Ja esta, o no? … bé, el curs a acabat ja fa uns dies, i avui a servit per donar les notes, poques companyes han vingut a recollir-les, suposo que per feina no han pogut, de veritat, he trobat a faltar a molta gent.

He sentit una sensació que feia molts anys no sentia, i això que sempre he dit que l´important és l´aprofitament i no les notes, dons mira per on, m´ha fet il·lusió veure com valoraven l´esforç fet durant el curs.

No diré que he sigut un alumne modèlic, seria anar contra la corrent, un ja sap on te la berruga, així que, el professorat massa bé que m´ha tractat.

Tot ha sigut molt positiu per mi, he après coses que no tenia ni idea i l´estar envoltat de dones (de molt joves i no tan) a fet que em plantegi unes quantes coses, ja no és el sentir-se recolzat i acceptat en un grup de persones de diferent sexe, és el tindré coneixement i se discret en alguns moments, la veritat, o he tingut difícil de mantindré un equilibri.

Aahh !!!! ...les notes...donsss, no tinc cap nou i si algun cinc ... que? que no esta bé? Per mi massa i tot, el cas és que passo al curs que be.

Per cert...algú necessita una petita joia artesanal? Si és així, pot donar-me l´idea i en parlem.

Ahir, dia de compres a Bna, per entrar a la capital ja es va fer una mica feixuc, però, ja se sap els cotxes tenen avariés i accidents i el caos ja esta muntat formant-se cues i retencions, és típic, i un ja o te assumit.

Per la vora del mercat de Sant Antoni i tinc uns quants interessos, més aviat és el punt de partida per fer la ruta de les meves compres i consultes tècniques.

Tot arribant una mica tard a tots els llocs, vaig poder assolir els meus propòsits al mig dia, i poder anar a dinar al mercat de la boqueria “bar pinocho” es un lloc petit ple de gent assentada i dreta, el pas de la gent que entra i surt del mercat fa que sigui un lloc entranyable, que de menjar no en falta i la seva qualitat preu sigui molt acceptable, això si, comoditat lo que se diu comoditat no gaire, però te el seu glamour, i a mi m´encanta la situació.

Desprès a mandrejar als voltants de la plaça del pi, a la aombra dels plataners i de la mateixa paret de l´església, com és degut amb un gelat a la ma i el cul a la grada de les escales fent de turista despistat que deix passar el temps fins que la fresca torni als carrers.

No estava pas sol, altres persones anaven posant-se al costat, totes arrenglerades seguin la grada i cada una d´elles amb les seves dèries i fets, amb un conjunt semblava ben bé, una filera d´orenetes multicolors reposant, totes en un fil de corrent elèctrica a mitjans de la tardor.

Es un lloc a on no és pot conduir, i apartat lo suficient del bullici dels cotxes, aquest silenci invita a escoltar els sorolls produïts per les persones en trànsit per aquest lloc, les rialles, les converses, el frec de les sabates al terra, el plor d´un infant, i de fons un acordió, que li anaven traïen notes suaus de melodies romàntiques, i les meves parpelles anaven caient, anaven protegint els ulls de la claror, i un sopor dols va anant vencent la voluntat, el meu cap anava i venia per el seu pes, que més donava que estigues en públic i assentat a la grada de una escala, que més donava si la gent veia com jo sestejava amb una postura vertical e incomoda...que més dona, si jo estava a la glòria.

De moment, cada dia surt el sol i d´això fa ja milions d´anys, alguns cops esta núvol o fa vent o el clima és fred i hostil, però surt, el que ens dona la vida.

Moltes cultures i costums han passat, estan i potser estaran, .... totes tenen coses en comú i una d´elles és el tracte efectiu entre persones, molts cops sense sepiguer el perquè ni han relacions efectives i d´amistat que és trencan, en aquestos moments la sensació que tot l´univers és desplomi amb força el damunt nostre fa estralls emocionals.

Tothom és sensible i és pensen preguntes que no tenen resposta, o si en tenen no les voldríem escoltar, i el sol continua sortint, cada dia és una oportunitat amb experiència .... i torna a començar .... i arriba un dia més, i un altra, i, més que en vindran.

I la experiència? Aiiii .... aquesta, no serveix per casi res .... el batec, l´ilusió, la necessitat de sentir-se escoltat, acompanyat, acariciat, en definitiva volgut i estimat, és molt fort .... i el sol continua sortint ......

Els humans sols ens falta reconèixer i aprendre a ser tolerants entre nosaltres ..... jo .... personalment no ho tinc pas clar, i confio en el meu entorn d´amistats perquè m´ensenyin a ser millor.

La vida es breu ... i jo .... ment vaig i em volo

El solstici d´estiu es molt màgic, o potser li passa com el d´hivern, que també o és....o no?...o depèn, ja que celebrem els dos extrems, un de càlid i un altra de fred, amb quedo amb la calor d´aquestes nits i de les seves festes, el cas és que la societat esta muntada per gaudir d´excuses per poder-lo passar una mica bé, o molt bé, tot dependrà de les ganes de gresca que un tingui o de la companyia que te al voltant seu.

Els rituals en aquestos dies poden ser molt emotius, fer regals, cantar al costat del foc, saltar-lo o fent rotllana tot ballant, no esta malament un sopanet i desprès ballaruga, o simplement fer pensament de bons propòsits per el futur. (aquí si que pot entrar una altre persona...es més...millor que si...que les coses es poden percebre d´un altre color)

De les festes rituals i potser ancestrals, les que més amb motiven son els carnavals i aquesta que és farà aquests dies, les que menys les dels nadals, a més de ser fosques tens l´obligació de ser feliç, eiiii, u diuen les cases comercials.

Per pocs dies no serà lluna plena i aquesta vegada no coincideix amb la nit del solstici, llàstima, no podré gaudir ni veure “de mirar” com ballen les bruixes i embruixen el bosc i els dolls aigua.

Desprès d´uns dies de no escriure res en el bloc, amb fa estrany tornar a mirar-lo de nou, és una sensació de ser foraster en la pròpia casa.

Durant aquests dies he vist, he sentit “amb el cos i orelles” he pactat e inclòs he rebut obsequis.....si.....han sigut tres, i caram, un d´ells molt original, creia que als meus anys ja ho tenia quasi tot apamat, dons no, sembla que encara en fa falta viure uns mil anys més per estar al dia i a l´ona.

M´explico .... un bon dia una companya del col·legi amb pregunta per unes fotografies determinades, d´una explicació i practica feta, el cas és que és tenia que presentar memòria gràfica del mateix, dons res, serveixo un Cd i orgullós de poder ser d´utilitat ... ostres amb la noia, diu que ella és així i que tenia una sorpresa per mi, dons si, amb va fer pujar els colors a la cara i tenia una sensació de no sapiguer que dir ni fer, ella va portar una samarreta de moda, de fet, les dones sempre heu sigut una mica imprevisibles...gràcies Teresa.

Fa uns dies va ser el meu aniversari, desprès d´arribar tard i fer una petita invitada a gelat vaig tenir dues sorpreses la primera va ser un parell de petons i una capsa amb un estoig per posar CDs ordenats, perfecte, no en tenia cap, i tots els tenia posats per aquí i per allà, i la capsa és amplia de bon carto i ja esta folrada al meu gust .... gràcies Sílvia.

I el mateix dia i uns minuts més tard, amb varen donar el regal més singular que és pot fer, mitja dotzena de patates tendres vermelles....ostres, això si que és un luxe ..... gràcies Roser.

I per fi ja he acabat el curs, sols falta tenir les notes i sapiguer quins crèdits tinc que repetir en el pròxim curs, pròxim que comença el setembre i és presenta una mica dur, ja se sap, “tuvo y retuvo para la vejez” no he canviat pas massa en el tarannà dels estudis, quant un és bo, dons això, ni amb cola d´enganxar.

En fi, ara a fer els deures d´estiu i sense anar de colònies