jueves, 28 de febrero de 2008

Tècniques perdudes ?

Cada dia és té l´oportunitat d´aprendre alguna cosa nova o de fer petites troballes amb tècniques que tot sapigue que existeixen no sent té ni idea de les mateixes.

A la meva infantesa, avia vist grups de dones prenen la fresca a mitja tarda, fen punta de coixí portant a la vegada una conversa en mig del repicar dels boijets, si més no, algunes era de safareig de veïnat, o l´intent de volgué aparellar algun conco amb alguna viuda, (bé, és notori que alguns casaments s´arreglaven per mediació de terceres persones i amb converses quasi accidentals) frases fetes com “bols dir”, “conta que ja roba estesa”, o bé, aquella salutació amb una entonació d´arrossegament de Bona tardaaaaaaa, que és deia quasi a cor de coral.
Algú feia amb el cap un signe de negació sense deixar de fer anar els dits, ni les mans, fent passant els boijets d´un lloc a un altre teixint el motiu preestablert en un patró, sentin-se en veu baixa junt amb la musica de la labor, les paraules de “pobre xic”.

En aquestes ocasions és donava el tret de sortida per fer la vogada (mal feta, però, vogada a la fi) i explicar els miracles de la família del pobre xic.

Fa pocs dies que he tingut l´ocasió d´escoltar les explicacions de com és fa la punta de coixí i com és el mig punt i el punt sencer, e pogut comprovar que aquesta tècnica també serveix per fer joies amb metalls preciosos.

La practica va ser curta, i la sensació de veure com creix punt a punt una labor és prou agradable e interessant per no deixar-la en l´anonimat.

Ara sols falta decisió, prendre la fresca, fer-la petar, i també perquè no, fer una bona vogada, encara que sigui de fantasies.

Gràcies Rosa, per aquesta oportunitat donada.

viernes, 22 de febrero de 2008

Persones

És habitual en la meva manera d´expressar-me i parlar de les persones fer-lo genèricament, fent referència a un col·lectiu d´humans i, posar nom propi quant és tracta de algú determinat.

És fa difícil per moltes persones comprendre la meva manera de fer un tracte tan neutre i a la vegada respectuós, esta clar, que sols és posar el gènere i dir dona i home (les dones, els homes) i ja estaria la cosa anivellada.

El respecte i fer us o dispensar-lo és fa una mica difícil alguns cops i, més quant l´entorn on és produeix la mancança ja un nombre superior de persones del gènere femení, algunes tenen la sort de gaudir d´un estatuts cultural mal après, sent la seva educació i formes molt grosseres i deplorables.

Així dons, tinc a prop una persona que és dona i l´agrada que la tractin com a tal, i jo, no vull jugar a cap joc que és pugui fer violència de gènere ...

Ja pots xiular ... que aquesta Ase no veurà de la teva mà.

sábado, 16 de febrero de 2008

Missiva per la Maite

Eii, Maite ... tot és interessant, tot te el seu encant, és veritat que ja moments, dies, setmanes i potser i tot mesos que una persona no esta per brocs, i no te pas ganes de quasi de res, la ment és torna una mica lenta i no et surt cap mena de sentiment ni tampoc il·lusió.

He passat per aquesta mena de sequera, he pensat que ja no serveixo per quasi res i que tot lo que envolta a la meva persona és estrany, ... si ... tothom ha tingut aquests lapsus, ni que dir que inclòs l´escalfor del sol pot ser glaçada, i una simple mirada amb un somriure, pot semblar un acte hostil i, sentir desconfiança de tanta tendresa rebuda.

Cada cop que he assolit aquest estat, tan irracional, no he fet cap esforç per sortir d´ell, poc a poc i sense fer resistència he anat deixant la melangia, fent i desfent pensaments i projectes de futur, encara que alguns d´ells no siguin gaire viables, però m´ajuden.

Ja fa massa temps que dic i repeteixo que la vida és breu, que sent va i, que sent vola, ... i sempre penso que lo que vull o podria fer, u tinc que fer ara i, no deixar-lo per un altra moment ... ja em direu que és el fre que impedeix fer i desfer, ... dons no u se ... potser demà seré més valent o menys conscient.

Maite, ... t´explico tot això, per donar-te ànims ... ànim noia, que el món és de tots i tenim que gaudir d´ell.

Un peto

domingo, 10 de febrero de 2008

¿Que no anem bé?

U dic per els resultats esportius i d´altres, el barça empata, el madrid guanya, el Montilla fa declaracions en el dia d´Andalucia, tot deu dona explicacions i formules quasi magistrals de que és l´economia mundial, (la de casa ja son figues d´un altre paner, com si no fos global o formes par d´ell ) les primeres matèries d´interes tan industrials com energètiques ja en perdut el nord, diuen que l´aigua s´acaba (o que esta quasi tota contaminada) que no vol ploure i, que el clima del nostre planeta esta canviant per causa meva i teva ... bueno, tot és global, o sigui, inclòs dels que no tenen res i no poden consumir res de res, per desconèixer la tecnologia i la cultura *occidental.

Dons, ... no anem bé, encara que diguem el contrari, estem posats en un femer colossal, ple de gent de negoci, polítics, xarlatans, amb promeses absurdes per disfressar la realitat i les necessitats de la majoria dels mortals.

De fet no he dormit en tota la nit, el motiu a sigut degut a la participació directe de la tecnologia productiva, i això no va gents bé al cos i, fi, fi, no estic ... que i farem.



*Això de la cultura no u tinc gens ni mica clar, suposo que aquestos pobles naturals que encara estan en llocs allunyats de nosaltres i estan encara a l´època lítica, tindran les seves costums, musica, cançons, creences religioses i respecte per la natura ... seran culturals i no occidentals ... oi? Que de passada no tenen res a veure en les guerres per interessos de pobles massa culturals.

miércoles, 6 de febrero de 2008

¿El Bisbe és un embotit?

Masses voltes de clau per obrir o tancar pensaments i llibertats , ja no és el cas de ser de una religió o creure en uns deus, o tenir unes o altres afinitats polítiques més o menys tolerants.

Tot ja és massa descarat, i no dubten en ensenyar la seva i fer el ridícul per tal de poder tenir un estatuts i, un poder sobre les demés persones i coses.

Podria entendre que certes declaracions les fes una persona molt jove per la seva falta de possible formació en el context de l´historia de l´humanitat. (que deu ni do)

Algú em podria dir o raonar-me quants anys de vida li queden aquests senyors bisbes? I perquè tenen tanta dèria en voler tan de poder?
Dons bé ... que ens deixin en pau i que comencin a pensar que la mel no és per la boca del ruc.

Que consti, que soc cristià i catòlic per motius de naixement i per trons dels demés, (aquestos no eren els meus procreadors) Lo més important és intentar ser persona i tolerant dintre d´aquesta societat tan esclavitzada i degradada.