Carta a Pau

Hola Pau, fa un parell de dies vas complir disset mesos, mesos mol intensos que tots els que t´envolten han estat mol pendents de la teva persona, i pots confiar que és continuarà fen lo que calgui per que estiguis ben atès.

Ets un nadó mol preuat per els teus pares, la mare (rosa) va esperar el moment oportú perquè fossis tu el seu fill, i el pare (aleix) va fer el que va sapiguer per tal que és fes realitat un bonic somni.

Ets de una família mol amplia, amb cosins, tiets tietes, avis i un germà més gran que tu, que és diu Adrià, fas una mica de vida a casa de tots els teus avis, aportant aquest enrenou que sols tu saps fer.

La vida es mol bonica, malgrat que n´ha moltes diferències socials e injustícies, la mala fe d´algunes persones fa que la destrucció moral i física estigui a moltes llards d´arreu del món, moltes persones en pateixen aquesta lacra que sols porta beneficis a uns quants i que ells mateixos diuen que son bones persones i demòcrates.

Ara que ja coneixes la paraula i els que t´envolten i ja dius alguna coseta, faré ull viu i deixaré que el temps passi, tot contemplant-te, per ser-te d´utilitat en el moment que més calgui.

Gràcies Pau, per estar amb nosaltres

Relaxar-se

Tot i sé i visqué terres en dins i no gaire lluny de la mar, trobo a faltar moltes coses que gaudeixen els que estan mol més a la vora d´ella i que potser no li donen importància.

Ella, t´un perfum mol especial, és acollidora, t´alimenta, invita a alliberar paraules tendres, fa relaxar-te amb el seu cant suau o engrescador, el seu color t´unes tonalitats segons si esta enfadada o no.

Mentre és gaudeix de l´esplendor d´aquest espectacle i et pots recrear en tu mateix, sents com si el temps estigues aturat, sols esteu els dos sols, una que et perfuma i te canta i l´altre que te somnis de felicitat.

Tot és efímer com l´onades, el temps és temps i les realitats és tenen que assolir, malgrat que ella sigui tan encantadora.

Sabates / la talla / la vida

Ara és primavera i la natura esta revolucionada, o podríem dir que esta despertant del fred i foscor del hivern, l´esclat de colors, les demostracions de galanteig és fan evidents tot floreix i semble que no, tothom va per feina.

Els humans també, és canvia la roba, les sabates i els complements, és qüestió d´ensenyar i amagar parts del cos per enlluernar i fer el joc a la mare natura, no se i pot fer res per evitar aquest procés que cada any és repeteix.

Per cridar l´atenció estan les modes i les passarel·les, amb els models prims com a fideus, encara que si algun disseny te tirada ja se encarregaran de fer-ne talles adients per tothom.

L´única peça que sempre esta al dia amb els models que siguin i que no varien gaire son les sabates, o potser podríem dir estri per posar al peu i resguardar-lo de la duresa del terra a més de fer forats per rosament als mitjons i mitges i d´amagar ungles mal formades, mal tallades o mol llargues

En si, aquestes sabates poden fer anar l´imaginació a llocs de fantasia que en alguns models u poden suggerir, qui no ha vist, unes sabates de dona amb un talo exagerat, i el caminar cadenciós, voluptuós i potser provocador per l´esforç i dificultat que comporta el maleït talo i la postura que porta en si el peu.

¿I les del home, també porten imaginació? Jo diria que sí, donat que el models son sense i amb cordons, planes o amb una mica de talo, mitja canya o bota sencera, y no cal dir l´impressió que fan unes de brutes o molt netes i lluents o de la visió de veure com és netegen, és calcen o descalcen.

Som primavera i els detalls son importants i qui millor ens podria ensenyar els homes son elles, les muses de moltes coses boniques, o sento Joana, et passo aquest meme.

Que et suggereix les sabates d´un home a la primera visió.

Botons

En totes les cases n´ha una panera, caixa, capsa de cartó, llauna, canya o de qualsevol material que sigui adient per fer de costurer i guardar coses, algunes estan folrades de paper, de roba, i de tela de sac, més o menys bonica per enriquir una mica el contenidor de posar els estris de cosir i fer petites reparacions en les peçes de roba que portem, amb el temps s´amuntega botons, agulles gafes i rodets de fil de diferents colors, no cal dir que el blanc i els més foscos son els que senyoregen, i alguns d´ells tenen agulles clavades amb restes del fil, com si fossin joies i reclams posats al vent.

Tres coses fixen la vista a primer cop d´ull, un ovoide de fusta o altre material, que serveix per sorgir tomacons en els mitjons, produïts per el rosament de les sabates en diferents parts de l´anatomia del peu. El didal, peça metàl·lica o no, que serveix per evitar punxades de l´agulla al donar una puntada. L´estisores, caram, mai tallen, estan per estar, sempre es fan servir per lo que no cal, és una eina mol curiosa, diuen que no poden caure a terra perquè és torça la punta.

Bé, dintre també i trobarem els botons, sempre de diferents colors, desarrelats, de mol diversa procedència, alguns trobats al carrer. ¿qui no a tingut la temptació de recollir un pobre d´aquestos que estava al mig d´una vorera?

He vist bonics vestits amb uns botons horribles, i horribles persones que portaven bonics botons, o és al revés, que els botons porten els vestits i a les persones, no tinc capacitat per esbrinar això, lo que si que puc fer és donar-li alegria a uns quants perduts, que he trobat aquí i allà.

Dintre del recipient, si mires una mica, també és pot trobar la fantasia creadora, per poder fer feliç encara que sigui per un moment a botons i persones.

Les deu i un

El tracte entre persones no ha sigut mai fàcil, sempre i pot més els tarannàs i les formes culturals que el cor, fa anys, potser masses que ja una guerra de guerrilles mig soterrada entre persones de diferent sexe (dones-homes) es un estira i arronsa que diuen que és de volgué guanyar poder, o no deixar-lo perdé.

Fa uns mesos que diàriament i durant sis hores, tinc deu companyes de diferents edats, algunes son mol madures i la seva educació i cultura és diversa. Tot i així, algunes vegades he provocat situacions emocionals per els temes que he tret a debat.

Estan mol unides i mol en contra en la violència de gènere, i no tan en l´eutanàsia l´avort, la guerra, la pena de mort i la religió, encara que no tinguin mol clar les situacions de manipulació psicològica que transmeten algun que altre cop entre elles mateixes.

Les deu son coquetes, llestes, manyoses, netes, presumides, intuïtives, solteres amb, solteres sense, casades, separades, interessants, i, no tan, fumen, “potser massa i tot” riuen i fan olor a primavera, resumint, son dones que fan un esforç en un món d´humanots.

I jo que pinto en aquest jardí? dons n´ho se, ja voldria jo estar segur de sapiguer que caram faig, perquè moltes vegades no m´entero de res, ja que el món és seu, i desprès diuen que no.

Projectes e il·lusions

En aquesta vida per anant tirant es te que tenir il·lusions, sensació comparable en l´estat de quasi d´ansietat, podríem dir que son projectes engrescadors plens de fantasia i que saps que si et donen un cop de mà podries sortir-ne beneficiat i orgullós.

Fa uns anys en un viatge a txeca vaig comprar un petit present de or groc i vermell, era i es una anell, feta en seria amb troquels i soldat mecànicament, duran alguns dies el vaig mirar de totes les maneres i feia corre l´imaginació de com estava plantejat aquell treball.

Pop a poc la idea amb barrinava dintre al cap, fins que un joier amb va dir que anés l´obrador, aquest llocs no existeix una desmesurada neteja, i el terra era de uns llistons de fusta, fen un quadriculat, que en alguns llocs i per el desgast sofert per l´esperdenyes donaven una sensació misteriosa i de molta antiguitat.

Cada ofici te la seva olor, i en aquest taller en feia a polsim, amb un gust a metalls, ceres, cotó, i un altra element que avui ja comença a sentir-se en el meu petit taller, amb refereixo als projectes acabats i d´altres de comensats.

Desprès d´ assabentar-me una mica bé, vaig fer les primeres peçes, que son un desastre per el fet que n´ha moltes errades i no son representatives els projectes més recents son aquestos:

Aquest penjolet esta fet d´argent imitant un eslavo de cadena motriu desbocada, esta lligat amb un nus mol simple i resguardat per una peça que fa de acompanyant tot ell




Projecta de collar, que estarà compost per boles de diferent diàmetre de coral bambú, peçes còniques d´argent vell, petites gemes d´onix i fil de or per donar-li solidesa a tot el conjunt.

Cadena d´argent, plegada, tallada i soldada artesanament, la seva dificultat és aconseguir que cada un dels eslabons siguin idèntics.
Estat realitzada amb fil de un mil·límetre,

Sols falta esperar uns dies per veure, tocar, i tenir somnis d´altres peçes que podrien ser una mica interessants, així dons farem que corri el temps, per tornar a tenir nous projectectes.

Nou intent de fer les coses millor

He creat una adreça d´E-meil nova dintre del sistema del bloc, de moment amb deix escriure i explicar coses.

Ahir per la tarda ja a l´ultima hora vaig poder fer la fosa dels botons, es una tasca una mica entretenida però mol útil si desprès és te l´intenció de fer el motlle de silicona per poder fer ceres i d´aquesta manera tenir a disposició petites produccions.

Ara, és qüestió de fer una combinació amb seda vermella unes perles i donar-li la textura adequada per que llueixi lo millor possible, espero que el resultat final pugui agradar als lectors.

És un entrebanc?
Jo diria que no , és la mecànica que no la se fer servir, més ben dit, no estic familiaritzat en el procés d´aquest nou programa.Ara vindrà el moment de creixença amb fortes febrades per poder publicar les mil i una cosa que li passen a un, o dels projectes de les formes inverosimils per adornar el cos humà, uns o faran en gràcia, altres pachip pachop.Aquest mati endreçant velles coses he trobat una bossa de roba no gaire gran que estava i continua estan plena de botons, botons una mica moderns i d´altres no tan, clar que son coses de persones que ja no i son, però, la curiositat a fet que escampes part de la petita coixinera al damunt d´un plat, i començat a mirar, mols estaven enfilats i eren de la mateixa família, altres desarrelats i deixats anar de la mà de no se qui.He fet una tria i els de nacre han sigut apartats, estat fet com a cosa impulsiva, altres anaven passant sense pena ni glòria dins del sequet de cotó amb vetes.Entre els ultima estava un que era mol curiós, dons bé, aquest es de os y la seva forma era la clàssica dels que es feien servir per la roba interior dels homes, (calçotets llargs de regadillo) dons mira, he decidit fer un petit motlle i fer un parell de reproduccions en argent .Desprès de fets ja li buscaré aplicació, és més que segur que alguna persona els voldrà per fer-ne un recordatori de punt per un llibre.
Publicado por Joan los 15:48 1 comentarios
sábado 3 de marzo de 2007

Naixament, o no?
Bé, ja he nascut com a blocaire, ara és el moment de posar moltes idees al servei d´aquet món tan apassionant.Primer de tot, es saludar a una amiga...hola Joana...que tal?
Publicado por Joan los 11:25 4 comentarios