateria.

Dons bé, no cal que tradueixi, se entén perfectament, esta escrit tal com és parla a la ciutat de San Fernando.

Així dons, (poó ... pues) he tingut que afinar l´orella.

Reflexes d´Apolo

2009-03-05T20:23:00.002+01:00

Desprès diuen que la natura no provoca situacions, bé, estan disposat, cada moment és un espectacle, sols falta tenir l´ànim serè.

Terres enllà

2009-03-02T22:18:00.000+01:00

De tan en tan, és, o tindria que ser necessari canviar d´aires i visitar altres pobles, encara que aquests no siguin massa llunyans.

Molt al sud i mirant l´atlàntic ja un poble savi, a on, ja tenien bona fama a reu de la mediterrània, fenicis, púnics, tartesos i potser altre gent van fer historia i cultura.

Capsa per medicaments

2009-02-08T12:15:00.001+01:00

Argent i nacre (mare perla)

Anell

2009-02-08T12:12:00.001+01:00

Argent amb motius calats i oxidats

Qui diu que no bufa?

2009-01-24T17:38:00.004+01:00

De la força d´una ventada com aquesta sols recordo la que va fer els últims dies de Gener del any 1961, va fer destrosses i va arrossegar persones per els carrers de Valls, l´envelat que estava posat dintre del pati de l´Escola del Treball va patir la ira d´Eolo, així que el ball de gala de les festes desenals de la candela varen quedar una mica deslluïts.

Anècdotes apart ... avui la divinitat del vent a fet tremolar amb ganes, a produït desperfectes i a segat vides humanes, tot i tenint avisos de possibles problemes.

A casa, ha arrancat una filera de teules de la teulada i al veí li ha doblegat una antena, no cal dir que els cables elèctrics branden en un ball no gaire bonic de veure.

Arracada de festa

2009-01-23T16:43:00.002+01:00

Fer un barreig de tècniques i materials, sembla que pugui ser fàcil, alguns cops la imaginació i els resultats finals no tenen res a veure, això és descobreix quant passa un temps i algú mira i toca la peça feta.

Arracada d´argent oxidat, or 24kt i granats (kum Boo)

Punt de llum

2009-01-22T10:01:00.001+01:00

Sols en queda un?

Potser fou una mostra?

Gat per llebre

2009-01-20T09:45:00.002+01:00

És una dita, ... per dir que una cosa és falsa, aquesta fotografia n´ha unes esferes que diuen els de Puig Doria (Joieria de gran prestigi) i els de la Vanguardia (ja se sap, els diaris tenen fama de no dir la veritat) que son perles del més fi nacar.

No és la primera vegada que això passa en els mateixos anunciats, tot i les protestes varen continuar amb la farsa, i ara faran el mateix.

Per més informació podeu fer la consulta pertinent aquí.

Aclariment

2009-01-16T23:36:00.000+01:00

Moltes persones pregunten per les meves peses, volen sapigue si son una part d´un mostrari o si estan en venda.

Podeu adreçar-se a japs@tinet.cat per parlar dels vostres complements decoratius i si cal dissenyar-los conjuntament.

Joies per portar

2009-01-13T16:27:00.005+01:00

Arracada d´argent i aigua marina facetada

Arracada d´argent i cabusso de granat

Anell d´argent, texturat amb punxo

La peluda

2009-01-12T12:37:00.002+01:00

No és cap dona plena de pel, és la boira que vessa i engoleix la muntanya.

Alegria

2009-01-11T18:51:00.002+01:00

Feia temps que no tenia ubicada una arracada feta per mi, i que no la tenia catalogada, entre mig de la gent la he retrobat.

Argent texturat i oxidat, or de 24Kt (Kum Boo)

Les Perles

2009-01-11T18:29:00.002+01:00

CLASSIFICACIÓ PERLES NATURALS

A.1 PERLES
Les perles són formacions naturals secretadas accidentalment i sense l'ajuda del ser humà, en l'interior dels mol·luscs.
Estan compostes per una substància orgànica (una escleroproteína cridada conquiolina) i carbonat cálcico (usualment en la forma de aragonito) disposat en capes concèntriques sent la més externa nacarada. L'excepció ve donada per les perles conquilla les capes de la qual són radials.

A.2 BLISTERS
Els Blisters són uneixi protuberància interna de la ostra causada per la intrusió d'un cos estrany i la conquilla, o per la secreció de material nacarado per a segellar el forat fet per mol·luscs, esponges o cucs. L'interior és emplenat i la secreció ocorre naturalment. Sense intervenció de l'home.

A.3 PERLES BLISTER
Si una perla blister perfora el mantell del mol·lusc, es converteix en una coberta de material nacarado al mateix temps que es va adherint a l'interior de la paret de la conquilla del mol·lusc.
El resultat és que es van formant capes successives que van formant la perla. Poden ser rodones o irregulars en la seva forma i són secretadas sense intervenció de l'home.

PERLES CONREADES

B1 PERLES CONREADES
Les perles conreades són formacions nacaradas secretadas en l'interior dels mol·luscs productius. Les capes externes de les perles conreades estan compostes de capes concèntriques de substància orgànica (una escleroproteína cridada conquiolina) i carbonat cálcico (usualment en forma de aragonito). La secreció de les capes de nacre és causada pel metabolisme dels mol·luscs vius, la intervenció de l'home és únicament per a iniciar la secreció.
Això és aplicable per a totes les perles conreades amb un nucli sòlid i/o un implant orgànic.

B2 PERLES CONREADES TRES CAMBRES O MITGES PERLES
Aquestes perles conreades, ho són d'una forma deliberata en ¾ o ½ en forma rodona (mitja esfera o tres cambres) amb capes de nacre fetes pels mol·luscs.

C PERLES CONREADES COMPOSTES
La composició de les perles conreades és producte de l'acoblament per part de l'home d'una porció de perla conreada i una (o més) porcions més petites de la mateixa o d'altres substàncies.

D PERLES D'IMITACIÓ
Les perles d'imitació són productes fets per l'home, parcial o totalment, imiten en aparença , color i efecte a les perles naturals i a les conreades sense posseir les seves propietats físiques o químiques, fins i tot usant substàncies naturals.

Qualsevol producte que sembla una perla en aparença és una imitació si les seves capes externes no estan totalment compostes de la formació natural secretada en l'interior dels mol·luscs productius.

INFORMES D'IDENTIFICACIÓ DE PERLES EN LABORATORI

Els informes de laboratori haurien d'esmentar només la següent informació respecte de la perla:
La seva classificació (perla, perla conreada, perla conreada composta, perla d'imitació) i eventualment el seu nom comercial tal com vam dir en la nomenclatura.
Color bàsic (especificant si és natural o artificial)
Pes, quan sigui possible
Mesures, si està perforada, semiperforada, no perforada o tallada. La forma (rodona, pera, botó, barroca o fantasia) No s'ha de donar cap orientació sobre el seu origen geogràfic.

ÚS DELS TERMES “REAL”, “PRECIÓS”, “GENUÍ” “ORIENTAL”,” NATURAL” I UNS ALTRES

Els adjectius “real”, “preciós”, “genuí", “oriental” o altres expressions referides exclusivament a les perles naturals han de ser usats únicament per a designar substàncies naturals referides en les definicions A1 i A3 .

Està prohibit l'ús d'aquestes expressions per a les descripcions en articles o substàncies (definits en B i C) que siguin conreades.

El mateix s'aplica per als productes manufacturats (definits en l'epígraf D)

Està prohibit l'ús d'aquestes expressions per a les descripcions en articles o substàncies (definits en B i C) que siguin conreades.

El mateix s'aplica per als productes manufacturats (definits en l'epígraf D) Està prohibit l'ús de la paraula “perla”, “perla conreada”, o qualsevol altra expressió quan ens referim a una perla d'imitació.

Qualsevol imitació ha de ser descrita d'una manera clara i distintiu, amb la seva marca o noms que han de mostrar sens dubte cap que l'articulo en qüestió és una imitació (per exemple: “Majorica, perles d'imitació”), mostrant sense cap gènere de dubte que l'articulo en qüestió és una imitació que la seva marca registrada és “Majórica”.

Està prohibit l'ús del nom geogràfic associat a l'àrea de producció del producte, processat o exportat de les perles naturals o conreades en connexió amb o referides a les perles d'imitació.

Està prohibit l'ús de la paraula “perla”, “perla conreada”, o qualsevol altra expressió quan ens referim a una perla d'imitació.

La irradiació de les perles o les perles conreades ha de declarar-se com “tractades” o “irradiades”.

Amb quina naturalitat la Vanguardia i Puig Doria fan un desplegament d´informació per oferir un collar de perles a fascicles, això estaria bé si fossin com diuen els medis de comunicació perles del més fi nacar dels mars.

Dons res ... u son tot menys perles, ... bueno, esfèriques fins a la perfecció si que ho son, i l´orient brilla per la seva manca de presencia.

Per més informació aquí i aquí

arracades

2009-01-04T11:29:00.004+01:00

Anglaterra a sigut pionera en posar un anunci als seus autobusos públics que alerta de la possibilitat de que déu no existeix, a Barcelona durant dues setmanes és podrà veure per diferents llocs i recorreguts de la ciutat aquest advertiment. "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”.

Dona molt que pensar de que hagi deus misericordiosos, i sí realment n´ha tenen que tenir molta feina en un altra lloc per no tenir cura d´aquet petit planeta i els seus endimoniats humans.

Arracades d´argent oxidat i or de 24Kt (Kum Boo)

L´ultima fantasia del any

2008-12-31T20:07:00.002+01:00

He volgut començar i acabar una feina, però en queden més d´entretingudes, algunes porten dormin un parell d´anys.

No prometo res, i aniré fen amb les mans les fantasies del perquè si, sense estridències ni voluntats pactades.

Agulla de corbata d´argent i pedra lluna

Vigílies de futurs

2008-12-27T09:55:00.001+01:00

Per aquestes dades quasi tothom fa un balanç (és pot fer quant ja alguna cosa que et fa historia pròpia) d´any que esta a punt de deixar-te enrere, i, és fa propòsit de canviar les possibles pífies fetes.

Fan falta bones idees per el nou període que començarà dintre de pocs dies, projectes que com cada any acabaran sent sols això, projectes recurrents i mol populars ... (els meus llavis estan fent una ganyota que és pot relacionar he interpretar com un somriure burlo) ... és evident que desprès d´un àpat copiós i ben regat, jo mateix tingui ganes d´anar a un gimnàs per perdé o més ben dit guanyar una silueta més harmoniosa, o que cremaré totes les etapes proposades per mi mateix en els dies previs a aquestes festivitats tan Saturnines.

De tot això, sols ja de cert que l´humanitat anirà tirant i criant pel, i com que ja no esta escandalitzada ja de res, serà cada cop més individualista.

Somiar ja no costa res o casi res, que d´il·lusions també és pot viure ... clar que ... enganyats i contens.

Dons, això, ull viu al dia dels innocents, i felicitat per el proper any.

Agulla o passador de corbata

2008-12-24T09:25:00.002+01:00

Argent i òpal de foc amb matriu

Solstici d´hivern

2008-12-21T17:51:00.003+01:00

El sol ha trencat el horitzó en direcció sud, durant uns dies estarà immòbil en el seu trajecte, i poc a poc tornarem a la llum i escalfor.

Durant uns moments l´aire a estat quiet i no feia quasi fred, de sobte, una brisa suau a nascut de la foscor i ha envoltat tot allò que s´oposava al seu pas, així anava creixen la claror del nou dia, fins que ell, s´ha fet amo i senyor.

Molt desprès, les ciutats i pobles despertaven, i per tots els racons arrecerats s´omplia de gent que aprofitaven la tebior del moment.

Festes!!!

2008-12-19T09:53:00.003+01:00

Dons bé ... potser seran una mica tristones aquestes festes per famílies que han perdut el lloc de treball, tot i així, personalment desitjo que tothom tingui unes

BONES FESTES DE NADAL

I UN PROSPER ANY 2009

Espero que el bon senderi dels humans faci que les guerres i misèries s´acabin

Una mirada al retorn

2008-12-19T09:41:00.002+01:00

Quant és viu i és comparteix espai durant anys, sempre queda record i anècdotes per explicar, encara que aquestes, és deformin segons circumstancia, motiu o interès.

Esta mol clar que la mateixa historia sempre és divulgada per deixar constància, o per enterbolir institucions i persones que en elles han estat o i son encara.

La critica pot ser impecable si el que l´escolta o la lleigeis no fa cap esforç per contrastar l´informació rebuda, és fàcil caure en el parany de que si diuen alguna cosa, alguna cosa n´ha.

Fa poques hores que he tornat a escoltar el soroll, i la olor a fabrica, i, el timbre de veu de persones que durant mol de temps he compartit espai.

A sigut agradable ... les histories, histories son.

Quins pebrots !!!

2008-12-14T17:18:00.003+01:00

He rebut un correu que voldria compartir amb tothom, en ell, és fa mofa de dues èpoques molt distants en el temps, (trenta anys) en el transcurs dels mateixos diuen que hem madurat socialment.

Aquesta ultima setmana a sigut una mica forta, amb noticies que les cadenes de televisions han volgut remarcar, i, fer que l´audiència és trobes inquieta i potser i tot una mica avergonyida i culpable per certes practiques i actituds. (aquí ho poso tot al mateix sac)

La por a possibles incidents fortuïts amb els nostres infants, fan que determinades persones és puguin (i de fet ho fan) creure amb el dret de decidir si s´educa i s´ensenya bé o malament l´ètica de la vida.

Algunes persones no estan preparades per tenir cura de la seva prole ni d´ells mateixos, també tinc que expressar que el denunciant, voldria que les coses fossin del seu color i tot el que és desmarxa ja és delicte.

Escenario 1: Tienes que hacer un viaje en avión.

Año 1978: Viajas en un avión de Iberia, te dan de comer y te invitan a lo que quieras de beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que caben dos como tú.

Año 2008: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 50% por que si. Y no protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo mas largo del mundo por el culo para ver si llevas drogas.

Escenario 2: Paco tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.
Año 1978: El subdirector lo ve y le pregunta donde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero mas buena.

Año 2008: La escuela se cierra, llaman a la guardia civil y llevan a Paco al reformatorio. Antena 3 y Tele cinco presentan los informativos de las 15:00 h. desde la puerta del colegio.

Escenario 3: Disciplina escolar:
Año 1978: Hacías una putada en clase. El profesor te metía dos buenas hostias bien merecidas. Al llegara a casa tu padre te arreaba otras dos.

Año 2008: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.

Escenario 4: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1978: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan las manos y terminan siendo colegas en los billares.
Año 2008: La escuela se cierra, Tele cinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.

Escenario 5: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.
Año 1978: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre negocios con éxito.

Año 2008: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Mila abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.

Escenario 6: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.
Año 1978: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.

Año 2008: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan. Tele cinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.

Escenario 7: Relación habitual entre padre e hijo:

Año 1978: Le pido dinero a mi padre para salir.

Año 2008: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.

Escenario 8: llega el 28 de octubre.
Año 1978: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasa nada.

Año 2008: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.

Escenario 9: El fin de las vacaciones.
Año 1978: Después de chuparse una caravana del copon con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.

Año 2008: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado. Se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión, seborrea y picores.

Dons res ... sols a sigut una rialla no massa alegre que diguem, tot i sàpiguen que n´ha infants, dones i bells que son maltractats d´una forma o una altra.

Quina barra

2008-12-14T13:49:00.005+01:00

És curiós que passin algunes coses previsibles i que les autoritats no posin remei, em fa pensar que n´ha algun interès per deixar que baixi passant el temps.

En la fotografia és veu una senyal arrancada de soca rel i tombada a terra, no, no ha sigut cap accident ni un mal arranjament de la via, i no fa tan sols quatre dies que esta així fa ben bé quatre anys de la situació.

És un lloc de pas obligat diari per anar a casa, i aquesta rotonda la conec prou bé i el soroll i vibracions per el pas de camions que tinc a casa també, tot i que no en fan cas d´un segon filtre que aquest si que esta molt visible.

I preguntaran, quin sentit te això per els camions? ... dons no tenir que donar la volta per el cinturó de ronda, i poder enllaçar una via amb una altra amb poc temps.

PD.: Ah ... dintre ja del casc urbà, n´ha un aparcament privat d´una flota de camions.

Un racó de casa

2008-12-13T11:50:00.001+01:00

El fred entafonat al moll del os, arraconats a la tapia, cerquen el sol la parella de bells, és conforten de la bonança i diuen que avui fa bo.

Repassen els fets més importants de la seva vida, amb tremolors de les mans tot mastegant amb molta parsimònia un grapat d´ametlles torrades.

Diuen que venen mals temps i que molta gent patirà de valent, el jovent és tendre i no té experiència de privacions i fredulades. És que d´això ... les universitats no n´en parlen, i tot no serveix per posar a l´olla.

La mirada quasi perduda en una mata de margarides, van seguin les volades curtes de les abelles ... Aquestes ho tenen més fàcil i de moment no pateixen ... O sí ?

Fantasies

2008-12-12T16:28:00.002+01:00

Els somnis, somnis son, algunes vegades és fan realitats físiques, amb formes tan dispars que arriben inclòs a sorprendre al somiador.

Els metalls, el foc, la forja amb la seva força, i les mans, fan possible que alguns objectes puguin tenir un encant absurd i a la vegada encantador.

És moment de no preguntar el perquè, ni voler entendre la situació abstracte del instant, el fet, fet és.

Palmeros

2008-12-04T13:59:00.003+01:00

N´ha coses que fan riure, si més no, somriure per la manera que s´agafen, (com els raves, que es fa per les fulles) o com és sol dir amb paper de fumar.

Paper, que jo en feia us no fa gaires anys per envoltar parts seques de fulles de solanácea (tabac) i cogullons de flors d´una planta tèxtil (Maria) que feia que m´entres ganes de riure i fer merder i passar-lo de lo més bé.

Ara ja no, ara tinc que llegir o escoltar converses per somriure i entreveure l´estupidesa d´alguns moments onírics de la diversitat dels mortals, (és de suposar que jo també estic dintre de l´olla) personatges públics i polítics dels que estan consagrats, i d´altres que volen fer carrera en aquest mundillo, fen de PALMEROS remenant la cua com cans afamats al voltant del amo.

De pilotes, rastres, aduladors, hipòcrites i demés fauna oportunista, ja sabem que el món n´esta ple, però últimament tenen molta barra de no dissimular gents ni mica, com es el cas de l´Esperança i de l´Anna.

I per gaudir i acabar de comprimir, diré que no me PASTELEIGIS.

PD.: No em retracto, però la ficció és deveu realitat, si et molestes, fotet.

L´atzar

2008-11-28T14:01:00.001+01:00

Pensa que pensaràs, i res, no ja manera de pogué treure una forma harmoniosa, la natura esta plenes d´elles, i l´interior de les persones també. (o no, que últimament n´ha barbaritats en tot el mon que posen els pels de punta)

Cada vegada més n´ha residus produïts per aquesta civilització industrialitzada que tenen el seu encant, si més no, si li posa una disfressa per fer-los menys horrorosos, així que he deixat corre l´imaginació mentre prenia la fresca de bon mati.

Fermall Suport de polímer, argent oxidat i or fi (kum-boo)

Polsera forjada

2008-11-28T00:54:00.001+01:00

No li posaré nom ni tampoc vull crear un conjunt, prefereixo que sigui una peça solitària i única, esta pensada per que la porti un home madur, i que tingui molt clar que pot provocar mirades de desaprovació, i comentaris fora de to.

Polsera d´Argent, pedra lluna, or de 18 i 24 Kt

La petja del temps

2008-11-26T14:24:00.003+01:00

Quasi totes les ciutats estan d´enderroc en els seus nuclis antics, algunes illes de cases tenen unes construccions que daten del segle XVII, modificades així que anat passant el temps i les necessitats.

Ara quant s´obren els nous espais sorgeixen parets lluïdes, enrajolades empaperades i pintades, formen part de cuines, menjadors, sales, dormitoris, rebostos i ves a sapigue quines coses més.

En un segon pis, a sortit aquesta paret que te la forma de un foc a terra amb la seva fumera cap el cel, quantes mirades i pensaments sent perdut en mig de les flames?, Quants menjars han sigut cuits amb les seves braces? Quantes paraules i rialles sent han escapat junt amb l´escalfor del foc?

L´ahir ja a passat.

L´avui ja és ahir.

El demà pot ser avui.

I tot plegat és ara.

Una arracada modernista ?

2008-11-23T13:17:00.007+01:00

Fa dies que em varen deixar una joia per que mires quina possibilitat podia tenir ella mateixa amb convertir-se amb una altra adorn.

La senyora va fer referència a la seva avia, i va dir que per ser una arracada ja solitària potser seria millor aprofitar el material i fer-ne un parell d´un altre estil.

No he sigut mai amant de desfer per tornar a crear, encara que elles (les joies) fossin fetes amb tècniques modernes de fa quatre dies.

Alguns objectes porten historia emocional i també tècnic i per el meu parer, no és tindrien que destruir mai.

De la seva bossa de mà va treure un estoig petit de color vermellós fosc, i una mica tronat, les seves arestes estan desgastades per el rosament de les mans i potser d´altres objectes.

Quant el vaig tenir a les mans, pogué comprovar que era de fusta folrada de tela i de paper, ja sabia que en el seu interior estaria una peça interessant per poder estudiar la tècnica que l´artesà tenia per fer joies.

Tota una sorpresa, l´estoig era de Jaume Mercade i l´única arracada podria ser una obra d´ell mateix, tot i així el segell confirmaria l´autenticitat.

Ara estic confús i em falten arguments per estar segur, ja que el segell diu E C i no tinc cap constància d´aquestes sigles.

Per descomptat, què el meu consell és deixar-la tal com esta, sigui de qui sigui la peça, com és aquesta ja en queden ben poques, i la veritat son mol testimonials de com és treballava a principis del segle XX .

Coses que passen

2008-11-19T12:31:00.002+01:00

A la tardor és produeixen baixades de temperatura, i el cos és resisteix quasi a acceptar que l´escalfor del estiu ja no i és, i ens resistim a fer servir roba d´una mica més d´abric.

Entre el dia i la nit n´ha una davallada prou considerable per agafar afeccions respiratòries ... dons ... porto un no se que, que no se el que em passa, tot son estossecs, pitos, esternudades i tot relacionat amb un fort refredat.

Em degoteja el nas i em llagrimegen els ulls, i la claror del sol em fot, sort del paper absorbent de cuina.

No em faria pas res de cedir-lo ... si el vols no et tallis.

Aah !! algú a vist la pluja de les Leonides de la passada nit?

És deplorable ... o la direcció no s´entera

2008-11-16T18:05:00.007+01:00

Aquest cap de setmana a Barcelona s´ha fet la fira d´Expominer en la seva trentena edició.

És una mostra relacionada amb minerals, fòssils i joieria, és curiós veure munts de gemes tallades, fils de perles o de cristalls de minerals, amb uns preus prou temptadors per fer compres.

Els expositors son de reu del món, alguns d´ells estan especialitats en el comerç i talla de materials com l´ivori de mamut i ambre del bàltic, fent unes peces molt interessants artísticament.

Lo més sorprenent és que en aquesta edició també s´exposaven gran quantitat d´antiguitats de la part del Magrib, amb la possibilitat de compra, aquestes, son destrals, fulles, rascadors i puntes de sageta de Sílex.

Per mostra us deixo un boto:

Fulla, 80x18 mm (sílex)

Fulla, 28x12 mm (sílex)

Punta de sageta, 32x15.5 mm (sílex)

I ara la pregunta del milió:
Els organitzadors i autoritats de la generalitat, tenen idea de que és un mineral de sílex? I d´un estri arqueològic, d´uns deu mil anys d´antiguitat, fet de pedra de sílex? És que estem parlant del neolític !!!

Els promotors i organitzadors d´aquesta fira tindrien que dimitir per incultes.

Paradisos de ciutat

2008-11-10T13:08:00.007+01:00

En totes elles siguin grans o petites existeixen racons on per regla general és desconeix o no és pot tenir accés fàcilment.

És el cas del casc antic i la part industrial del principi del segle passat, alguns llocs han donat pas a blocs de pisos, deixant illes de fauna i flora com reductes d´una historia recent.

Una fabrica de mol de renom en el món dels teixits era C´Dasca i les seves instal·lacions encara avui en dia és fans servir com a magatzems i tallers.

Poca cosa ja queda del requet (nom popular de un rec que servia per regar l´hort del pantanu) prou famós i fosc on les parelles pecaminoses (és una expressió) és donaven cita per fer o desfer passions.

Tot te una façana i de portes en dins te o podria tenir el seu encant i preguntant he pogut fer fotografies de llocs quasi desconeguts amb un bagatge quasi místics, rentadors de fil i llana, assecadors, tines per el tint, quadres per animals de tir, mines per l´aigua, fumeres, i corrals.

En un d´aquest locals esta instal·lada la MESQUITA, els seus feligresos son gelosos de la gent que volta per el seu entorn, i com és normal amb el meu tarannà he ficat el nas.

- Bon dia, que em permeten que entri?
- No lo se, tendré que preguntar (amb un castellà trencat per la dificultat de la llengua)
- Lo siento no esta el jefe (ost3, aquesta expressió és per mi mal sonant)
- Bé, se prou be les vostres costums i rituals, jo tinc molt de respecte al mon, i no és preocupin per la camera de fotografia que no l´entraré en el lloc de culte. (tornen les consultes)
- No esta el jefe, venga dentro de media hora
- Ja li e dit que respecto els rituals de Mahoma i faré l´ablucions pertinents (altre cop les consultes)
- Lo sentimos, tendrá que venir cuando este el jefe
- Amb cara de tristor li faig la ultima pregunta, no serà perquè soc cristià?
- No tiene nada que ver esto, tiene que estar el jefe, venga dentro de media hora.

Bé, n´ha paradisos que estan vedats a segons quins mortals, i que no sigui dit que no he fet un esforç per fer un apropament a una altre cultura.

PD. : amb la paraula de Jefe és referien l´Iman إمام el que condueix la plegaria

Inèrcia, o lo que pot quedar d´ella

2008-11-07T23:08:00.003+01:00

Desprès de buit dies de deixar de treballar (n´ha moltes formes de fer-ho) o de tenir que fer servir una tarja com control, sento un lleuger buit dintre meu.

He volgut estar reclòs dintre a casa durant uns dies, per intentar posar una mica de pau a un neguit que temia que arribes, aquest futur no laboral ja el tenia pensat i quasi encaixat, no tenia que tenir cap mena de reacció, en aquesta acció voluntària.

Quasi tres anys fen preparatius per poder sobreviure anímicament, i cullons, quasi la pífio en el últim moment, eren tanta la dependència de fer quatre torns i el neguit de la feina que l´aturada és quasi dolorosa.

Avui he donat un tom per els llocs on acostumen anar les persones que ja estan el camí de la jubilació o ja i son ... he fet una ullada dels posat i gestos més comuns en ells, he mirat els ulls i la seva mirada apagada, un m´ha preguntat ... QUE MIRAS? ... i tots junts en un banc, en un altra un de sol que estava parlant a uns tertulians transparents, i de sobte dones amb cotxets e infants de curta edat. (era la hora de la sortida dels col·legis)

Absort amb un panorama de gent que tenen molta experiència magatzemada i per poder explicar, escolto una veu

- Joan
- Diguem?
- Que estàs fent !!, estàs mirant on et posaràs a passar les hores mortes?
- Que cony dius, amb veus amb aquesta actitud?
- Jo també he passat per aquesta fase de donar un vol per veure on és el cementiri dels elefants.
- Cullons, la sang em vull i crec que no estic acabat, i tu, que creus que és pot fer (no u deia per el respectable que ja és veia caigut i sense il·lusió)
- Joan podríem fer una revolució.
- A qui vols derrotar i fer presoner?
- A qui? A nosaltres mateixos i les nostres angoixes, Tenim experiència de la vida i professionalment, sabem riure i muntar saraus amb menja i bona companyia.
- Eeiiiii, que pretens fer, una societat de triperos i pasotes amb molt bon rollo?
- Et sembla poc?
- No, esta molt bé i els estatuts i estaran admeses les dones dels socis?
- Cony Joan que sense elles no és pot anar a cap lloc
- D´acord, d´acord, no dic pas res ja saps, el dimarts pròxim pel mati podríem entre cajalada i cajalada redactar alguna cosa.

Tinc la sensació que aquests estatuts tardaran molt de temps en veure la llum i els esmorzars seran eterns.

I mentres l´inèrcia és va frenant poc a poc, i les pors de la sumissió és van guarint sense angoixés.

Si … però no

2008-11-06T17:08:00.001+01:00

Quantes vegades em dit això per eludir un compromís, que no esdevé de gust en aquell moment, o que ens fa un cert recel per les repercussions de futur que poden comportar, dient amb la boca quasi tancada i mol fluixet … és que tinc poc temps i una mica de mandra, ja et diré alguna cosa al respecte.

La por al ridícul i l´inseguretat, fa que perdem oportunitats, siguin les que siguin, (no diguem que no) i no acabem de ser del tot sincers, alguns cops sols falta un prego i traca per que un s´assabenti de les intencions reals i emotives del personal.

Després de poc o molt de temps sorgeixen les reflexions i els sospirs amb moviments de cap en forma negativa, pensant que ha sigut una pèrdua de temps, i, un altre cop a tornar a començar per si la fortuna et toca de nou … i, sempre serà que … si … però ja et diré alguna cosa, encara que penso escoltar la seva veritat.

Mil dubtes, dos mil raonaments, tornari a pensar, i si fos una il·lusió, i la realitat fos un altre?

Dons … No ... però, potser sigui que si.

I ara què !!

2008-10-31T11:38:00.001+01:00

Dons res, o casi res, tothom comenta la jugada més recent com noticia principal i notòria, i això no deix de ser una jugada.

Empreses que tanquen, homes i dones que el món se lis fa fonedís i veuen mancades les possibilitats de tirar endavant, i una dona distreta i discreta per interessos personals opina, i la seva opinió fa sorgir escandalosos comentaris, mentre el fred de l´injustícia se apodera dels treballadors i pensionistes.

Dons juguem i descartem la sota, el cavall i el rei, què em sets, vuits, nous i cartes que no lliguen ja en podríem tenir prou.

Dons això, ara, res de res.

Hans Leicht

2008-10-22T21:09:00.000+02:00

Ens a deixat un dissenyador, gravador i joier, va ser professor de l´escola Massana de Barcelona, va impartir diversos seminaris i conferencies publicant diferents obres, fen multitud d´exposicions.

Com a mestre Artesà és un referent amb diverses tècniques de koom-boo, Makume i gravat entre altres.

Hans ..... gràcies per les teves ensenyances